Selecciona Edició
Connecta’t

“Ens han condemnat les rebaixes”

Després d’un Nadal a mig gas, la campanya de descomptes comença marcada per les noves restriccions anticovid

És 7 de gener i tornen les rebaixes. Aquesta vegada en la versió més estranya dels últims anys, originada per la pandèmia i les últimes restriccions ordenades pel Govern en un altre intent desesperat per rebaixar la propagació de la covid. Els centres comercials no podran obrir. Tampoc ho haurien de fer aquells establiments amb més de 400 metres quadrats. En aquesta ocasió, els grans magatzems, com El Corte Inglés, només permetran l’entrada al supermercat i a les zones de vendes de productes essencials.

El cap de setmana, els millors dies de vendes durant la campanya de promoció, només podran apujar la persiana les botigues de serveis bàsics. Després de les bones jornades que han deixat les compres de Reis, torna la depressió. No és estrany que algunes cadenes avancessin els descomptes.

“Ens han condemnat les rebaixes. Deixar-nos sense cap de setmana significa deixar-nos sense un terç de la facturació setmanal ara que tenim els magatzems plens d’existències i necessitem liquiditat per poder pagar-les”, afirmava dimarts Jordi Casas, cofundador de la cadena de sabateries Casas. El seu pronòstic: una reducció de vendes del 40%. A les mesures del Govern s'hi suma el teletreball, segons la seva opinió. “Si no treballes a l’oficina, per què t’has de comprar res?”.

Les restriccions, que s’allargaran durant els propers deu dies –si les estadístiques de contagis milloren– i que van ser publicades dimarts passat al DOGC, han generat dubtes entre els comerciants. Especialment el tancament obligatori de les botigues de més de 400 metres de superfície. El Corte Inglés restringirà la seva zona de venda i Mango ja ha confirmat que no obrirà les botigues afectades per aquestes limitacions.

Però hi ha dubtes sobre com estarà avui el passeig de Gràcia, zona on en els últims anys s’han annexat locals i diferents plantes per guanyar la superfície que exigien els grans operadors. “No crec que hi veiem gaires botigues tancades. Moltes tenen menys de 400 metres i d’altres crec que delimitaran espais [com es va permetre en el passat tancament]”, assegurava el president de l’Associació Amics del Passeig de Gràcia, Lluís Sans.

Sans, com altres persones consultades, considera la baixada de temperatures com una aliada perquè les rebaixes agafin empenta enmig de l’actual depressió coronavírica. Tot i que no oblidava el problema que suposen tant les restriccions d’obertura com, sobretot per a un eix com el del passeig de Gràcia, el confinament municipal, que impedirà l’arribada de compradors d’altres zones de Catalunya. “El daltabaix que arrosseguem des del març és incomprensible”, concloïa.

El comerç és un dels sectors que se senten més ofesos per les iniciatives per intentar rebaixar al mínim els contagis. Molts el consideren el cap de turc, tot i que no s’hagi detectat cap brot en cap dels seus establiments. Sonia Plaza, propietària de Koroshi, és una de les que més alça la veu. La seva cadena de roba té més 40 establiments repartits per tot Espanya. A Catalunya n’hi ha vuit, tots en centres comercials. Des que va començar la pandèmia, de moment, ja acumula 18 setmanes de tancament. “Entre el 7 i el 17 de gener tenia una previsió de facturació de 250.000 euros a Catalunya, tenint en compte el meu històric de vendes. Vendré entre zero i 1.000 euros”, amb referència a les vendes en línia, “i la Generalitat em donarà 2.500 euros d’ajudes. Amb això no tinc ni per pagar la Seguretat Social dels [40] treballadors que hauré de tenir en ERTO”, es queixa. I afegeix: “La roba que tinc me la menjaré amb patates i, a més, hauré de pagar la meitat del lloguer. Això per a un sector en què el marge de beneficis d’un 4% és insuportable”. Un gran anunci lluminós del centre comercial Viladecans Style Outlets intentava ser més optimista davant dels 10 dies de tancament forçat: “Hem après que ens tornarem a veure aviat”. D’altres en el sector pensen en acomiadaments.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >