Selecciona Edició
Connecta’t

Carme Portaceli vol portar les obres del TNC en català a la resta d’Espanya i a Llatinoamèrica

La primera directora del Teatre Nacional de Catalunya deplora que en el seu nomenament el fet de ser dona hagi estat més notícia que la seva trajectòria

Carme Portaceli, presentada oficialment com a directora del TNC.
Carme Portaceli, presentada oficialment com a directora del TNC.

La nova directora artística del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), de Barcelona, Carme Portaceli, triada per concurs públic i que prendrà possessió del càrrec el juliol vinent per a un període de 6 anys, ha fet públic aquest dimecres el seu projecte i ha avançat algunes de les seves línies d'actuació. Portaceli (València, 65 anys), que ha subratllat que el TNC està obert a tothom i que “l'hospitalitat ha de ser la nostra línia de conducta”, considera important que el centre porti les seves produccions en català, subtitulades en castellà, a la resta de l'Estat espanyol i també a Llatinoamèrica. La directora opina que “hi ha hagut una involució en aquest tema” i apostarà per “portar fora el bon teatre que fem”.

Al TNC de la nova etapa, que “democratitzarà” la seva sala principal (la Sala Gran) perquè puguin utilitzar-la més directors, hi haurà debats, com un que es prepara sobre democràcia; intercanvi de dramaturgs amb altres països; un programa de 365 dones l'any, o una gran festa de creació oberta que ocuparà tots els espais del teatre. Portaceli vol potenciar al TNC una de les seves obsessions personals, que és portar a escena adaptacions de novel·les, assajos, textos de filosofia o poemes. I també l'autoria catalana, en la consideració que es viu a Catalunya l'equivalent a “un Segle d'Or espanyol”. Les programacions teatrals estaran sota una temàtica genèrica que les vertebrarà.

Portaceli ha explicat el seu projecte en una roda de premsa virtual que s'ha fet des de la platea del TNC i acompanyada de la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, amb la qual ha mostrat una gran sintonia més enllà d'anar vestides totes dues de negre i elogiar-se mútuament (“Una gran consellera”). “Hem dubtat si era el moment de presentar línies, però finalment ens ha semblat que és una manera de demostrar que creiem en el futur i una manera de donar esperança i confiança en la cultura, amb tot el que està passant”, ha assenyalat la directora, que ha citat Lorca: “Val tant un tros de pa com un llibre”.

Portaceli ha reflexionat que el TNC com a espai públic d'arts escèniques ha de parlar de temes fonamentals, dels “nostres anhels, pors, alegries i esperances”, i molt més en aquests temps de contrició i de precarització de la professió; “ha de crear il·lusió, confiança i esperança”. Ha dit que cal extreure d'aquesta crisi que som vulnerables, que hem d'acceptar “la incertesa que és la vida mateixa” i el concepte de què és l'essencial. “Ara sabem que essencials són la salut i la cultura també, perquè engrandeix l'ànima”. Portaceli ha citat una frase de José Monleón, director i autor de teatre i un dels grans referents del teatre independent, per definir el seu ideari: “Ser contemporani és estar amb la gent”. I ha subratllat que “un teatre públic ha de ser per a tothom” i que el TNC vol ser “lloc de trobada”.

Entre els objectius que s'ha proposat hi ha el d'arribar a un públic més ampli, i donar facilitats perquè vagin al TNC “els que no s'ho han pogut permetre, els que encara no s'hi han sentit atrets i els que pensaven que el TNC no parlava per a ells”. Portaceli aposta, ha dit, per “una programació de qualitat amb el millor del nostre país”, paritària “per descomptat”, diversa, “perquè diversa és la nostra societat”, i sostenible, atès que “el TNC el paguen els contribuents i no es pot malgastar”. Potenciar la creació d'obra nova, obrir el TNC a nous llenguatges escènics, tenir cura del patrimoni històric teatral català, “portant amb respecte les obres al segle XXI”, són algunes altres de les línies, com ho són inserir el TNC en debats internacionals, liderar alguns projectes europeus, i mirar-se “de tu a tu” amb altres teatres importants de l'estranger.

El TNC de Portaceli vol acollir artistes i llenguatges que no havien tingut presència abans, pretén arribar a un públic més jove i aposta per les companyies residents com a manera que tothom pugui disposar del paraigua del teatre públic. Portaceli aspira a trencar “la barrera entre alta i baixa cultura”, donant entrada a manifestacions populars com el hip-hop. Creu que el TNC està en un moment de consolidació i expansió i ha elogiat la feina de tots els directors que l'han precedit, des de Flotats a Albertí. “Absorbirem el millor de les etapes anteriors”, ha dit.

La directora ha situat l'acció del TNC, “que ha de ser porta al món, d'entrada i de sortida”, en diversos àmbits. Un és la ciutat de Barcelona, atès que el teatre és a tocar de la plaça de les Glòries, un punt urbà neuràlgic. Un altre, “el territori de la llengua catalana”, remarcant, ha dit, la N de nacional del TNC, i amb la idea que alguna estrena del centre pugui fer-se en “algun teatre amic”. En aquest àmbit ha inclòs “el País Valencià, les Balears i la Catalunya Nord, amb la qual hi ha una germanor”. Un altre àmbit diferent de projecció del TNC és el d'“altres llengües”, que inclou la resta de l'Estat espanyol. Aquí el projecte és que “es portarà obra nostra en català subtitulada” a, per exemple, el Festival de Otoño de Madrid. Un altre àmbit més és l'europeu, on el TNC abanderarà el projecte que dirigeix des de fa temps Portaceli al capdavant de set teatres del continent. I un altre és Llatinoamèrica, amb la qual s'establirà una connexió permanent a través de diferents festivals i teatres de Xile, l'Argentina i l'Uruguai i on també es portaran les produccions del TNC en català amb subtítols. Així mateix es potenciarà una xarxa teatral del Mediterrani.

Portaceli s'ha declarat completament fidel al contracte programa del TNC, un teatre que depèn només del Govern de la Generalitat: “Tenim una missió que accepto de bon grat, la clau és que el TNC està obligat a fer créixer les arts escèniques amb una programació d'excel·lència en la qual la part artística estigui per sobre de la comercial”. El TNC vol aprofitar el que “s'ha après” amb la pandèmia en el terreny virtual, tot i que Portaceli considera que mai se substituirà el directe. Finalment, deplora que, en la seva opinió, hagi estat més notícia el seu gènere que no pas el seu currículum en la seva arribada al TNC. “Desgraciadament continua sent notícia que una dona assumeixi un càrrec”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >