Selecciona Edició
Connecta’t

Paidós i Turner: idees d’ahir i d’avui

Doble aniversari de dos segells clau del pensament en espanyol. Els seus responsables analitzen l’auge actual de l’assaig i com han canviat en aquest temps els interessos i el perfil dels lectors

L'equip de Turner a Madrid: Ricardo Cayuela, director editorial, la directora de comunicació Lola Martín, i les editores Laura Estévez, Fernanda Febres-Cordero i Mariana Gasset (segona, quarta i cinquena per l'esquerra).
L'equip de Turner a Madrid: Ricardo Cayuela, director editorial, la directora de comunicació Lola Martín, i les editores Laura Estévez, Fernanda Febres-Cordero i Mariana Gasset (segona, quarta i cinquena per l'esquerra). EL PAÍS

Pensar requereix voluntat. Els dos joves professors universitaris argentins Jaime Bernstein i Enrique Butelman van decidir invertir el premi de loteria que els va tocar el 1945 a publicar Conflictos del alma infantil, de Jung, al seu país. El bilbaí Manuel Arroyo-Stephens, amo d’una llibreria al madrileny carrer de Génova, va decidir des de la rebotiga editar el que el 1970 no podia vendre perquè la dictadura franquista ho censurava. Així van néixer Paidós i Turner, segells que permeten al lector en castellà, des de fa 75 i 50 anys, accedir al millor del pensament. És a dir, a les idees de Habermas, Zygmunt Bauman, Naomi Klein, Margaret MacMillan, Philip Ball, Judith Butler o Enrique Moradiellos, entre molts altres.

L’editor català Enric Folch (1934-2005) va aconseguir dues coses al 1979, quan va entrar com a gerent de l’acabada de crear Paidós, Paidós Ibérica: desplaçar el centre de decisió editorial i econòmic de l’Argentina a Barcelona i eixamplar el segell de psicologia i pedagogia a altres àmbits de l’assaig. “Ho va portar més enllà del llibre universitari”, apunten Elisabet Navarro i Marcela Serras, editora executiva i directora editorial de Paidós, propietat de Planeta des del 2003 i que ara compta amb 34 col·leccions i més de 3.000 títols de 802 autors.

La consolidació va arribar a principis dels 90, quan, amb llibres com El choque de civilizaciones, de Samuel Huntington; El fin del trabajo i La era del acceso, de Jeremy Rifkin; No Logo, de Naomi Klein; o Inteligencias múltiples, de Howard Gardner, Paidós es va col·locar en el centre dels debats del moment. “Ha sigut un segell que ha sabut anticipar-se, amb un punt polèmic però sòlid i mirada progressista”, defensa Serras.

A Turner, la recepta la va marcar el seu fundador: “Reflecteix un pensament d’esquerra social, un sentit de l’equitat i també un component de caprici intel·lectual, amb nínxols menys previsibles, que ens permeten ser més frescos i abordar també arts plàstiques i música, espais poc desenvolupats en castellà”, apunta Santiago Fernández de Caleya, director general des de 1998 d’un segell amb 3.000 títols de mig miler d’autors.

Hi ha consens en les dues editorials en un diagnòstic: l’evolució del que publiquen ha passat de la densitat a l’alta divulgació. Aquesta popularització, adverteixen, no convé confondre-la amb una plaga gaire contemporània: l’autoajuda naïf i les reflexions tuitaires embastades sense fonament científic. “Les rigideses de les etiquetes ens pesen, segons com El Quixot es pot prendre com un llibre d’autoajuda”, adverteix, iconoclasta, el responsable de Turner, per qui “avui gèneres i formats són més mòbils”. “Un llibre com La España vacía, de Sergio del Molino, és un treball de simbiosi entre editor i autor”.

“Hem publicat moltes tesis doctorals d’autors avui consolidats a la casa, com Juan Pablo Fusi, però que cal treballar-les per fer-les més accessibles, com vam aconseguir amb la de Santiago Beruete, que va passar a ser el deliciós Jardinosofía”, un èxit recent de Turner. També va millorant la capacitat divulgadora del professorat espanyol (“tot i que ens falta més estil anglosaxó”, diu Navarro). Això explica que els dos segells hagin apostat més per autors estrangers (80% a Turner, 60% a Paidós).

Ningú s’atreveix amb un retrat-robot dels seus compradors, però sí que sembla que el perfil de fa una dècada (home, de 30 a 55 anys i universitari) es difumina. “La dona guanya presència com a lectora, potser perquè faltava donar-li veu també com a autora de l’àmbit científic”, creu Navarro, que cita la catedràtica d’Ètica Adela Cortina o la biòloga molecular María Blasco en un catàleg que presumeix de ser el que té més presència de dones en la seva programació. Almenys, al 2017 i 2018, segons un estudi.

Més promiscu

Fernández de Caleya constata per la seva banda que “el lector de no ficció, a diferència del de novel·la, no és tan fidel a un segell: busca de manera àmplia, compra per un autor o per un títol”. Malgrat aquesta promiscuïtat, de les dues experiències es pot concloure que el gènere està a l’alça (representa el 39% dels títols publicats a Espanya al 2019); més en un moment en què tots semblem assedegats de respostes. També confirmen que l’Amèrica Llatina segueix sent un bastió de lectors d’un gènere que “a Colòmbia i Mèxic creix molt”, segons Serras. El director general de Turner, editorial amb un peu a les dues bandes de l’Atlàntic, confirma que “l’assaig a Mèxic està més acceptat, com a tot l’Amèrica Llatina”. “Hi ha un nucli molt consistent de lectors, potser perquè hi ha un espai de somni més gran aferrat a la recerca interna obsessiva de qui són i d’on venen”. Per remarcar els ponts entre Mèxic i Espanya, aquest any de celebració la companyia ha fitxat com a director editorial el mexicà Ricardo Cayuela Gally, fins ara director editorial de Penguin Random House Grup Editorial per a Mèxic, l’Amèrica Central i el Carib.

¿I quins temes interessen avui? Els estudis de gènere i l’emergència climàtica, els temes de salut i nutrició “amb suport científic sòlid”, apunta Navarro. I els long-sellers. El arte de amar, d’Erich Fromm (més de mig milió d’exemplars, dos mil cada any) o No Logo i La doctrina del shock, de Naomi Klein (50.000, cadascun), serien alguns dels de Paidós. A Turner treuen el nas, a banda de La forja de un rebelde, d’Arturo Barea; els 45.000 exemplars de La España vacía; els 40.000 de quatre títols de Nikola Tesla; els 25.000 de Ricas y famosas, de la fotògrafa Daniela Rossell; o els entre 12.000 i 15.000 de 1914, de la canadenca MacMillan, i de la Historia del jazz, de Ted Gioia.

Aquest 2020, els dos segells han tret les seves pròpies col·leccions amb alguns d’aquests emblemàtics títols a preus ajustats. I per al 2021, prometen créixer: Paidós es planteja un lleuger increment per al 2021 cap al mig centenar de títols, una xifra lleugerament inferior a Turner, que a més reparteix entre la trentena d’assaig pur i la quinzena de la seva segona gran àrea, els llibres d’art i fotografia, que amb els serveis editorials conformen les tres potes del segell. Tot i així, admeten a Paidós que editen entre 1.500 i 3.000 exemplars, però que la mitjana de vendes està “en una mica més de 700”. A Turner, afegint Mèxic i Espanya, treuen 2.500 unitats per títol, amb 1.200 exemplars venuts.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >