_
_
_
_
_

La consagració planetària de Rosalía

Les col·laboracions amb estrelles i el confinament a Miami, a casa de la seva mànager, han ajudat a fer que la cantant s’acabi de consolidar com una gran figura del pop global

Rosalía, en un concert al WiZink Center de Madrid el desembre del 2019.
Rosalía, en un concert al WiZink Center de Madrid el desembre del 2019.Samuel Sánchez
Fernando Navarro

El 2020 va haver de venir una pandèmia mundial perquè Rosalía deixés de ser el tema més recurrent dels mitjans de comunicació a Espanya. I, tot i així, no van deixar d'informar de totes les seves cançons, les seves col·laboracions musicals, les seves aventures als Estats Units, els seus canvis de look, les seves actualitzacions d'Instagram, les seves piulades… Aquest any de coronavirus que s'acaba se'n va com se'n va anar el 2019: cada moviment de Rosalía, l'artista espanyola més internacional, continua sent notícia.

Más información
Rosalía, la vida d’una diva a Miami
Rosalía, des del seu confinament a Miami: “És com si s’hagués aturat el món”

Ha estat l'any de la seva consagració planetària. Si el 2018 va ser el curs en què el fenomen Rosalía va esclatar a Espanya i el 2019 va ser l'any en què la febre del tra-tra es va contagiar més enllà de les nostres fronteres, amb elevada temperatura a Llatinoamèrica, el 2020 ha estat l'any de la seva consolidació com a estrella global del pop. Per això, després d'establir-se al mercat llatí, s'ha servit d'aquest any pandèmic per fer-ho en un de més competitiu i difícil pel problema de l'idioma: el nord-americà. Recordem: l'autora de Malamente, que va despuntar amb C. Tangana i ell amb ella, es va aliar amb l'estrella colombiana J Balvin i la porto-riquenya Ozuna per fer el gran salt a l'altra banda de l'Atlàntic. La pirueta reggeatonera li va sortir rodona. Amb aquest aire de nova faraona i aquest deix a l'hora de cantar que de vegades es torna flamenc quan es lamenta, Rosalía aportava elegància i distinció al món del perreo. Era un rotllo diferent.

El mateix rotllo amb el que ha aconseguit aquest 2020 conquistar el pop nord-americà. L'any va començar tan fort com aquesta manera de zapatear i palmear amb què va entusiasmar tothom en la seva actuació televisada a la gala dels Grammy del gener passat a l'Staples Center de Los Angeles. No només això: en la cerimònia dels premis més importants de la música va guanyar fins a cinc Grammy. Una proesa. També va ser el preàmbul del que havia de venir: Rosalía entrava ja a formar part de l'actual reialesa del pop.

Rosalía, durant la seva actuació en l'última gala dels Grammy.
Rosalía, durant la seva actuació en l'última gala dels Grammy.K. D.

Si ser membre d'aquest cercle privilegiat hagués tingut a veure amb les imatges que van donar la volta al món després de la gala dels Grammy, en les quals se la veia amb Dua Lipa i altres dives tirant bitllets en un bar de striptease de Las Vegas, malament hauria anat. O, almenys, hauria anat d'una manera tan simplista que pel camí s'hauria perdut la veritable gràcia del seu talent. Però és cert: de vegades, sembla molt cansat ser Rosalía tota l'estona. Haver d'alimentar tant les seves xarxes socials, els seus llaços d'amistat interessada o el seu personatge de diva entre luxe i txoni es veu en ocasions des de fora com les fotos d'aquests plats de cuina moderna d'Instagram: es presenten molt tunejats i gustosos, però hi ha poc on clavar queixalada.

Al contrari, la consolidació de Rosalía com a estrella planetària ha arribat per les seves col·laboracions musicals, just en un any tan difícil per a les relacions socials. Va ser hàbil a l'hora de quedar-se confinada a Miami a casa de la seva mànager, Rebeca León. Si s'hagués quedat a Espanya ho hauria tingut complicat per entrar als EUA, i això hauria retardat molts moviments professionals. Tal com va explicar a aquest diari en una entrevista, a la casa de Miami tenia un estudi de gravació amb un miniteclat, un micròfon, una targeta de so i un ordinador amb els quals seguia treballant en les seves idees musicals.

També va confessar durant aquesta entrevista que s'aturaria per pensar bé quins serien els següents passos. Era l'abril. Encara que no han estat gaires, tots han anat en la mateixa direcció: accedir a una òrbita molt exclusiva de la música. El 2020 és l'any en el qual es va ajuntar al raper Travis Scott a TKN i al productor i gegant del pop contemporani The Weeknd per al remix del seu èxit Blinding Lights. Dos passos importantíssims per a la seva entrada amb tots els honors en aquesta reialesa d'estrelles a l'abast de molt pocs. I tot mentre va ampliar encara més la seva ressonància de diva llatina en cantar a La noche de anoche, de l'últim disc de Bad Bunny, la gran icona de la música llatina en aquests temps.

És cert que el 2020 no ha portat l'esperat nou disc de Rosalía, tal com s'havia estat especulant des del 2019. Un àlbum sobre el qual fonts discogràfiques properes a la cantant diuen a aquest diari que continua treballant, però “sense data”. Més encara quan per la pandèmia, asseguren, tots els plans s'han anat trastocant sobre la marxa des del març. Per tant, el 2021 és imprevisible, encara que la cantant no ha deixat de crear nou material i de moure's dins dels Estats Units. Se'n va anar a Los Angeles per ajuntar-se a The Weekend, a Nova York per a la cridanera portada de Vogue i a Miami ja té un lloc propi fora de la casa de la seva mànager per compondre i gravar. No té plans de tornar a Espanya. I sí moltes coses per fer als EUA. No només musicals: continuen esperant marques i patrocinis associats al seu nom, amplificat per l'immens altaveu de les seves xarxes socials. Així que, si alguna cosa ha confirmat el 2020 pel que fa a Rosalía, la noia de Sant Esteve de Sesrovires que va tenir una epifania quan va escoltar a Camarón de la Isla, és el que li passa a qualsevol estrella mundial: ja és també patrimoni del mercat nord-americà.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Fernando Navarro
Redactor cultural, especializado en música. Pertenece a El País Semanal y es autor de La Ruta Norteamericana. Ejerce de crítico musical en Cadena Ser. Pasó por Efe, Abc, Ruta 66, Efe Eme y Rolling Stone. Ha escrito los libros Acordes Rotos, Martha, Maneras de vivir y Todo lo que importa sucede en las canciones. Es de Madrid.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_