Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Per què la contaminació de l’aire ens mata

La directora del Departament de Salut Pública de l’OMS, María Neira, explica de quina manera respirar contaminació pot provocar més de 400.000 morts prematures l’any a Europa

Barcelona sota una capa de contaminació, des de la Carretera de les Aigües, el 2018.
Barcelona sota una capa de contaminació, des de la Carretera de les Aigües, el 2018.

Respirar. Milers de vegades al dia, tots necessitem respirar. No podem deixar de fer-ho. Més de 10.000 litres d'aire passen cada dia pels nostres pulmons, que, insaciables, demanen més i de manera constant. Intenteu deixar de respirar un minut. Difícil, eh?

I hi ha un nombre que hauria de tallar-nos la respiració. Set milions. Segons estimacions recents de l'OMS, la contaminació atmosfèrica a les ciutats i zones rurals de tot el món provoca cada any set milions de defuncions prematures. Per fer-ho més proper, més de 400.000 morts prematures l'any a Europa. Parlem de mort prematura quan ens referim a una defunció d'una persona que entenem que per la seva edat encara no hauria de morir i no ho fa per causes d'envelliment natural, és a dir, és la mort que es produeix abans de l'edat mitjana de mort en una població determinada.

Aquesta mortalitat es deu a l'exposició a un enemic invisible, unes partícules petites de 2,5 micrones o menys de diàmetre (PM2.5), que causen malalties cardiovasculars i respiratòries i càncer. Una complexa barreja de partícules sòlides, gotes líquides i gasos químics que es formen a partir d'emissions industrials, crema de combustibles sòlids, trànsit i moltes altres fonts. Per exemple, el PM que se'ns escola als pulmons cada vegada que respirem pot contenir una barreja de fum de motors dièsel, metalls tòxics, nitrats i sulfats. Atractiu, oi?

Això vol dir que respirar ens està matant?

Segons els resultats de més de 70.000 publicacions científiques que ho acrediten, sí: la mala qualitat de l'aire que respirem ens està fent emmalaltir i ens està matant. Respirar aire contaminat té impactes negatius a gairebé tots els òrgans del cos, incloent-hi el cervell.

Cada vegada que respirem aire contaminat, una barreja de partícules tòxiques arriba als nostres pulmons i, des d'allà, les més petites poden arribar a qualsevol part del cos, travessant fins i tot la barrera placentària. Ens preocupen sobretot l'ozó (O3), el diòxid de nitrogen (NO2), el diòxid de sofre (SO2) i les partícules (PM).

Són molts els efectes a curt i a llarg termini que la contaminació atmosfèrica pot exercir sobre la salut de les persones, augmenta el risc de patir malalties respiratòries agudes, com la pneumònia, i cròniques, com el càncer del pulmó, malalties cardiovasculars, accidents cerebrovasculars, i pneumopaties cròniques, entre les quals l'asma.

Els efectes més greus es produeixen en les persones que ja estan malaltes. A més, els grups més vulnerables, com els infants, la gent gran i les famílies de pocs ingressos i amb un accés limitat a l'assistència mèdica, són més susceptibles als efectes nocius d'aquest fenomen.

Avui, ara mateix, mentre llegiu aquest article, el 90% de la població viu en llocs on no es respecten les directrius de l'OMS sobre la qualitat de l'aire. És molt simple, com més temps hi estiguem exposats i més alts siguin els nivells de contaminació, més risc per a la nostra salut.

És cert que algunes morts es poden atribuir a més d'un factor de risc al mateix temps. Per exemple, tant el consum de tabac com la contaminació de l'aire ambient poden provocar càncer de pulmó. Algunes de les morts per càncer de pulmó podrien haver-se evitat amb la millora de la qualitat de l'aire ambient i amb la reducció del consum de tabac.

Una avaluació del 2013 feta pel Centre Internacional d'Investigacions sobre el Càncer de l'OMS va determinar que la contaminació de l'aire exterior és carcinògena per a l'ésser humà i que les partícules de l'aire contaminat estan estretament relacionades amb la creixent incidència del càncer, especialment el càncer de pulmó. També s'ha observat una relació entre la contaminació de l'aire exterior i l'augment del càncer de vies urinàries i bufeta.

I on ens contaminem? La majoria de les fonts de contaminació de l'aire exterior estan més enllà del control de les persones, no escollim l'aire que respirem. Millorar la qualitat de l'aire requereix mesures per part de les ciutats, dels nostres alcaldes i alcaldesses, i per descomptat també de les instàncies nacionals i internacionals en sectors com el transport, l'energia, la construcció i l'agricultura.

Però hi ha raons per a l'optimisme. Què faria falta? Què funciona? La priorització del transport urbà sostenible, vies per als vianants i de mobilitat urbana sostenible i neta. Una ràpida transició a fonts d'energia renovables —ja n'hi ha prou de combustibles fòssils!—, habitatges energèticament eficients i una millora de la gestió de residus industrials i municipals permetrien reduir importants fonts de contaminació de l'aire a les ciutats, és a dir, cal una “planificació urbana saludable i verda”.

Però sobretot, el que caldria és no acceptar l'inacceptable, aquests set milions de morts prematures, voler respirar aire que no ens posi malalts, que no ens mati, tan estrany és?

Si alguna cosa hem après d'aquesta excepcional i històrica experiència d'afrontar una pandèmia, segur que a partir d'ara farem el possible per reduir la nostra vulnerabilitat com a societat, per minimitzar al màxim els riscos als quals està exposada la nostra salut. Combatre les causes del canvi climàtic i la contaminació de l'aire reduirà de manera crítica el nostre risc, és una lluita comuna que ens donarà grans beneficis per a la nostra salut.

Si hem après alguna cosa, la prova serà que el dia que ens traguem les mascaretes, almenys respirarem aire net.

María Neira és directora del Departament de Salut Pública i Medi Ambient de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >