Selecciona Edició
Connecta’t

La Terra Alta, terra de vi

La comarca tarragonina que va inspirar Picasso i Javier Cercas desplega un paisatge tapissat de vinya, empremtes de la Batalla de l’Ebre i cellers modernistes

Vinyes del Celler Bárbara Forés, un dels més antics de la Terra Alta.
Vinyes del Celler Bárbara Forés, un dels més antics de la Terra Alta.

Cent per cent mediterrània, a la Terra Alta murmuren les oliveres i la vinya. Aquest tros de Tarragona enclavat entre muntanyes és el teló de fons de Terra Alta, novel·la de Javier Cercas, Premi Planeta 2019. Són 12 municipis i uns 11.500 habitants, una terra de marcat caràcter amb una oferta de turisme i aventura més que seductora.

Javier Cercas va descobrir la Terra Alta quan es documentava per a El monarca de las sombras (2017). Va presentar el llibre a Bot, el poble on va morir el seu besoncle a la Batalla de l'Ebre. L'escriptor català afirma que desconeixia aquesta comarca i que va quedar fascinat pel seu paisatge àrid i rocós, tapissat de vinya, en el qual la batalla del 1938 va deixar marcats de foc i destrucció pobles, camps i muntanyes.

Un bon punt de partida és el Pinell de Brai. La població alberga una de les catedrals del vi de la zona: l'antic celler Cooperativa, situat a l'edifici modernista de César Martinell, deixeble de Gaudí, i que avui és la seu del celler Pagos de Híbera i del restaurant Catedral del Vi, amb una carta assessorada pel xef Fran López, del restaurant Villa Retiro de Xerta amb una estrella Michelin. És espectacular l'edifici de maó amb la seva façana de pedra i taulells vitrificats, així com els arcs de la sala principal, que arriben a una altura de 19 metres. Aquí s'organitzen recorreguts amb tasts de vi i oli. Sortint del Pinell, val la pena aturar-se a la Cota 705, una talaia des de la qual s'observa la serra de Pàndols, escenari de durs combats l'agost del 1938 i on hi ha el Monument a la Pau.

És hora de conèixer l'altra catedral del vi, també de César Martinell, a Gandesa. El centre de la capital de la Terra Alta conserva traços medievals i està presidit per l'església de l’Assumpció, amb una portada preciosa del segle XIII i que parla del passat templari de la zona. Molt a prop hi ha un dels cellers més antics de la Terra Alta, fundat el 1828: Bárbara Forés, al capdavant del qual hi ha Pili Sanmartín, sisena generació de viticultors. Es poden fer visites guiades al celler i les vinyes i fer un tast dels seus excel·lents vins.

La ruta continua cap a Corbera d'Ebre, testimoni mut però eloqüent del que va significar per a aquesta terra la Batalla de l'Ebre. A la part alta de la vila hi ha el que en el seu moment va ser el poble, completament destruït i presidit pels murs que van quedar dempeus de l'església de Sant Pere. A Corbera, cal destacar l'Abecedari de la Llibertat, mostra d'art a l'aire lliure que conté 28 lletres situades a diferents llocs del poble, com a testimoni del compromís del món de l'art a favor de la pau.

La garnatxa, la reina

Només 10 minuts per una carretera en la qual la vinya continua sent omnipresent separen Corbera de Vilalba dels Arcs. La Terra Alta, amb una tradició vinícola mil·lenària, produeix un terç de la producció mundial de garnatxa. El Consell Regulador de la Denominació d'Origen ha creat el segell Un Terra Alta Garnatxa Blanca 100×100; imprescindible, doncs, la visita a algun dels 60 cellers d'aquesta denominació d'origen. Per exemple, a Vilalba dels Arcs, on produeixen els seus vins els germans italians Gino i Marco Bernava, juntament amb Ruth Fullat. Tots tres van arribar a la Terra Alta fa poc més de 10 anys i van crear Bernaví. Hi organitzen tastos amb música i veremes nocturnes sota la Lluna plena.

La Terra Alta s'assimila sens dubte al vi i a la Batalla de l'Ebre. Cada vegada apareixen més iniciatives que els apleguen tots dos i permeten aprofundir en el coneixement de la zona. L'empresa Terra Enllà, especialitzada en recorreguts pels escenaris d'aquell cruent combat de la Guerra civil espanyola, ha creat un menú en col·laboració amb el restaurant Miravall de Batea, que combina productes i vins locals amb la història recent d'aquesta terra.

Batea també té molt a dir de viticultura ecològica, i un dels cellers més innovadors és el Celler Arrufí. La família Arrufí feia dècades que es dedicava al cultiu de la vinya fins que, el 2008, van decidir elaborar el seu propi vi i apostar pel cultiu ecològic. Un plaer apuntar-se a una visita per les vinyes i pel celler i tastar-ne el resultat. Herència Altés és un altre referent; la seva història comença el 2010 però és el fruit d'una llarga tradició familiar, amb unes instal·lacions espectaculars de 4.400 metres quadrats on es produeixen 12 tipus de vi, tres dels quals són orgànics.

Posem rumb a Horta de Sant Joan, la joia de la comarca. El poble recorda a tots els seus racons Pablo Picasso. “Tot el que sé, ho he après a Horta”, va afirmar l'artista rememorant la seva visita a la població el 1898. Hi va tornar el 1909, amb la seva companya Fernande Olivier. Aquells mesos van coincidir amb l'inici de la seva aventura cubista i aquí va pintar alguns dels seus llenços més transcendents. El Centre Picasso acull una exposició d'aquestes dues estades amb facsímils, dibuixos i esbossos de retrats de veïns i llocs que va freqüentar. Des de la casa renaixentista que acull la mostra —l'antic hospital, amb una portalada gòtica del segle XII— s'observen les Roques de Benet, monòlits altíssims que defineixen el paisatge i van seduir el gran pintor, i la muntanya de Santa Bàrbara, la silueta de la qual recorda la muntanya Sainte-Victoire que tant va inspirar el seu mestre Cézanne.

El passeig pel centre descobreix una bonica plaça porticada i carrerons amb cases que daten del segle XIII fins al XVIII. I unes vistes magnífiques al rocós i pictòric paisatge que l'envolta ple d'al·licients naturals: pous d'aigua cristal·lina, cascades, salts d'aigua per fer barranquisme... un paradís per a senderistes que s'emmarca en el Parc Natural dels Ports. A més, Horta de Sant Joan és una de les parades més antigues de la línia de ferrocarril que enllaçava Puebla de Híjar amb Tortosa i que avui s'ha convertit en una de les Vies Verdes més atractives per recórrer amb bicicleta, a través de túnels i viaductes, i amb parades a diversos pobles de la Terra Alta.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >