Selecciona Edició
Connecta’t

El lament dels pobles sense covid

Municipis petits i de muntanya, amb poca incidència del virus, pateixen l’aïllament per les restriccions

Les pistes d'esquí de Boí Taüll, a la Vall de Boí.
Les pistes d'esquí de Boí Taüll, a la Vall de Boí.

Durant aquesta pandèmia, l'església de Sant Climent de Taüll, sentinella des del segle XI de tot el que passa en aquest lloc recòndit de l'Alta Ribagorça, ha vist diverses vegades com els turistes omplien la vall fins al límit o desapareixien de cop. La covid-19 i les restriccions que ha anat aplicant el Govern català han tingut un fort impacte en els pobles de muntanya, malgrat que, al llarg de tota la pandèmia, han estat els que menys contagis presentaven. Tot i que algunes setmanes es van poder beneficiar del turisme interior, també han patit l'aïllament quan, com ara, s'imposa un confinament municipal. Els alcaldes de l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Sobirà o la Vall d'Aran han enviat una carta al Govern perquè els escolti i protegeixi.

“Tot això està molt, molt tranquil, massa”, lamentava a principis de desembre una de les guies que expliquen el màping visual de les pintures romàniques de l'interior del temple de Taüll. El confinament municipal de cap de setmana que estava vigent en aquell moment impedia el turisme, i la vall en patia les conseqüències. Al cap de dues setmanes, amb la relaxació de les mesures pel període nadalenc i el tancament de la Cerdanya i el Ripollès, els turistes hi van anar en massa. Ara, tornen a la solitud. “És una muntanya russa. Hem treballat molt per poder garantir la seguretat en els dies més importants de l'any, la temporada d'esquí, i de cop ens tornen a tancar. Ho vius com una injustícia”, lamenta Sònia Bruguera, alcaldessa de la Vall de Boí. L'Alta Ribagorça és una de les comarques que s'ha mantingut gairebé sempre amb un baix índex de contagis. L'hospital de referència de la zona, el de la Vall d'Aran, no té cap ingressat per covid-19, i totes les residències de l'Alt Pirineu i Aran estan lliures del virus tret d'una.

Mentrestant, tenen les mateixes restriccions que les grans ciutats, la qual cosa representa una garrotada per a la seva economia i ha fet augmentar la demanda social dels veïns. Segons els càlculs del Patronat de Turisme de Lleida, al conjunt de la zona de muntanya cada dia es deixen de facturar 1,2 milions d'euros, entre directes i indirectes, només per l'impacte que les restriccions tenen en la temporada d'esquí. “L'esquí genera cada any 209 milions d'euros al Pirineu i durant quatre mesos dona feina a 10.000 persones. És molt important per a una zona on el turisme representa el 13% del PIB. És un error posar les mesures de les grans ciutats en aquestes localitats”, afirma Juli Alegre, president del Patronat.

“Amb tantes restriccions és molt difícil fer la temporada”, explica Consell Bardají, que regenta el restaurant El Mallador, situat al davant de l'església. El manté tancat perquè no li surt a compte obrir i destaca que l'únic mes que es va treballar bé va ser l'agost: “La resta, fatal. Ara qui vindrà a esquiar, només els del poble?”.

En la mateixa situació es troba Rialp (Pallars Sobirà), una població de 660 habitants que ara té per a ella sola les pistes de Port Ainé obertes. “És surrealista”, es queixa l'alcalde, Gerard Sabarich, que considera que el Govern tracta els municipis petits i de muntanya “com a menors d'edat”. “No som uns irresponsables. A l'estiu vam tenir més turistes que mai i els contagis no van pujar. Aquest Govern no té ni idea del territori, no escolta els seus alcaldes, i el que demanem és un confinament comarcal en aquestes zones”, exposa. Els alcaldes afegeixen que els veïns d'aquests municipis necessiten anar a altres localitats per aconseguir serveis bàsics que no tenen: “Per anar a la farmàcia s'arrisquen a una sanció”, apunta.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >