Selecciona Edició
Connecta’t

Un enigmàtic palauet policial

L'edifici noucentista del carrer d'Iradier de Barcelona va servir durant gairebé 70 anys com a comissaria

La senyorial entrada de la Torre de San Fernando, al carrer d'Iradier de Barcelona.
La senyorial entrada de la Torre de San Fernando, al carrer d'Iradier de Barcelona.

El sol d’un fred matí de Nadal il·lumina el gravat. “Torre de San Fernando, 1918”, s’hi llegeix, coronant el terrat del palauet, completament al descobert des del carrer de Margenat. L’entrada principal, per Iradier, és senyorial i arrodonida. La vista també arriba al jardí, en part pavimentat. Diversos arbres nus segueixen dempeus, es diria que més per la seva obstinació que per la pacient cura dels amos.

En veure’l de prop, i en dies nadalencs, penso en el que hauria estat jugar allà de petita, creant fantàstics relats, imaginant-hi qualsevol cosa menys una comissaria de policia, que ha estat el seu ús durant gairebé 70 anys. Un mapa sense encant fotocopiat i enganxat al reixat metàl·lic de l’entrada fa tornar a la realitat. Informa el ciutadà de com arribar a la nova comissaria, al carrer de Quatre Camins, 16. Al juliol, els seus últims habitants, els Mossos d’Esquadra, van abandonar oficialment l’edifici noucentista, format per dos habitatges. Per què i qui va decidir que el senyorial palauet de la zona alta de Barcelona, dissenyat per l’arquitecte Joaquim Lloret, conegut com la Torre de San Fernando o la Casa del Duc de Prim, fos una comissaria de policia? La pregunta em persegueix durant unes vacances nadalenques atípiques, que permeten reconstruir una petita part de la seva història.

El seu primer propietari va ser Emilio Heydrich, un empresari nascut a Cuba que es va traslladar a Barcelona el 1902, es va casar i va crear la fàbrica de pintures Colores Hispania. El 1917 va demanar permís per a la construcció d’un palauet format per dues cases, unides per un mur de contenció, amb una petita porta que les comunica. Les façanes, el vestíbul i les escales segueixen protegides en l’actualitat, segons consta en documents de l’Ajuntament de Barcelona.

L’arxiu històric municipal permet establir una breu cronologia dels seus primers amos. El 1921 Heydrich sol·licita posar un gual en una de les portes i després regularitza un cobert. L’empresari mor el 1947, a Lloret de Mar, i l’única notícia posterior a la seva mort és la petició, el 1950, d’una plusvàlua pel palauet als seus hereus, un dels seus fills i dos nets.

“Què va ser durant la Guerra Civil?”, em pregunta l’historiador Dani Cortijo, a qui assalto a la recerca d’ajuda per conèixer la trajectòria del palauet. En aquella època, les fàbriques de Heydrich, al Poblenou, van ser col·lectivitzades. “No ho sé”, confesso. “En converses, res sòlid ni amb rigor, m’han dit que no fem forats a certes zones del jardí”, expliquen fonts coneixedores de l’edifici. A només 450 metres, hi havia la txeca del carrer d’Anglí. “Llavors, eren un lloc discret, apartat, a la zona alta...”, opinen aquestes mateixes fonts, sense certeses, però amb la sensació que un “passat fosc” ronda aquestes quatre parets...

El 1951, comença el rastre de la nova vida de l’edifici com a comissaria, amb operacions policials recollides per La Vanguardia. Però no hi figuren detalls de la venda del palauet, de la seva inauguració com a comissaria o de les obres per habilitar-la, amb calabossos al soterrani. Els primers anys del palauet comissaria, la Policia Nacional va ocupar només una de les dues cases, mentre que a l’altra vivien els Muntadas-Prim, de l’aristocràcia catalana, expliquen persones que coneixen la història del lloc. D'aquí ve el segon nom de l’edifici és Casa del Duc de Prim, un títol nobiliari rehabilitat el 1960. Fonts de l’entorn de la família asseguren que la química de Flix, pionera en el sector a Espanya, cedeix l’ús a un dels seus directius, membre dels Muntadas-Prim. Una explicació conforme als arxius municipals, on consta que “Electroquímica Flix S.A.” instal·la calderes al palauet el 1953, cosa de la qual es dedueix que n’eren els amos.

Qui va decidir que la Torre de San Fernando o Casa del Duc de Prim fos per a ús de la Policia Nacional?

Finalment, la família Muntadas-Prim va abandonar la seva part del palauet, que va passar a utilitzar també la Policia Nacional fins que van cedir el relleu als Mossos d’Esquadra l’any 2005, quan es van desplegar a Barcelona. La taxació d’aquesta comissaria, juntament amb dues més que es van traspassar al Govern català, va ser de 14 milions. Però no és fins al 2012 que s’inscriu en el registre a nom de la Generalitat, després d’una compra directa al Ministeri de l’Interior.

Gairebé des de l’arribada dels Mossos, es va parlar de les deficiències del palauet comissaria i de la necessitat de traslladar-se a un espai més adequat. Era un objectiu de les campanyes municipals de Xavier Trias a l’Ajuntament de Barcelona. Amb el tripartit al Govern de la Generalitat, Trias va portar en el seu programa que treballarien perquè el Govern cedís l’equipament a l’Ajuntament, i fos d’ús municipal. Des que Convergència —o qualsevol de les seves altres marques— mana altre cop a la Generalitat i Ada Colau, al Consistori, la proposta convergent ha desaparegut. L’edifici pertany al Departament d’Interior, sense que ningú n’hagi reclamat un ús diferent. Únicament el web SOS Monumentos en demana més protecció.

Ja buit, en els últims mesos s’estan duent a terme obres de millora a la planta baixa. Al llarg dels anys, l’edifici ha estat remodelat, no sempre amb gaire criteri, asseguren fonts d’Interior. El pla és que segueixi en mans de la Direcció General de la Policia, reservat a un ús institucional, amb algun despatx i sala de reunions. També es preveu que la futura fundació dels Mossos tingui seu allà, segons fonts policials. Oficialment, encara està pendent de decidir-se el destí de l’edifici. Mentrestant, una quinzena de policies es dediquen a la seva protecció.

Un fred matí de Nadal el palauet es veu inert i buit, conforme amb la soledat pandèmica del carrer. Al barri hi ha qui espera veure desaparèixer definitivament la comissaria, que ha sobreviscut molts més anys del previst. “Té la seva història”, constaten uns veïns. Però la memòria es limita a policies entrant-hi i sortint-ne. El camí es difumina, sense una explicació, potser simple i clara, de com un palauet a la zona alta de Barcelona, la Torre de San Fernando, la Casa del Duc de Prim, va acabar sent una comissaria policial.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >