_
_
_
_
_

Dos milions per afinar la casa museu de Pau Casals

La Fundació que gestiona el llegat del violoncel·lista rehabilita el seu palauet al Vendrell i impulsa la divulgació del seu fons

Interior de la casa museu de Pau Casals al Vendrell. A la dreta, un quadre de Francesca Vidal, fet per la seva germana Lluïsa Vidal.
Interior de la casa museu de Pau Casals al Vendrell. A la dreta, un quadre de Francesca Vidal, fet per la seva germana Lluïsa Vidal.
Marc Rovira

A Pau Casals l'angoixava sortir a l'escenari. Ho va deixar escrit als seus quaderns de notes. Unes reflexions que, rescatades per un projector de llum, decoren el dormitori de la seva casa d'estiueig, al Vendrell. Aquí, davant de la platja de Sant Salvador, el genial violoncel·lista buscava la quietud. “Malgrat tot, no hi ha més remei que presentar-se davant del públic... mirar les seves cares i compartir la bellesa de la música”, diu un altre pensament de l'artista. Davant la por, valentia. Davant de l'ansietat, música.

Más información
“Tots els catalans haurien de visitar el seu museu”
“Pau Casals és enormement popular però molt poc conegut”

La Fundació que gestiona el llegat del músic impulsa una rehabilitació de la preciosa casa museu de Casals. El pla preveu la restauració de les façanes i la rehabilitació de les esquerdes i dels desperfectes, ara que han passat 20 anys des de l'anterior intervenció. Però, a més, s'aprofita per ampliar el fons museístic i digitalitzar els arxius de Casals. “Aquest és un dels sis millors museus d'Europa dedicats a un músic”, presumeix Jordi Pardo, director general de la Fundació Pau Casals. Situa la vil·la Casals a l'altura del Museu Chopin de Varsòvia, de la casa natal de Bach a Eisenach o del Museu Beethoven de Viena. “Faria falta fer-ne més promoció”, demana Pardo.

El projecte de rehabilitació de l'espai es va ser presentar ahir dimarts, coincidint amb el 144è aniversari del naixement del geni del violoncel. S'ha previst un pressupost de 2,2 milions d'euros per renovar una finca que gaudeix de la proximitat del mar, alhora que pateix els efectes de la humitat i de la corrosió salina. La directora del museu, Núria Ballester, valora que el pla per endreçar l'espai no hagi quedat afectat malgrat els efectes de la pandèmia. Dels 23.000 visitants anuals s'ha passat aquest 2020 a només 6.000.

El jardí de la casa de Pau Casals al Vendrell.
El jardí de la casa de Pau Casals al Vendrell.J. Ll. Sellart

La directriu principal és que les obres no alterin “l'esperit de la casa” perquè, segons Pardo, aquest indeleble record de les vivències del músic és un dels atractius del museu. “Sembla que Pau Casals hi hagi estat fa poc”, destaca Pardo. El violoncel·lista va morir l'any 1973 a San Juan de Puerto Rico. Les seves restes van ser traslladades al cementiri del Vendrell.

A la blanquíssima casa davant del mar es conserven fragments de la vida del músic. Una agenda de l'any 1912 és testimoni de la seva “vida frenètica”, indica el director de la Fundació. Viena, Munic, Londres i Manchester en una setmana. A les parets, retrats en sèpia del seu primer professor de violoncel, Josep Garcia, dels seus germans Enric i Lluís i, a la vora del llit, un gravat de la Mare de Déu de Montserrat, obra de Joseph Flaugier i Agustí Sellent. A la seva biblioteca, les Obres Completes de Maragall i la Divina Comèdia, a més de Vida de Manolo, de Josep Pla, o Mirra, de Ventura Gassol.

En un escriptori, una carta que va enviar a la seva mare, Pilar Defilló, mentre viatjava a bord de l'Olympic, el transatlàntic més gran del món fins a la botadura del Titanic. I, per tots els racons, música. El violoncel i la imponent sala on assajava i oferia recitals són el vestigi més tangible de l'entrega musical de Casals, però la seva passió melòdica anava més enllà: a la casa es conserva un ble de cabells del compositor Felix Mendelssohn i un manuscrit original de Johannes Brahms. En finalitzar el recorregut per la vil·la, mereix una especial atenció la seva compareixença a Nacions Unides, el 24 d'octubre del 1971. “Aquest és l'honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva principal preocupació”, va dir llavors.

Un refugi fetitxe per al músic

El 1910, Pau Casals va fer construir la Vil·la Casals al passeig marítim de Sant Salvador, al Vendrell. La casa, inicialment concebuda com a casa d'estiueig, va ser reformada per l'arquitecte Antoni Puig Gairalt entre el 1931 i el 1936. Amb aquesta reforma s'hi van adjuntar la Sala de Música, el jardí i el bonic mirador que s'eleva sobre la sorra de la platja. Casals va viure a la finca fins al 1939, quan el desenllaç de la Guerra Civil espanyola el va obligar a exiliar-se. Primer es va refugiar a Prada de Conflent (França) i, després, a San Juan de Puerto Rico, on va morir amb 96 anys. Les seves restes mortals van ser traslladades al Vendrell el 1979 i descansen al cementiri del poble, a cinc quilòmetres de la casa que va ser el seu refugi de repòs.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_