Selecciona Edició
Connecta’t
A LA GRAELLA CRÍTICA i

El malson de ‘Col·lapse’ arriba a TV3

L’apocalíptica sèrie francesa s’emet els dilluns

Una imatge de la sèrie 'El col·lapse'.
Una imatge de la sèrie 'El col·lapse'.

La sèrie francesa Col.lapse arriba a TV3 aquest dilluns. A partir de les onze s’emeten els primers dos capítols, uns vint minuts cadascun. Cal estar-hi atents. Qui tingui pressa, pot veure els vuit episodis a Filmin. L’effondrement (2019) és el treball de tres joves realitzadors -Jérémy Bernard, Guillaume Desjardins i Bastien Ughetto- del col·lectiu Les Parasites. La sèrie descriu el caos d’una imminent apocalipsi. La sèrie no detalla quina és la causa de l’hecatombe. Ambiental? Energètica? Sanitària? En tot cas, els ciutadans no se la van voler creure ni van ser capaços de reaccionar per evitar-la.

Els primers set capítols són una descripció del progressiu deteriorament social on la gent vol procurar-se, inútilment, la seva supervivència encara que sigui amb robatoris i linxaments. La imatge que torna la sèrie de l’ésser humà és terrible: vulnerable, poruc, assassí. Fins i tot els pocs exemplars que intenten una sortida solidària són sospitosos. Tothom pensa que és un estratagema de salvació personal i cal aniquilar-los.

Els cineastes segueixen els seus personatges, és una narració coral, amb la càmera a les espatlles, fent plans-seqüència aparentment improvisats, com les escenes en directe d’un documental en una zona de conflicte. Per reforçar aquest realisme, els personatges són diferents en cada capítol. No és l’aventura d’un protagonista, és l’agonia de la humanitat. En el relat d’aquesta batalla fratricida per la subsistència hi ha, inevitablement, capítols reiteratius. Però deixen una enorme, oceànica amargor. Un retret polític previsible que es farà a aquesta narració del final de l’antropocè és que no deixa marge per l’esperança ni pel canvi. També, però, pot mirar-se com la conseqüència que tindrà si ignorem els avisos cada cop més clars i forts sobre un creixement insostenible.

Un any abans que s’estrenés la sèrie, el diari Liberation va publicar un extens reportatge sobre els “col·lapsòlegs” que anuncien la destrucció ineluctable de la nostra civilització termo-industrial. Un dels testimonis era Pierre-Henri Castel. Aquest psicoanalista parlava de l’aparició d’una progressiva bogeria de la destrucció que es banalitzarà a mesura que augmentarà la certesa sobre un tràgic final. El mal pel mal, manifestava, no serà un accident de la història. Serà el projecte dels que descobriran que la història s’atura amb ells. “El desig de la mort prové, doncs, del futur”.

El vuitè capítol relata la situació prèvia a aquest desastre terminal amb grups alternatius que volen advertir de la imminència del perill. Les autoritats (polítiques, econòmiques, mediàtiques), que significativament desapareixen en la societat sense lleis que arribarà, ho volen impedir.

El meu capítol preferit, que ja he comentat en una altra ocasió, és el menys gregari. Té pocs protagonistes. De fet, un: l’assistent d’un geriàtric que es queda sol cuidant els ancians, incapaços. Els seus companys han fugit, han robat els subministres.... i ha de prendre una decisió terapèutica, la que sigui més amigable.

Un singular malson s’instal·la a les nits del dilluns a TV3. Recomanable.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >