_
_
_
_
_

21 socis del PEN Català es donen de baixa en defensa de l’expresidenta Carme Arenas

Els escriptors denuncien “acusacions greus mai demostrades” contra l’antiga responsable, demandada per la junta actual per irregularitats econòmiques de 373.000 euros

Carles Geli
Carme Arenas, presidenta del Pen català entre 2010 i 2018.
Carme Arenas, presidenta del Pen català entre 2010 i 2018.

Un total de 21 socis del PEN Club Català, membre de l’organització mundial d’escriptors PEN Internacional, han sol·licitat la baixa col·lectiva de l’entitat en vista de la demanda que la junta actual de l’organisme va interposar contra l’anterior presidenta, Carme Arenas, per suposades irregularitats en la seva gestió econòmica i que, segons una primera auditoria interna, arribaven als 373.000 euros. “Acusacions greus mai demostrades, insinuacions no contrastades, mitges veritats, interpretacions interessades [...] Se’ns fa impossible continuar sent còmplices d’una situació que ens disgusta i que ens dol profundament”, apunta la nota que han fet pública avui i que subscriuen, entre d’altres, qui fos presidenta del PEN Català entre el 2001 i el 2010 i presidenta honorària, Dolors Oller; l’expresident del comitè de Traducció i de Drets Lingüístics del PEN, Josep Maria Terricabras; Franca Anselmi Tiberto, vicepresidenta del PEN internacional, i l’escriptora i flamant premi Pla, Maria Barbal.

Els signants, entre els quals també es troben els escriptors Narcís Comadira, Feliu Formosa i Toni Sala, afirmen en la dura nota que la junta actual del PEN Català en aquest assumpte ha fet “una manipulació d’assemblees”, i ha “silenciat les veus discordants per afavorir un discurs únic” a partir d’una “escenificació victimista” i “una priorització de l’espectacle públic en diaris i mitjans audiovisuals”. Si bé matisa que l’actuació és d’“alguns membres de la junta”, insisteixen que aquesta actitud i pràctiques són “tot el contrari del que representa i defensa el PEN a tot el món. [...] No hi reconeixem el PEN Català que ens va atraure per formar-ne part i que tant prestigi i visibilitat havia guanyat en els últims anys”, motiu pel qual sol·liciten que se’ls doni de baixa. Segons fonts dels escriptors que han presentat la baixa, des de l’inici del conflicte s’han produït dues assemblees més i un acte de mediació “sense resultats”.

La nota és reflex de la tensió que viu l’organisme i que ja es va plasmar en una assemblea celebrada el juny del 2019, després de l’arribada al PEN Català, just un any abans, el juny del 2018, de la nova junta, que presideix la poeta Àngels Gregori. El nou equip va detectar presumptes irregularitats comptables, cosa que els va portar a obrir una auditoria interna sobre la gestió de la seva predecessora, la catedràtica de Literatura i traductora Carme Arenas, presidenta de l’entitat entre el 2010 i el 2018 i, anteriorment, secretària general nou anys. En aquella assemblea es van arribar a estudiar diferències comptables d’uns 373.000 euros, per la qual cosa es va decidir emprendre mesures contra Arenas.

Els rectors actuals van afirmar haver detectat, així mateix, la falta d’obres del fons d’art de l’entitat, que conté, entre d’altres, donacions d’originals d’artistes com Tàpies, Plensa, Guinovart, Perejaume, Joan Fontcuberta i Eulàlia Valldosera. El PEN Català, que es va fundar el 1922, compta amb un pressupost anual entorn dels 280.000 euros, dels quals entre 200.000 i 250.000 són subvencions públiques. Gregori ha remarcat que el cas està “en mans de la justícia i si a alguns dels signants els citen, llavors que diguin el que creuen que cal dir”, informa Efe. Així mateix, s’ha mostrat sorpresa pel fet que Arenas no sigui entre els que han sol·licitat la baixa. El PEN Català té gairebé 500 socis i en els últims dos anys “s’han incrementat les altes”, assegura.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carles Geli
Es periodista de la sección de Cultura en Barcelona, especializado en el sector editorial. Coordina el suplemento ‘Quadern’ del diario. Es coautor de los libros ‘Las tres vidas de Destino’, ‘Mirador, la Catalunya impossible’ y ‘El mundo según Manuel Vázquez Montalbán’. Profesor de periodismo, trabajó en ‘Diari de Barcelona’ y ‘El Periódico’.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_