Selecciona Edició
Connecta’t

Exposicions quilòmetre 0

Gaudí, Picasso, Miró, Mary Ellen Mark, Mart i els ibers, entre les 10 exposicions imprescindibles el 2021 per als barcelonins

'Amanda i la seva cosina Amy', de Mary Ellen Mark, 1990, que es podrà veure a Fotocolectania.
'Amanda i la seva cosina Amy', de Mary Ellen Mark, 1990, que es podrà veure a Fotocolectania.

Als responsables dels museus els agrada planificar les pròximes temporades i fer balanç de les que acaben. Però el que mai no van poder imaginar és que un virus els obligaria a tancar de forma brusca, cosa que alteraria la programació de forma radical i ompliria d’incertesa el seu futur. Va passar al març, i des d’aleshores res no és igual. La pandèmia ha generat un descens també brusc de visitants que superen el 70% de mitjana i els museus de Barcelona, i de tot el món, s’han replantejat la relació amb els seus visitants, sobretot amb els que tenen més a prop que, ara per ara, són els únics amb possibilitat de visitar-los.

Els museus van haver de canviar, retardar o posposar sense data les exposicions. El 2021 és fruit de tot això: una temporada amb grans cites als museus de Barcelona que conviden als seus ciutadans –que han viscut d’esquena al que fan, exposen i difonen aquests centres, ja que només un 14,4% de visitants són locals– a tornar o a apropar-s’hi per primera vegada. Entre les cites destacades, noms propis com l’arquitecte Antoni Gaudí, pintors com Picasso, Miró i Antoni Llena, fotògrafs com Garry Winogrand i Mary Ellen Mark, revisió a la cultura ibera i, fins i tot, un acostament al mític planeta Mart, figuren entre les 10 propostes més destacades per al 2021 a Barcelona.

Reixa de la Casa Vicens, d'Antoni Gaudí. ampliar foto
Reixa de la Casa Vicens, d'Antoni Gaudí.

1.– Gaudí és una aposta segura, amb pandèmia i sense. Abans de l’arribada del virus el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) va apostar per revisitar de forma crítica la figura d’aquest genial arquitecte 25 anys després de la celebració de l’Any Gaudí, que va suposar un gir radical en com abordar i entendre una figura i un creador tan complex com aquest. I ho fa amb Juanjo Lahuerta, director de la Càtedra Gaudí. L’exposició mostrarà (a finals de setembre) com no va ser un creador aïllat ni incomprès, com l’ha presentat la seva bibliografia, gairebé sempre hagiogràfica; sinó en un context local i internacional, amb relacions amb John Ruskin, Eugène Viollet-le-Duc, l’orientalisme i el wagnerisme, i parlarà de Barcelona com una nova ciutat burgesa, però també escenari de lluites de classes i anarquia; una ciutat pecadora que se salvaria amb edificis expiatoris com la Sagrada Família. Després la mostra viatjarà al Museu d’Orsay de París.

2.- Els ibers. Una altra revisió fonamental és la que planteja el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) a L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització (des del 29 d’abril): nova lectura i actualització de la història i la civilització dels pobles ibers a partir de les investigacions realitzades des de finals dels anys 90, quan es va celebrar l’última gran exposició sobre el tema: Els ibers, prínceps d’Occident. I ho fa, segons el director del museu, Jusèp Boya, a partir de 400 objectes provinents de 30 museus i institucions d’Espanya i França amb la intenció de respondre a sis “enigmes” que intenten resoldre els investigadors i arqueòlegs, com quina llengua parlaven, en què creien, d’on venien? Comissariada per David Asensio, Carme Rovira, Núria Molist, i Gabriel de Prado, entre les peces que es podran veure hi haurà Genet llancejant un guerrer de Cerrillo Blanco, Porcuna, del Museu de Jaén; Tors de guerrer amb cuirassa, d’Ilici, del Museu de l’Alcudia d’Elx; el Cip funerari dels genets ibèrics de Coimbra de Barranco Alto, del Museu de Jumilla o l’anomenat Tresor de Tivissa, del MAC mateix, a més d’instal·lacions immersives que permetran passejar pels carrers i entrar a les cases d’oppidum ibèrics com el d’Ullastret.

'Frnçoise Guilot seguida de Picasso, amb para-sol', de Robert Capa, 1948.
'Frnçoise Guilot seguida de Picasso, amb para-sol', de Robert Capa, 1948.

3.– Picasso va pintar, esculpir, il·lustrar, modelar i gravar i dissenyar i crear joies. Aquesta producció, que no havia estat objecte d’una monografia, protagonitza Picasso i les joies (des del 20 de maig) comissariada per Emmanuel Guigon i Manon Lecaplain, reunirà al Museu Picasso de Barcelona pintures, escultures, gravats, ceràmiques i fotografies que mostraran des de collars fets amb petxines de les platges d’Antíbol que va fer per a Dora Maar el 1937, fins a les autèntiques obra d’orfebreria dels anys seixanta, passant per peces de ceràmica que va fer per a Françoise Gilot, una altra de les seves parelles, com es veu en una magnífica foto de Robert Capa del 1948. Les creacions de Picasso estaran acompanyades d’altres fetes per amics seus com Manolo Hugué, Julio González i Pablo Gargallo i altres artistes com Miquel Barceló, Lucio Fontana, Calder i Louise Bourgeois, entre d’altres.

