Trist cap d’any a TV3, ideal per refredar-se

El dimecres, a Coolhunters es preguntaven sobre la responsabilitat que va tenir el trio (mixt) de presentadors de les campanades de TV3 de 2019 en tot el que va venir després. Ni Toni Cruanyes ni Tomàs Molina ni Maria Fernández en van admetre cap. “Jo no he sigut”, deien. Aquest any, la televisió catalana ha escollit un altre trio (exclusivament femení): Lídia Heredia, Helena García Melero i Cristina Puig. A Twitter algú suggeria que, per evitar problemes amb el que pugui passar, ho fessin les Teresines. No és mala idea. És clar que també ho podria fer Marc Giró, que és a tot arreu. Dimecres, va donar, amb Paca la Piraña, les campanades anticipades de Neox des d’un balcó de la Puerta del Sol. El programa tenia un títol programàtic: “Pum, a freir leches 2020”. Dijous al migdia, ja era a un plató de Barcelona per presentar la gala del sorteig de la Grossa. Tot això sense fallar amb els seus altres compromisos televisius i radiofònics. També ahir va conduir el programa de les campanades de RAC1. Ara solament faltaria trobar-lo retransmetent el concurs de salts des de Garmisch-Partenkirchen.

Les transmissions de campanades a l’aire lliure és un gènere que, si més no a l’hivern de l’hemisferi nord, haurien de desaparèixer. Anit les tres presentadores, que havíem vist superabrigades al TN des del plató exterior del Tibidabo, van lluir, després, lleugers vestits de nit. No es pot anar elegant i abrigat alhora?, comenta una amiga. Deixant de banda un estilisme dubtós, contemplar-les amb aquella indumentària a la intempèrie feia patir. Elles, conscients de l’angúnia de l’audiència i mentre el vent les despentinava, van explicar que tres calefactors des del terra de l’escenari combatien la fredor ambiental. Ideal per refredar-se.

La millor troballa de la nit va ser recuperar l’estètica de les videotrucades, les finestres zoom que tant s’han fet servir aquesta trista temporada. En una pantalla hi havia desenes d’espectadors que s’havien apuntat a participar en una petita aglomeració virtual que substituïa les massives, i reals, d’altres caps d’any. En una segona, els col·legues de TV3 van sortir manifestant els desitjos i lamentacions previsibles. El primer missatge després de les campanades i la publicitat va ser recordar-nos que TV3 és líder. El dia abans, els de Coolhunters havien ironitzat que aquesta és l’única notícia que saben donar al TN. La pirotècnia municipal va cloure la connexió.

Abans de tot això van passar una discreta antologia del Polònia i un lamentable APM? on una parella feia una porra sobre qui es pot morir l’any 2021. Hi sortien Pujol, Rahola, Dembelé, Biden... I acabaven això, que aquests humoristes deuen considerar un gag, brindant perquè Rajoy, Rosalía i Biden morin en un accident d’helicòpter anant a la cerimònia dels Òscar. Increïble. Seria prudent, per dir-ho suau, que a l’APM? revisessin els seus conceptes sobre què és humor i què és un tristíssim disbarat. Cal que ho facin depressa.