Selecciona Edició
Connecta’t

L’Ajuntament tancarà el Turó de la Rovira per frenar-ne el deteriorament

Està previst que les obres es facin l’estiu que ve, però el projecte haurà de passar primer pel plenari

Vistes sobre Barcelona i el mar des del Turó de la Rovira.
Vistes sobre Barcelona i el mar des del Turó de la Rovira.

Descobriment turístic fa uns anys i lloc assidu dels barcelonins durant el confinament, el Turó de la Rovira és un formidable mirador de Barcelona que moltes vegades està ple de gent. De dia i de nit. Tant és així que el conjunt de les antigues bateries antiaèries i les restes de barraques (habitades fins al 1990) s’estan deteriorant. L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat inicialment el projecte per tancar l’espai. Està previst que les obres es facin l’estiu que ve, però el projecte haurà de passar primerpel plenari.

El debat sobre què cal fer en un enclavament com els antics búnquers no és nou. El Carmel n’és un claríssim exemple: va passar amb discreció els primers anys després que l’arreglessin però es va acabar fent popular i les visites en massa l’han tornat a deteriorar. Els experts en turisme creuen que els espais tenen una certa “capacitat de càrrega”. Els grafitis a la zona són més explícits: “Tourists go home”, ha pintat algú al recinte.

La solució és discutida. Arribar al punt d’haver de tancar l’espai al públic és una llàstima. Però no fer-ho posa en perill el patrimoni, a més de les molèsties que la massificació provoca als veïns. Abans de la pandèmia, a l’estiu i cada cap de setmana hi havia llauners venent cervesa als turistes, que volien deixar testimoni de la seva visita a Instagram. L’etiqueta #turodelarovira a la xarxa social té gairebé 8.000 publicacions.

L’associació veïnal del Turó de la Rovira veu el tancament amb molt bons ulls. Però altres veïns, com els agrupats a la Plataforma d’Habitatges Afectats pel pla dels Tres Turons, el rebutgen i creuen que hi ha altres maneres de gestionar un espai que es va guanyar per a la ciutat fa uns quants lustres.

El projecte executiu aprovat inicialment pel govern municipal té un pressupost de 670.000 euros. Preveu tancar l’accés als últims metres del turó, l’espai que queda a l’interior dels camins que, ja consolidats, connecten amb els diferents accessos: el carrer de Marià Labèrnia, Labèrnia, Turó de la Rovira i Mülhberg. En total hi haurà sis portes i les tanques (de llistons metàl·lics de dos metres d’alçada, com en algunes zones del Park Güell) es tancarien de nit, com en altres zones verdes de la ciutat, i es podria caminar pel perímetre a qualsevol hora.

Tot i això, l’horari i la gestió del tancament encara s’han de perfilar, apunta la regidora del districte d’Horta-Guinardó, Rosa Alarcón. “Si es tancarà algunes hores de dia i qui en farà el control de pas encara són qüestions pendents, tot i que segurament se n’encarregarà l’empresa municipal BSM, com al Park Güell, però en cap cas serà de pagament”, aclareix. Per visitar la zona monumental del parc ideat per Antoni Gaudí, que queda molt a prop, s’ha de pagar entrada.

En una primera fase es tancarà el perímetre que marquen els camins actuals, els ja pavimentats. En una segona, el projecte mostrat a l’associació de veïns preveu també condicionar un nou camí i escales al vessant sud, la que mira al barri del Carmel i que baixa cap als carrers del Turó de la Rovira i Gran Vista.

Incivisme

Des de l’Associació de Veïns del Turó de la Rovira, Conxita Lozano celebra el projecte de tancar l’entorn. “Pels danys al patrimoni i per les molèsties i l’incivisme: passen a qualsevol hora, criden, pugen amb moto, fan festes... A l’estiu, quan hi havia turistes, havíem tingut algun incident amb ells, un fins i tot va caure”, relata des del carrer de Marià Labèrnia, urbanitzat el 2015.

El també veí de l’espai i portaveu de la Plataforma d’Habitatges Afectats pel pla dels Tres Turons, Fran Bernal, rebutja el tancament. “Els efectes negatius actuals no es poden llegir sense el que ha passat abans, la història ens diu que l’urbanisme mai no està al servei de les classes populars. L’administració promociona un lloc, sap quins efectes tindrà i acaba aconseguint que els veïns demanin el que es pretenia al principi”, diu. Bernal recorda que hi ha “altres espais que es desallotgen cada nit, com la plaça de les Dones del 36, a Gràcia, i en canvi no es tanquen”. “No oblidem que les bateries antiaèries són un símbol de la defensa antifeixista i les llibertats”, lamenta.

L’espai museïtzat obre tres dies a la setmana

En horari d’hivern, l’espai museïtzat de les bateries antiaèries (on es van construir les plataformes de quatre canons, centre de comandament, espais per a la tropa i els oficials, destres, banys i cuines) obre els dimecres, dissabtes i diumenges al matí. La visita és gratuïta i des que va sorgir la pandèmia no hi ha recorreguts guiats, expliquen des del Museu d’Història de Barcelona, del qual depèn l’espai, inaugurat el 2011.

La bateria, des de la qual es pot contemplar la ciutat –cap al mar i cap a Collserola–, va ser construïda durant la Guerra Civil per intentar defensar Barcelona dels atacs de l’aviació feixista. Després de la guerra es van aprofitar les estructures per construir les barraques dels Canons, que miren al Guinardó pel costat sud i al Carmel pel costat nord, deshabitat des del 1992, abans dels Jocs Olímpics.

La restauració de l’espai patrimonial va rebre el Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà el 2012.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >