Selecciona Edició
Connecta’t

El nacionalisme radical pren la llista electoral de Junts

Joan Canadell és l'abanderat de les posicions més extremes de la formació de Puigdemont

El president de la Cambra de comerç de Barcelona, Joan Canadell, 'número 3' de JxCat per Barcelona.
El president de la Cambra de comerç de Barcelona, Joan Canadell, 'número 3' de JxCat per Barcelona. EFE

Pocs exemples com la derrota de Ferran Mascarell expliquen millor el signe radical que prendrà la llista electoral de Junts per Catalunya (Junts). L'exsocialista, exconseller de Cultura i polític bregat en mil batalles, va pujar al carro de l'independentisme amb el procés. La seva trajectòria i fidelitat a l'expresident i cap de files del partit a les pròximes eleccions autonòmiques, Carles Puigdemont, no li van servir en les recents primàries del partit davant noms que s'han donat a conèixer per un activisme nacionalista i populista. Mascarell hi va obtenir 98 vots, el 4,2% dels que van participar en l'elecció de la llista de Barcelona; per davant seu van quedar 24 candidats, entre els quals l'ultranacionalista Mark Serra o el pallasso Jordi Pessarrodona.

Si hi ha un home que representa l'aposta pel nacionalisme extrem de la formació de Puigdemont, és Joan Canadell. El president de la Cambra de Comerç de Barcelona serà el número tres de Puigdemont i Laura Borràs a la ciutat comtal. Les excentricitats i opinions xenòfobes de Canadell han estat recurrents, a les xarxes socials i en xerrades en què ha participat els darrers anys. En un dels seus comentaris del 2020 a Twitter que més polseguera va aixecar, aquest empresari i ara polític va assegurar d'aquesta manera que a Catalunya li hauria anat millor separada d'Espanya durant la pandèmia: “Catalunya independent hauria salvat milers de vides. Espanya és atur i mort; Catalunya, vida i futur". Valoracions com aquesta han estat habituals en Canadell. “Fa 300 anys que ens trobem sota aquests salvatges, jo crec que fins i tot 500 anys”, va dir, referint-se a Espanya, en un acte del 2018.

Canadell va aconseguir la presidència de la Cambra de Comerç gràcies a una campanya de mobilització del vot de petits empresaris i autònoms orquestrada per l'Assemblea Nacional Catalana. La seva victòria va ser demolidora malgrat que anteriorment havia fet públiques propostes oposades als interessos d'estabilitat de l'empresariat. Es va mostrar partidari de boicotejar companyies que considera que no són partidàries d'un referèndum d'autodeterminació i de vagues patriòtiques com a eina de pressió al Govern central: “Qui ha de patir les aturades del país? Primer, les 6.800 multinacionals implantades a Catalunya. Aquestes ens ajudaran si fem la vaga, perquè trucaran a la Merkel o al Macron de torn, perquè no poden viure amb una Catalunya aturada”, va afirmar fa dos anys Canadell. També el 2018 va demanar a través de Twitter que les empreses catalanes havien de traslladar el domicili fiscal a l'estranger per no pagar impostos a Espanya.

Un altre vessant que ha caracteritzat Canadell és el seu suport a l'Institut de Nova Història (INH), un col·lectiu d'historiadors aficionats que asseguren que personatges com Miguel de Cervantes, Leonardo da Vinci, Cristòfor Colom o santa Teresa de Jesús, entre molts d'altres, eren catalans. El 2017 va impartir una conferència amb què pretenia demostrar que la bandera dels Estats Units s'inspira en la senyera. El conseller de Polítiques Digitals de la Generalitat, Jordi Puigneró, també dona suport a les tesis de l'INH, i fins i tot va publicar el 1999 un estudi segons el qual Juan Sebastián Elcano era en veritat el català Joan Cacirea del Canós, Bartolomé de las Casas, un frare català anomenat Bartomeu Casaus, i els germans Pinzones, els catalans Pinçó.

Puigneró, que formarà part de la llista de Junts en els propers comicis, té un passat farcit de missatges xenòfobs. El 2021, durant els Jocs Olímpics de Londres, va escriure a Twitter: “Sabeu la diferència entre un espanyol i un mongol? Una medalla”. Aquest any va afegir a la mateixa xarxa social: “Un intel·lectual espanyol parlant de federalisme és com un marit alcohòlic i maltractador cridant 'canviaré' el dia que la dona està fent les maletes”. Els interessos de Canadell i Puigneró han coincidit en la promoció de l'estratègia de l'actual Govern per desenvolupar el que han definit com la “república digital”, i que incloïa una “identitat digital catalana”. Canadell va exposar en diverses xerrades les bondats del projecte per crear nous independentistes: “Quan, amb la identitat catalana, als que no arribin a final de mes els donem una criptomoneda digital per canviar per coses que els interessen, ¿què farà la gent del Baix Llobregat que ho passa malament?”.

Espoli amb la covid

Canadell i Puigneró no són només potencials membres d'un futur executiu de Junts, sinó que també serien possibles successors de Borràs en cas que arribés a ser inhabilitada per la presumpta concessió de contractes a dit durant la seva etapa a la Institució de les Lletres Catalanes, fets pels quals està sent investigada al Tribunal Suprem. A Borràs la caracteritza una estratègia promocional en què potencia la devoció que senten per ella els seus seguidors més fidels, compartint periòdicament imatges i missatges que li dediquen. La candidata destaca per missatges de tarannà populista, com les paraules que va pronunciar el 22 de desembre en un acte de partit i amb què denunciava que el Govern del PSOE i Podem aprofitava la crisi de la covid-19 per “espoliar” Catalunya: “Rebutgem una gestió centralitzada [de la pandèmia], la que ha fet el Govern espanyol, que a més ha aprofitat l'espoli fiscal que ofega la Generalitat. Som un país ric, però també un país espoliat. No podem deixar de tenir-ho present. Perquè tot el que generem, ens podria permetre sortir de la crisi amb garanties”.

Un altre personatge que segueix les passes de Borràs, amb missatges de suport diaris a la seva persona a les xarxes socials, és l'advocat i diputat Jaume Alonso-Cuevillas. Un altre independentista de nova fornada, avui fervorós escuder de Puigdemont, l'any passat, en un míting al poble del seu líder, Amer, Alonso-Cuevillas va proclamar sense despentinar-se que només faltaven els “100 metres finals” per a la independència: “Fa 300 anys, com a mínim, que intentem el nostre moment. Hem arribat més lluny que mai. L'1 d'octubre [del 2017, data del referèndum il·legal d'independència] va ser l'acte de desobediència civil més important de la història d'Europa”. Alonso-Cuevillas també va vaticinar que, gràcies a la presència de Puigdemont a Brussel·les, s'anirien succeint els suports internacionals a favor de l'independentisme. L'expresident i eurodiputat, avui refugiat a Bèlgica per evitar la justícia espanyola, va afirmar el 4 de desembre que tirava la tovallola respecte a la Unió Europea (UE): “No negociarem amb la UE la independència de Catalunya perquè la UE és un sindicat dels estats; allà la veu cantant és Espanya. La UE tampoc és la més ràpida a reconèixer independències. Hi ha vida més enllà”.

Un nou referent a Girona

S'han produït les darreres setmanes altres mostres del radicalisme de Junts: així ho va ser la reunió en què va participar el vicepresident del Parlament i diputat Josep Costa amb representants de grupuscles de l'extrema dreta independentista per sondejar una possible aliança electoral. També ho és l'èxit a les primàries de Junts a Girona de l'empresari agrícola Salvador Vergés. El digital E-notícies va publicar una fotografia de Vergés armat amb un fusell de joguina, una caputxa i emmascarat amb una estelada, fent un gest ofensiu amb el dit del mig. “Encara que ens paguessin 16.000 milions d'euros l'any per ser espanyols, no ho voldríem ser, perquè nosaltres som diferents, no tenim res a veure amb aquella gent”, assegurava Vergés en un discurs amb motiu de la Diada del setembre passat. “Nosaltres els faríem el que ens fan ells? Els robaríem? Els negaríem la llengua i la cultura? Els maltractaríem? Els empresonaríem? Voldríem destruir-los com a poble? No ho faríem mai”.

 

 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >