Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona estrenarà les àrees de promoció econòmica

Els eixos comercials de Sant Andreu i del Born ja tenen la proposta madura, que s’alberga en una llei del Parlament

Un home fa una foto de l'enllumenat nadalenc al centre de Barcelona.
Un home fa una foto de l'enllumenat nadalenc al centre de Barcelona. EFE

Alguns eixos comercials de Barcelona impulsaran la creació de les Àrees de Promoció Econòmica (APEU) a partir del 2021 després que el Parlament aprovés al desembre la legislació que les desenvolupa i regula. Les noves àrees seran entitats de col·laboració públic-privada amb l’objectiu de dinamitzar i revitalitzar zones comercials urbanes i polígons industrials. En el cas de Barcelona, els eixos de Sant Andreu i el Born són els que tenen més definida la idea de crear els seus APEU i ser-ne pioneres.

La llei de les Àrees de Promoció Econòmica (APEU) feia anys que s’estudiava i finalment es va aprovar en l’últim ple del Parlament. Una gran majoria dels diputats van votar-hi a favor: C’s, Junts, ERC i PSC, mentre que el PP es va abstenir i els comuns van rebutjar el text. Una situació peculiar, ja que, en el cas de Barcelona, que té un Ajuntament cogovernat per comuns i PSC, la regidoria de Comerç, dirigit per la socialista Montserrat Ballarín, és una de les fermes defensores de l’instrument. “Està clar que es reprendrà el camí per promoure tots els APEU que es puguin impulsar a l’empara de la llei”, apuntaven des d’aquesta àrea municipal.

La idea que comparteixen les principals entitats comercials de Barcelona, la Fundació Barcelona Comerç i Barcelona Oberta, l’àrea de comerç del consistori i el Departament de Comerç de la Generalitat és que per preservar i modernitzar els eixos comercials fa falta un nou model de gestió. És a dir, deixar enrere la tradició de l’associacionisme comercial –basat en les aportacions voluntàries dels integrants– i les subvencions públiques que, a més, en els últims deu anys han minvant un 48%, segons la Generalitat.

Del Canadà a la resta del món

Els APEU són l’adaptació dels BID (Business Improvement District) que van sorgir a Toronto (Canadà) el 1969 i que es van acabar desenvolupant als Estats Units durant els anys 80 i 90. En els primers compassos del mil·lenni es van posar en marxa a Kingston (Londres). El primer a Alemanya es va constituir a Hamburg el 2004 i a partir del 2005 el model de promoció comercial es va estendre per altres ciutats i països, com Suècia. A Espanya, Madrid va aprovar el 2014 les Zones d’Iniciativa Emprenedora i tant a Navarra com a València s’han aprovat projectes similars.

Malgrat que a Catalunya hi ha més de 100.000 comerços –abans de la pandèmia– amb una activitat que representa el 16% del PIB i que donen treball a més de mig milió de persones, el nivell d’associacionisme és baix, situat entorn del 40%. A més, es basa en unes quotes baixes que paga només qui vol. El que es pretén amb el nou instrument és que els comerciants impulsin un projecte de dinamització per un termini determinat –quatre o cinc anys– i aportar una quota anual obligatòria, incloent-hi l’empresa sense negoci amb porta directa al carrer.

Majoria comercial

Per aprovar un APEU fa falta el vot favorable de la majoria simple dels comerciants d’un eix i, posteriorment, el del ple municipal. Perquè funcioni s’ha de formar un òrgan gestor, que és el que s’encarregarà del recaptar la quota. En el cas d’impagament, l’Ajuntament tindrà capacitat d’iniciar un expedient i reclamar que s’aboni. La creació d’un APEU el pot promoure un eix comercial o l’Ajuntament.

“Nosaltres estem decidits a impulsar-los si obtenim el suport del 50% dels comerciants”, explica Juan Carlos Arriaga, president de l’associació Born Centre Comercial. Aquest APEU englobaria l’activitat comercial compresa entre els carrers Princesa i Marquès de l’Argentera, Via Laietana i Picasso. El mateix territori de l’associació actual de comerciants que compta amb 130 associats –que paguen quota– d’un cens total de més de 260 negocis.

“Es tracta de sumar locals no comercials que estan buits per revitalitzar els carrers secundaris. Com a conseqüència de la pandèmia, hi ha un tancament per sobre del 35% i creiem que és una oportunitat de redefinir el barri socialment i comercialment. És el moment d’aprofitar que no hi ha turisme de masses i que hi ha projectes molt importants que poden modificar l’ecosistema, com la reconversió de l’edifici de Correus en un centre tecnològic”, afegeix Arriaga.

Un dels recels que desperta la figura dels APEU és que substitueixi l’Administració i els serveis que ofereixen l’Ajuntament i la Generalitat. “Podran fer activitats complementàries, no suplantar”, afirma Muntsa Vilalta, directora de Comerç de la Generalitat.

“Per exemple, un APEU podria tenir agents cívics que no substituirien les funcions de la Guàrdia Urbana”, explica Pròsper Puig, president de l’associació de comerciants de Sant Andreu. Aquesta és una altra de les àrees, com la del Born, decidida a promoure el nou instrument. Perquè els APEU funcionin, considera que serà molt important definir els projectes buscant la complicitat dels veïns i dels centres culturals, a més del comercial.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >