_
_
_
_
_

El Teatre Lliure munta la revolució amb ‘Turba’

La peça del col·lectiu Mos Maiorum reflexiona sobre els cossos en la revolta

Una imatge de l'espectacle 'Turba' que arriba al Lliure.
Una imatge de l'espectacle 'Turba' que arriba al Lliure.Magui Pichinini

Una reflexió sobre el paper necessari dels cossos en una revolució. Això és el que planteja l'espectacle Turba (en el sentit de multitud desordenada), que el col·lectiu Mos Maiorum estrena presencialment al Teatre Lliure de Gràcia dijous (fins al 24 de gener) amb un format escènic d'un programa de ràdio. Es tracta d'una altra de les apostes del Lliure de portar als escenaris l'actualitat i el debat polític en la consideració que el teatre no en pot quedar al marge.

Más información
Una història com les de Txékhov
El Lliure afronta l’hivern sota el signe de la “persistència”

Mos Maiorum, que va ser companyia resident al Lliure la temporada passada en el marc de les primeres ajudes a la creació Carlota Soldevila, culmina tot un procés de creació amb aquesta estrena en la qual incideixen en el seu especial interès pels muntatges a cavall del teatre documental i la ficció. Al desembre van mostrar un work in progress a Montjuïc. I a Temporada Alta ho van fer a la programació A distància.

Turba, expliquen els seus creadors, que s'ha acabat de gestar en plena pandèmia, “indaga allò que ens fa humans i és clau en la supervivència de l'espècie: la capacitat d'actuar junts”. Subratllen que els esdeveniments de la setmana passada al Capitoli dels EUA “han donat encara més actualitat a una peça que es pregunta si és possible una revolució sense cossos”.

“Hem passat de la idea inicial de parlar de la turba en general a centrar-nos més en la idea de la turba revolucionària”, explica Mariona Naudin, membre del col·lectiu amb Ireneu Tranis i Alba Valldaura. Tots tres s'han aliat per a l'espectacle amb Nicolas Chevallier, Maria García Vera, Guillem Llotje i Clàudia Vilà.

El muntatge “aposta per l'oralitat com a gest polític. Des de la pandèmia estem mirant-nos per la pantalla i no volem utilitzar més imatges. Per la ràdio es pot tenir més sentit crític”. Per aquest motiu, l'espectacle es basa escènicament en un programa de ràdio que fa parlar veus molt diferents, des d'un expert a investigar democràcies totalitàries fins al cap de campanya de Trump, passant per Angela Davis o Frederica Montseny.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_