4.- Joan Miró protagonitzarà (a partir del 12 de març) el plat fort de la temporada a la seva fundació de Barcelona. Ho farà amb els membres d’ADLAN, l’entitat cultural Amics de l’Art Nou, sorgida a la Barcelona republicana amb l’objectiu de defensar la modernitat i difondre l’art nou amb la idea de regenerar la cultura catalana i que van agafar Miró com a far i estendard. Estarà comissariada per Joan Maria Minguet i Batllori, Jordana Mendelson i Muriel Gómez.

5.- L’activista cubà Félix González-Torres serà el protagonista al Macba (a partir de març) d’una de les seves cites obligades. La retrospectiva situarà l’artista, creador d’instal·lacions i escultures minimalistes en què utilitzava materials com bombetes, rellotges, piles de paper, etcètera, dins del discurs postcolonial i les històries connectades d’Espanya i el continent americà, centrades en la memòria, l’autoritat, la llibertat i la identitat. També es repassarà la influència del creador mort als 38 anys a Miami el 1996, víctima de la sida, en l’estètica queer, malgrat que sempre va rebutjar l’etiqueta d’artista gai, que significava caure “en la trampa de la dreta”.

6.- Antoni Llena d’ahir i d’avui, centrarà una doble mostra de l’artista a l’Espai Volart de la Fundació Vila Casas (des del 28 de maig). D’una banda, podrà veure’s una retrospectiva seva, amb obres disperses en col·leccions privades i públiques. De l’altra, es mostraran 500 dibuixos realitzats en els últims mesos en què dialoga amb els seus principals referents: Balthus, Guston, Tàpies i el mateix Miró, entre d’altres.

7.- L’art gràfic pop nord-americà que va fer eclosió el 1960 va reflectir de forma acolorida i fresca els canvis socials i polítics que van viure (i continuen vivint) els Estats Units. Artistes com Andy Warhol, Jasper Johns, Robert Rauschenberg, Roy Lichtenstein, Louise Bourgeois i De Kooning, que van saber aprofitar el potencial expressiu que els proporcionava el gravat, estaran presents a la mostra El somni americà. Del pop a l’actualitat, que es podrà veure en Caixaforum Barcelona (des del 3 de març) amb obres que provenen, majoritàriament, del British Museum. També els seus comissaris Catherine Daunt i Stephen Coppel.

'GirlSpray Can from Walasse Ting', de Roy Lichtenstein, 1963, de l'exposició sobre el pop americà al CaixaFòrum. ampliar foto
'Girl/Spray Can from Walasse Ting', de Roy Lichtenstein, 1963, de l'exposició sobre el pop americà al CaixaFòrum.

8.- Garry Winogrand, considerat un dels millors fotògrafs de la segona meitat del segle XX i el renovador de la fotografia documental, protagonitza una de les mostres que ofereix el centre KBr de Fundació Mapfre aquest any (des del 28 de maig). La seva manera de treballar convulsiva mostra el caos i la vitalitat dels nord-americans dels anys seixanta, sobretot de la seva ciutat, Nova York, les manifestacions i moviments pacifistes derivats de la guerra del Vietnam o la Crisi dels Míssils.

'Zoo de Central Park', Nova York, 1967, una de les fotos de Garry Winogrand que podran veure's al KBr de Barcelona. ampliar foto
'Zoo de Central Park', Nova York, 1967, una de les fotos de Garry Winogrand que podran veure's al KBr de Barcelona.

9.- Mary Ellen Mark. Una dona fotògrafa que fotografia, de forma majoritària, dones. És Mary Ellen Mark l’obra de la qual podrà veure’s a Foto Colectania (des del 18 de març); una pionera a l’hora de mostrar els abusos patits per la dona que ara denuncien moviments com #MeToo. Mark reflecteix sense concessions situacions difícils i doloroses de dones de totes les edats i condicions, donant-los imatge i, perquè no, veu, per denunciar de forma poderosa la seva situació.

10.- El planeta Mart sempre ha aparegut com un planeta amenaçador per a la vida, per les possibilitats d’una invasió de marcians des del planeta vermell. Posposada des de novembre, Mart. El mirall trencat, comissariada per Juan Insua, obrirà les portes (el 21 de març) al CCCB repassant com el planeta vermell ha exercit una gran influència en els humans i com aquesta s’ha reflectit en el cinema, la televisió i la literatura. També com, de forma inopinada, en els últims anys s’ha convertit en una possibilitat de vida quan els humans acabin amb la vida a la Terra. No és ficció, és realitat: científics espanyols promouen a Mart el projecte Nüwa, cinc ciutats capaces d’allotjar un milió de persones, finalista de The Mars Society, que investiguen les possibilitats d’establir bases humanes al planeta veí. Una mostra tan interessant com oportuna.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >