Selecciona Edició
Connecta’t

Dalí se la va jugar amb la marcassita

Uns treballs de conservació preventiva de ‘La creu de l’àngel’, escultura-joia del 1960, descobreixen el seu deteriorament, que ha posat en perill l’estabilitat de l’obra

La base de marcassita i corall de 'La creu de l'àngel', de Dalí, amb els fragments deteriorats.
La base de marcassita i corall de 'La creu de l'àngel', de Dalí, amb els fragments deteriorats.

Salvador Dalí era un apassionat de la ciència. Durant anys va estar subscrit a revistes científiques que li arribaven puntualment a la seva casa de Portlligat i li permetien estar informat dels avanços en física, química, matemàtica, biologia i astronomia. Va mantenir també contacte amb científics i premis Nobel, com Matila Ghyka, Thomas Banchoff, Dennis Gabor, Severo Ochoa i James Watson, que va consultar puntualment sobre temes que volia desenvolupar en la seva obra. És més: la seva signatura va incloure des del 1938 una corona líquida idèntica a la foto estroboscòpica de la caiguda d'una gota de llet feta per un enginyer elèctric dos anys abans.

A Dalí també li agradava experimentar i veure l'efecte del pas del temps en les seves creacions. Deia que les seves obres no eren estàtiques, sinó que evolucionaven. Va crear objectes reciclats, com els llançats pel mar després d'una tempesta, que anomenava “records accessibles”, perquè contenien la memòria de tot el procés que havien viscut. També peces de ferro, que col·locava a la intempèrie perquè s'oxidessin o, fins i tot, parafina, com un Crist que va situar sota la cúpula del seu museu per veure com l'afectava la calor del sol.

Malgrat aquestes ganes de deixar fer a l'imprevisible, també hi va haver vegades en què això el va superar. És el que ha passat amb la seva escultura-joia La creu de l'àngel, una peça de 42 centímetres d'altura creada el 1960 en la qual va representar Jesucrist en una creu dins d'una estructura formada per cubs. Se sustenta sobre una esfera i una base que amaga un mecanisme que mou 12 agulles d'eriçó. En obrir-se mostra un rostre d'àngel. En aquesta obra, Dalí va utilitzar gairebé una desena d'elements: or de 14 quirats, oli, ambre, citrí, diamants, platí, corall vermell, topazi, lapislàtzuli (una bola de 87 mil·límetres) i la marcassita. Se la va jugar, perquè alguns podien ser incompatibles. I així ha estat finalment.

'La creu de l'àngel', de Salvador Dalí (1960), abans de la seva intervenció amb els fragments deteriorats de la base.
'La creu de l'àngel', de Salvador Dalí (1960), abans de la seva intervenció amb els fragments deteriorats de la base.

Durant els treballs de conservació preventiva es va observar que la base s'havia alterat i que calia actuar. “Disposem d'especialistes en pintura i dibuix, però no de joiers, mineròlegs o gemmòlegs. Hi vam contactar i després de comprovar que la base no era d'esfalerita [sulfur de zinc], sinó de pirita-marcassita [sulfur de ferro], més inestable, han confirmat aquesta alteració per un increment puntual d'humitat relativa i la possible presència de bacteris”, explica Monte Aguer, directora dels Museus Dalí.

La humitat ha fet que la marcassita s'oxidi i generi sulfats que han acabat disgregant part de la base. “Ara la base ja està estabilitzada després d'aplicar-hi vapors d'amoníac. S'ha dipositat en un lloc estanc i se n'han enviat unes mostres a uns laboratoris de Corea per fer la seqüenciació de l'ADN i determinar si hi ha presència o no de bacteris”, afegeix Aguer, que aclareix que la resta de l'obra, la creu d'or, el Crist i el corall estan en perfecte estat de conservació.

L'anàlisi detallada ha permès veure també que l'escultura-joia s'havia restaurat amb anterioritat a la seva compra del 1999 perquè la degradació de la base ja afectava el mecanisme que acciona dues de les 12 agulles de platí i diamants que ara ja no es mouen.

Els experts en joieria i minerologia amb la part afectada.
Els experts en joieria i minerologia amb la part afectada.

La creu sense la base se segueix exposant. És a la sala on s'exhibeix aquesta important col·lecció de 39 escultures joies d'or i pedres precioses creades entre el 1941 i el 1970 que la Fundació Dalí va comprar a la col·lecció Owen Cheatham el 1999. Va pagar 900 milions de pessetes a una entitat japonesa que les havia comprat als anys vuitanta. “La resta de les peces estan en perfecte estat, així com els 27 dibuixos i pintures per dissenyar les joies; és una col·lecció que permet veure les diferents etapes de la seva evolució artística”, assenyala Aguer.

Després de sis mesos de treball s'està buscant la manera de reduir la humitat relativa de l'interior de la vitrina i tornar a instal·lar la base de la joia. “Quan ens arribin els resultats de les anàlisis es veuran quines mesures addicionals cal prendre per evitar la degradació en un futur. Esperem que en un parell o tres de mesos es puguin ajuntar les dues parts”, indica la directora dels Museus Dalí (Teatre Museu de Figueres, Portlligat a Cadaqués i Castell de Púbol), que, després de romandre diversos mesos tancats per l'evolució de la pandèmia, van tornar a obrir el 18 de desembre fins al 6 de gener. “No tinc dades de públic, però puc dir que és el millor moment per visitar-los, perquè pots dedicar-te no només a la visita, sinó a la contemplació. Tancarem en la data indicada, però quan es pugui reobrir ho farem, perquè la nostra voluntat és estar oberts, però hem d'adaptar-nos a les circumstàncies”, conclou.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >