Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Davant de la nova onada, la incertesa

La presa de decisions basades en el curt termini ens encaminen a repetir els mateixos errors

Hospital d'emergència a Lleida, el passat mes de juliol.
Hospital d'emergència a Lleida, el passat mes de juliol. Reuters

Quan al març ens enfrontàvem per primera vegada a la pandèmia del coronavirus vam assumir que la seva magnitud era tan gran que ningú no ho podia preveure ni controlar.

Avui, gener del 2021, gairebé un any després dels primers casos atesos al nostre país, continuem amb molts dubtes sobre la pròxima onada que comença créixer en l’horitzó. I no és que sigui la segona. Per a Lleida i la seva regió serà la 4a. Sí, perquè a l’estiu, després de la desescalada, nosaltres vam viure una segona onada que ens va situar al mapa. Amb totes les seves conseqüències, especialment en l’economia local i l’esgotament dels professionals que treballem sense parar.

Aquesta segona onada local va deixar al descobert la vulnerabilitat i la situació en la qual es trobaven moltes persones quan venien a treballar les terres que ens donen menjar. Si al març vam descobrir que havíem de millorar la situació de la gent gran, a l’estiu vam aprendre que no es podien permetre assentaments insalubres per als que venen a treballar per guanyar-se el pa. Per sort, per a aquest primer grup de risc s’ha iniciat la vacunació per protegir-los i evitar els estralls que provoca el virus cada vegada que entra en un centre de gent gran.

Tanmateix, no sé si existeixen plans per evitar que el que vam viure a l’estiu (fa molts estius que ho vivim) es torni a repetir. Perquè aquest juliol, tot i que hi hagi molta població vacunada, estarem lluny de viure la vida precovid. Almenys la pandèmia ens deu haver servit per millorar aquesta situació.

A hores d’ara és difícil de justificar la falta de previsió, d’anticipar-nos i d’aprendre del que hem viscut. Els professionals sanitaris continuem treballant sense parar, enfrontant-nos a cada onada sense descans. Aquesta vegada tindrem els equips de protecció adequats, però veurem com la presa de decisions basades en el curt termini ens encaminen a repetir els mateixos errors.

En aquests dies, tot el país està immers en la campanya de vacunació. I respirem més tranquils. La ciència, un altre cop, ha complert. Ha desenvolupat en un temps rècord una vacuna que evitarà que les persones que es contagiïn no pateixin símptomes greus, que puguem evitar el col·lapse del sistema. Tot i que veiem la llum al final d’aquest tortuós túnel, ens queda un llarg camí cap a la nova normalitat. Una nova normalitat en què puguem dominar els efectes de les quatre onades que hem patit. Els pacients amb malalties que no són covid, les persones que han patit les conseqüències econòmiques i les empreses afectades per les múltiples mesures restrictives. Però també el nostre sistema de salut i model científic. Quin pla tenim per reforçar les infraestructures, per cuidar dels professionals i per tornar a situar-nos a l’avantguarda de la ciència.

Els professionals sanitaris complim i els científics també, malgrat anys de retallades i dificultats. També el sector educatiu, que s’hi ha adaptat molt bé i ha permès certa normalitat, especialment per als nens.

Després d’un any difícil per a tothom, no hi ha excusa perquè els que han de prendre decisions també compleixin. Tots veiem qui pren decisions i qui no. A hores d’ara no podem al·legar ni falta de temps ni desconeixement. Ja no.

Oriol Yuguero és metge a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >