Selecciona Edició
Connecta’t

La crisi s’acarnissa amb els treballadors del sector turístic de la costa catalana

La caiguda del sector serveis a causa de la pandèmia afecta tot el territori i dispara les taxes d'atur i les demandes d'aliments

Un hotel a la platja de Fenals a Lloret de Mar.
Un hotel a la platja de Fenals a Lloret de Mar.
Girona / Tarragona

Els efectes secundaris de la crisi sanitària s’han encebat amb la costa catalana, i els treballadors del sector turístic són els grans damnificats. La pandèmia, que laboralment els va afectar des del primer moment amb el tancament de la restauració i els hotels, ha perjudicat el litoral català en més o menys mesura segons les dimensions dels locals i la seva dependència d’operadors turístics i del mercat internacional. Les entitats socials han vist com els treballadors del sector hoteler s’han convertit en els seus principals usuaris. El sector adverteix que no podrà assumir un nou tancament.

El pitjor any en la història del turisme de la Costa Daurada ha provocat un efecte dòmino en l’economia d’un territori que, malgrat la potent implantació de la indústria química, té forta dependència del negoci de sol i platja. “Entre quarantenes, rebrots, recomanacions de no viatjar i fronteres tancades, gairebé no ha vingut ningú”, apunta Berta Cabré, presidenta de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme.

Les pernoctacions a la Costa Daurada han caigut un 75%, molts hotels no han arribat ni a apujar la persiana i Port Aventura va obrir a penes tres mesos. L’atur al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre ha crescut en gairebé 12.000 persones en un any, un repunt del 24,69%. S’acosten als 60.000 aturats. En zones de gran reclam, com Calafell, Segur, Cunit o Coma-ruga, al Baix Penedès, la crisi econòmica derivada de la pandèmia també ha fet estralls. El conseller comarcal de Promoció Econòmica, Miguel Ángel Perín, indica que “la comarca travessa una situació molt difícil”, amb taxes d’atur cronificat entorn del 20%, més de sis punts per sobre de la mitjana catalana.

Per pal·liar la punxada de l’economia ha estat necessari activar totes les vies d’auxili. Les entitats socials alerten d’un increment de la demanda de les necessitats bàsiques. “A la Costa Brava la majoria són gent que viu de treballar sis mesos en el sector serveis. Hi ha altres sectors molt perjudicats, com el cultural, però els que venen a Càritas són cambrers, netejadores...”, afirma la directora de Càritas Girona, Dolors Puigdevall. Les localitats amb més augment de demanda de cistelles d’aliments són Roses (l’Alt Empordà), un 53,5%; un 67% a Palafrugell (el Baix Empordà), i un 77% a Lloret (la Selva), on al novembre es van repartir 14.683 cistelles i el 2017 el sector turístic va representar el 85,1% del PIB.

Precisament, l’Ajuntament de Lloret de Mar ha activat línies d’ajuda per un valor total de 300.000 euros per repartir entre les persones en situació desfavorida. El perfil del demandant admès és, sobretot, el treballador d’hostaleria que ja en el confinament del març no va ser contractat i que, per les característiques de la unitat familiar (nombre de menors, famílies monomarentals) o per la falta d’ingressos, presenta una situació de vulnerabilitat.

Segons l’alcalde de Lloret, Jaume Dulsat, “hi ha situacions molt complicades”. “Molta gent que mai no havia vingut a aquests serveis ho està fent ara”, alerta l’edil. Aquest estiu han obert un 70% dels hotels, amb una ocupació mitjana del 50%. Amb 110 hotels i 30.500 places, més que la suma de la resta de la Costa Brava, Lloret de Mar és una de les destinacions més dependents del turisme i que més pateix les crisis, com Salou.

En un altre dels municipis turístics per excel·lència a Catalunya com és Salou, que té 27.000 habitants, Càritas atén 400 famílies al mes i ha fet crides demanant voluntaris per donar l’abast. L’Ajuntament ha aprovat el seu pressupost per al 2021 i posa èmfasi en les dificultats que pateix el municipi. Pere Granados, l’alcalde del municipi, destaca que “és un pressupost enfocat a l’emergència social i econòmica” i remarca que es busca “la reactivació de l’activitat turística del municipi”, “motor” de l’economia de Salou.

A les comarques de Girona, Creu Roja dona ajuts de primera necessitat —kits d’alimentació o d’higiene personal— i de la llar a famílies en situació de vulnerabilitat, que han passat de 3.331 l’any passat a 11.048. L’assistència a tallers de suport emocional també ha crescut un 25%.

Per la seva banda, el Banc dels Aliments ha alertat d’un augment de la demanda de més d’un 33%, i ha passat de 31.000 a més de 42.000 beneficiaris. “Gràcies a la solidaritat de la societat hem pogut cobrir necessitats incrementant en un 40% els aliments”, indica el seu president, Frederic Gómez. A Tarragona la demanda també ha ascendit el 40%.

“Ara s’estan atenent les primeres necessitats, però necessitaran un acompanyament emocional tard o d’hora, tornar a replantejar-se el tema ocupacional i de suport educatiu per als fills”, adverteix la directora de Càritas Girona, Dolors Puigdevall. I avisa també que la sobrecàrrega en els serveis socials i entitats del sector està causant un cansament emocional en els voluntaris i en els tècnics que necessitarà suport posterior.

Per esquivar aquesta crisi econòmica, no obstant això, el sector comença a obrir-se a altres alternatives de negoci. L’Associació Hotelera de la Província de Tarragona, per exemple, aposta per desencasellar-se del concepte estacional de sol i platja i desenvolupar el turisme interior, urbà i de negocis. “Volem trencar amb la visió que la província només recau en Salou, Cambrils i la Pineda. Cal canviar la marca de territori i que tots ens sentim representats”, reivindica el seu president, Magí Mallorquí.

Altres veus del sector fien el seu futur a la vacuna contra la covid-19. Des del Gremi d’Hostaleria de Lloret, el seu president, Enric Dotras, es mostra optimista: “La infraestructura està preparada, si no hi ha més restriccions ni empitjora la pandèmia vindrà una bona Setmana Santa. Quan es va parlar de l’arribada de la vacuna va començar a haver-hi reserves”.

Les “xifres sagnants” que assolen Lloret de Mar

Lloret de Mar, la segona destinació turística catalana darrere de Barcelona, amb gairebé 1.400.000 turistes a l’any, ha passat durant la pandèmia a ser el primer punt de visita de Catalunya. Però la seva ocupació ha quedat reduïda a la tercera part. Unes 500.000 persones van visitar Lloret aquest estiu, i les més de sis milions de pernoctacions s’han reduït a dos. “Unes xifres sagnants”, assegura l’alcalde, Jaume Dulsat.

En temporada baixa i mitjana, sense turisme d’esports ni de congressos i sense l’Imserso, va quedar a zero. En aquesta localitat costanera, que durant la pandèmia ha augmentat en un miler els seus habitants (39.800), hi conviuen 120 nacionalitats diferents i la taxa d’immigració és del 35%. L’atur, d’un 18,30% —el doble que el 2019—, s’ha acarnissat amb les dones. El centre de distribució d’aliments, que ha hagut de canviar de lloc perquè s’havia quedat petit, va atendre fins a l’octubre 2.133 persones, més del triple que l’octubre del 2019. Han arribat als serveis socials 888 famílies noves.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >