Catalunya en declivi
Els indicadors internacionals més acreditats assenyalen que el sistema educatiu a Catalunya fa davallada. Se'n parlarà en la campanya electoral que s’acosta?
L’agost passat, l’Institut Nacional d’Avaluació Educativa, organisme dependent del Ministeri d’Educació, va publicar amb confessat retard els resultats de lectura a Espanya de les proves PISA realitzades el 2018. Amb una caiguda de 16 punts respecte a l’estudi anterior (2015) i un 20% d’alumnes en el nivell baix de la competència (és a dir, no hi arriben), Catalunya va quedar cinquena en el rànquing de comunitats autònomes. Els resultats de les proves de comprensió lectora van confirmar el declivi que ja s’havia registrat a les proves de competència científica i de competència matemàtica, els resultats de les quals es van publicar puntualment fa més d’un any. En competència científica, Catalunya va patir un retrocés de 15 punts respecte al 2015 i va quedar en setena posició per darrere de Galícia, Castella i Lleó, Astúries, Cantàbria, Aragó i Navarra. En competència matemàtica, el descens va ser de 10 punts, de manera que Catalunya va quedar relegada al novè lloc, per darrere de les comunitats esmentades i del País Basc i La Rioja. Segons les dades de PISA, un 20% dels alumnes catalans no arriba a la competència científica i un 22% no té la matemàtica.
El 20% dels alumnes catalans no assoleixen el nivell de competència en lectura, segons PISA
En termes d’avaluació internacional, la novetat d’aquest hivern ha estat la publicació de les dades de les proves TIMSS (Trends in International Mathematics and Science Study) del 2019. Si les proves PISA s’apliquen cada tres anys als alumnes de 15 anys (4t d’ESO), a Espanya, les proves TIMSS es fan cada quatre anys als alumnes de 4t curs de primària. En aquesta edició de les TIMSS, quatre comunitats autònomes (Astúries, Castella i Lleó, Catalunya i La Rioja) van ampliar la seva mostra per obtenir dades representatives pròpies. (Al seu torn, la Comunitat de Madrid va ser “participant de referència” a l’estudi.)
A Catalunya, els resultats de les TIMSS 2019 són tristament eloqüents. Els 494 punts obtinguts en matemàtiques la situen per sota de la mitjana espanyola (502), de la Unió Europea (513) i de l’OCDE (527) i per darrere de les quatre comunitats autònomes esmentades anteriorment. (Castella i Lleó lidera el rànquing amb 528 punts.) En el cas de les ciències, el mateix: els 504 punts obtinguts la situen per sota de la mitjana espanyola (511), de la Unió Europea (514) i de l’OCDE (526). (Castella i Lleó torna a liderar el rànquing amb 535 punts.)
Més enllà de les puntuacions globals, una anàlisi detallada de les dades il·lustra clarament la magnitud de la tragèdia. En matemàtiques, hi ha un 38% d’alumnes catalans amb un nivell baix que contrasta amb el 20% de Castella i Lleó. I el 22% d’alumnes catalans en els nivells més alts contrasta amb el 38% de Castella i Lleó i de La Rioja. En ciències, el panorama no canvia: a Catalunya hi ha un 33% d’alumnes amb el nivell més baix en comparació amb el 15% de Castella i Lleó. I el 25% dels alumnes catalans amb el nivell més alt és força menor que el 42% d’Astúries.
Catalunya està per sota de la mitjana espanyola i europea, d'acord amb l'avaluació internacional TIMSS
El problema del sistema educatiu a Catalunya no es troba només en el seu rendiment mediocre en ciències i matemàtiques d’acord amb les rigoroses avaluacions internacionals. El 2020 es va acabar amb la publicació de les dades de l’Índex de Progrés Social de les regions europees amb què treballa la Comissió Europea. Mentre que en el còmput global l’índex català se situa just en la mitjana europea (67 punts), en la secció anomenada “accés al coneixement bàsic”, els 61 punts de Catalunya la situen a 13 de la mitjana de les regions de la Unió. En aquest sector, la Comissió Europea mesura el grau d’escolarització de 14 a 18 anys, la taxa d’alumnes que acaben l’ensenyament secundari obligatori i l’abandonament escolar prematur. Els 61 punts de Catalunya en aquest àmbit no només són inferiors als de regions europees amb un PIB per càpita semblant (com Sarre a Alemanya, Caríntia a Àustria, Flandes Oriental a Bèlgica i Jutlàndia Septentrional a Dinamarca), sinó també als de nou comunitats autònomes espanyoles.
En resum: els indicadors internacionals més acreditats assenyalen que el sistema educatiu a Catalunya fa davallada. Es parlarà d’aquest problema en la campanya electoral que s’acosta? I posats a fer preguntes: qui salvarà Catalunya de la decadència?
Albert Branchadell és professor de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.
