Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Si jo em vacuno, protegeixo tothom

La comunitat científica no s'ha saltat cap pas en el desenvolupament de les vacunes. Hem corregut molt? Sí. La situació ho requeria

Vacunació del personal de l'Hospital de Sant Pau.
Vacunació del personal de l'Hospital de Sant Pau. EL PAÍS

“Em vacuno o no em vacuno?, la vacuna és segura o no?, em passarà alguna cosa?, què té més risc: vacunar-se o contagiar-se del coronavirus? Jo soc jove, millor no em vacuno, perquè si em contagio del coronavirus no em passarà res, i així espero a veure què passa amb la vacuna...” Aquestes són preguntes freqüents que es fan moltes persones. Hi ha encara una ombra de dubte sobre la seguretat de les vacunes que ja s’estan administrant i les que puguin arribar. “És clar, s’ha anat tan ràpid, no hi ha estudis a llarg termini, i si descobreixen d’aquí a uns anys que les persones vacunades...”

És comprensible, però tal com vaig comentar fa unes setmanes en aquesta columna, la investigació de les vacunes davant el SARS-CoV-2 ha seguit tots els passos requerits en el desenvolupament de nous medicaments i si s’ha corregut molt és perquè la situació ho requeria. Som davant una emergència sanitària a nivell mundial. S’han fet assajos clínics amb desenes de milers de persones, s’ha avaluat la seva seguretat i els efectes secundaris observats són en general lleus i similars als d’altres vacunes. Les vacunes davant la covid-19 autoritzades actualment per les agències reguladores del medicament són eficaces i segures. Això vol dir que no es hi haurà mai un efecte advers? No, no podem fer aquesta afirmació. Però és que no podem afirmar-ho de cap medicament. Ni de les vacunes davant el SARS-CoV-2 ni d’altres medicaments que ja porten desenes d’anys aprovats i que s’han administrat a milions de persones.

Quina informació han aportat els assajos clínics sobre la seguretat de les vacunes Vacunes contra la covid-19? S’han observat efectes locals a la zona de la punxada (enrogiment, dolor, inflor) i reaccions generals com ara cansament, cefalea i febre. En el cas de Cominarty, la vacuna de Pfizer i BioNTech (la que ja estem administrant a Espanya), van presentar reaccions al lloc de la injecció el 84% dels vacunats, sent el dolor local el símptoma més freqüent, en especial després de la primera dosi. Les reaccions adverses sistèmiques van ser més freqüents després de la segona dosi: cansament (63%), cefalea (55%), miàlgies (38%), esgarrifances (32 %) i febre (14%). El primer dia de vacunació al Regne Unit es van registrar reaccions de tipus anafilàctic en dos sanitaris amb antecedents al·lèrgics importants, per la qual cosa es recomana administrar amb precaució aquesta vacuna a les persones amb antecedents d’al·lèrgies greus, i sempre després d’una valoració individual per un professional expert. La vacuna està contraindicada en les persones que hagin presentat una reacció de tipus anafilàctic després de la primera dosi.

Recentment, els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units han publicat la casuística registrada en aquest país després de gairebé 2 milions de dosis administrades, trobant una incidència d’11,1 casos d’anafilaxi per milió de dosis, pel que continua sent catalogat com un esdeveniment advers molt estrany.

La majoria dels casos tenen lloc en els primers 10-15 minuts després de l'administració. Respecte a la vacuna de Moderna (que és a punt d'arribar a Espanya), els efectes secundaris són semblants: dolor al lloc d’injecció (92%), sensació de cansament (70%), cefalea (64%), miàlgies (61%), esgarrifances (45%), nàusees i vòmits (23 %) i febre (15%), en general d’intensitat lleu o moderada i desapareixent al cap de pocs dies de la vacunació. Aquestes reaccions són més freqüents després de la segona dosi i la seva freqüència disminueix amb l’edat. Encara no disposem de dades de la freqüència d’ anafilaxi amb la vacuna de Moderna.

Per tant, les vacunes són segures, però la seguretat al cent per cent no existeix. Ja hi ha uns 20 milions de persones vacunades al món. Jo en soc una. Més enllà d’algunes molèsties a la zona de la punxada, no he notat cap altre efecte secundari. Jo crec que la pregunta que ens hem de fer tots és la següent: “Com puc contribuir al final de la pandèmia?” Amb mascareta, higiene de mans, distància i vacunant-nos. Plantejar-se l’opció de no vacunar-se i a veure què passa, o esperar que es vacuni tothom, són opcions insolidàries que contribueixen a allargar la pandèmia i posen en risc la vida de moltes persones.

Aquest virus ens ha fet prendre consciència que ens necessitem els uns als altres. Tots trobem a faltar els familiars i amics amb qui no podem tenir el contacte que volem. En la lluita contra el coronavirus no hi ha salvació individual. La solució passa per la col·laboració i la solidaritat. Si jo em vacuno, protegeixo tothom.

Magda Campins és la cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >