_
_
_
_
_

Un poble de 7.200 habitants, la capital catalana de l’energia solar

Santa Eulàlia de Ronçana encapçala el rànquing d’instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic per mil habitants

Plaques fotovoltaiques en un edifici de Santa Eulàlia de Ronçana.
Plaques fotovoltaiques en un edifici de Santa Eulàlia de Ronçana.Albert Garcia
Cristian Segura

La revolució solar va arribar a Santa Eulàlia de Ronçana el 2019. Un any abans s'havia derogat l'anomenat “impost al sol”, el gravamen sobre l'autoconsum elèctric que va decretar a Espanya l'anterior Govern del Partit Popular. L'expansió de l'energia fotovoltaica s'havia aturat en sec i ara comença a alçar el vol. A Santa Eulàlia (Vallès Oriental), un poble de 7.200 habitants disseminats entre boscs i urbanitzacions, s'ho van prendre seriosament: en només un any han aconseguit liderar, i amb escreix, el rànquing català d'instal·lacions de plaques solars per a l'autoconsum.

“Hi ha ajuntaments que ens truquen per saber com ho estem fent”, explica l'alcalde, Francesc Bonet. Santa Eulàlia de Ronçana tenia el setembre passat 14 instal·lacions d'autoconsum fotovoltaic per cada mil habitants, segons l'Institut Català d'Energia (ICAEN), un 40% més que Alella, amb 10. La mitjana de la comunitat autònoma és de 0,8 instal·lacions per cada mil habitants. És el sisè municipi de Catalunya amb més instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic, al mateix nivell que Terrassa –100 i 101, respectivament– i només superat per Sant Cugat (451), Barcelona (384), Vallirana (117) i Sabadell (116).

Más información
Barcelona pagarà part de la instal·lació de plaques solars en edificis privats
Barcelona pretén doblar el nombre de plaques solars a la ciutat
El nou mapa eòlic a Catalunya: parcs més reduïts però molins tres cops més grans

Sant Cugat seria també un cas d'èxit i té punts en comú amb Santa Eulàlia de Ronçana que faciliten el seu lideratge. Dos d'ells, indica un portaveu del Departament d'Empresa i Coneixement, són que el parc d'habitatge unifamiliar dels dos municipis és elevat i que la renda familiar per càpita és superior a la mitjana catalana. El 90% dels 3.200 habitatges de Santa Eulàlia són unifamiliars. La instal·lació d’energia solar d’autoconsum en edificis multifamiliars suposa un procés més complex. És més assequible per a cases unifamiliars la inversió i la gestió de l'energia que s'hi consumeix i l'excedent que es retorna a la xarxa elèctrica –això repercuteix després en la factura de l'electricitat externa consumida.

És el cas de Jaume Uñó, veí de Santa Eulàlia i administrador de l'empresa de fruita seca Can Galderic. Al seu domicili, una vella masia amb una ampliació construïda fa 20 anys, viuen set persones i els 11 kW de potència que ha instal·lat aquest any cobreixen entre un 25% i un 70% de l'electricitat que consumeixen, en funció de les hores de sol. Uñó ja va pensar fa 10 anys de posar-hi plaques solars, però per instal·lar la potència que té avui li demanaven 40.000 euros, gairebé quatre vegades més del que ha pagat ara. La tecnologia avança, igual que l'abaratiment dels costos de producció i l'economia d'escala. És per això que Pep Margenat, productor d'avellanes de Can Burguès, diu que esperarà a instal·lar bateries d'emmagatzematge dels excedents d'electricitat que generen les seves plaques solars. Quan el 2019 va instal·lar a la masia familiar 12,5 kW de potència, el cost es multiplicava per dos amb les bateries. “D'aquí a cinc anys serà més econòmic; llavors, m'ho pensaré”, diu Margenat.

El 2019, l'autoconsum fotovoltaic a Santa Eulàlia de Ronaçana va passar de ser marginal al creixement actual, quan l'Ajuntament va aprovar la reducció d'un 50% de l'impost de béns i immobles (IBI) durant cinc anys per a qui s'instal·lés plaques solars. L'IBI anual mitjà al municipi, segons l’alcalde, és de 1.200 euros. La demanda per acollir-se a aquest benefici tributari va superar les expectatives i el 2020 es va establir que la bonificació no podia ser superior als 300 euros. La bonificació de l'IBI és una mesura que ja apliquen com a mínim 65 municipis catalans, segons l'ICAEN. El Departament d'Empresa assegura que en la introducció d'aquest ajut ha tingut un paper rellevant el fet que la Generalitat redactés un model d'ordenança bàsic que han utilitzat els Ajuntaments que no tenen tècnics ni recursos suficients per desenvolupar la normativa.

Una empresa marca la diferència

L'ICAEN indica que, des del 2019, l'increment mitjà trimestral d'instal·lacions d'autoconsum fotovoltaic a Catalunya ha sigut del 54%. Santa Eulàlia de Ronçana ha crescut per sobre d’altres municipis amb bonificacions de l’IBI i característiques semblants. Què més explica el seu desenvolupament en energia solar? Uñó creu que el poble te una llarga tradició de sensibilitat ecologista. Una prova d'això pot ser Jorge Portero, veí de Santa Eulàlia, activista de les energies renovables i tècnic de l'Associació de Serveis Energètics Bàsics Autònoms (SEBA). SEBA promou l'energia solar des dels anys vuitanta i Portero creu que la seva empenta ha “donat un cop de mà” al creixement al municipi. Però Portero subratlla que hi ha un altre factor decisiu que ha sigut un actor de l'economia de mercat: l'esforç de l'empresa d'instal·lació de plaques Solar Profit. “Sense l’agressivitat d’aquesta empresa, ara mateix no estaríem parlant d’això”, confirma Margenat. Bonet corrobora que la campanya porta a porta de Solar Profit “va ser agressiva, insistent” i va convèncer molts vilatans de les bondats dels ajuts per a l'autoconsum fotovoltaic. Després la van seguir altres companyies, afegeix Bonet.

Tots els entrevistats coincideixen amb les estimacions de l'alcalde: la inversió que han fet s'amortitzarà en tres o quatre anys, quan abans del 2019 podia suposar un període de set anys. Bonet opina que si el seu poble crida l'atenció és perquè el mercat de l'autoconsum energètic encara està una mica verd: “Espero que ben aviat no destaquem, perquè voldrà dir que la resta s'han posat les piles”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_