Selecciona Edició
Connecta’t

Una injecció vital per a l’arqueològia

La Fundació Palarq, que presideix l’empresari català Antonio Gallardo, subvencionarà 59 missions en la campanya del 2021

Excavacions al jaciment de la Draga, a Banyoles.
Excavacions al jaciment de la Draga, a Banyoles. Museus de Banyoles

No es pot negar que la Fundació Palarq i el seu president, l’empresari i mecenes català Antonio Gallardo, són bons amics dels arqueòlegs. En els seus quatre anys d’existència, des del 2016, l’entitat privada sense ànim de lucre ha donat suport a 200 missions arqueològiques espanyoles a l’estranger, que subvenciona amb fins a 20.000 euros com a màxim per campanya. Això sense comptar el Premi Nacional d’Arqueologia i Paleontologia Fundació Palarq, constituït el 2018, de caràcter biennal i dotat amb 80.000 euros, que dona suport a un projecte concret d’especial excel·lència (fins ara l’ha guanyat Construyendo Tartesos, l’estudi arquitectònic de l’arquitectura tartèsica al jaciment de Casas del Turuñuelo, Badajoz). De fet, segons fonts de la fundació, l’ajuda de la Palarq, la seva injecció vital, “supera lleugerament” la del Ministeri de Cultura i Esports per a projectes de recerca arqueològica a l’exterior, que el 2020 va ser de 425.872 euros.

Per al 2021, la fundació, dirigida per Carolina Bähr, mà dreta de Gallardo, ha aprovat l’ajuda a 59 projectes, i n'ha incorporat 15 de nous que subvenciona per primera vegada. Entre les missions del 2021 que finança l’entitat hi ha les de la Fundació Atapuerca al sud del Caucas, l’Índia i l’Azerbaidjan; les de l’Autònoma de Barcelona a Olduvai (Tanzània), Erbil (Iraq), la vall de Catamarca (Argentina), o l’illa de Diego Portales (Última Esperanza, Xile); les de la Universitat de Barcelona al Kurdistan, Teotihuacán, Termez (Transoxiana, Uzbekistan), Sela (Jordània); les de la Pompeu Fabra a Tir, el Pakistan, Botswana, Sudan i illes Marianes; la de la Universitat de la Laguna a Mongòlia, la del CSIC al desert d’Atacama, les de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) a Eritrea, Xile i el Marroc; o la de la Universitat de la Corunya a Palestina.

Pràcticament totes les missions espanyoles a Egipte reben el suport de la Palarq: Heracleòpolis Magna, Luxor (projecte Djehuty, TT209 i Deir el-Bahari i Asasif), Oxirrinco, Qubbet el-Hawa, Kom El-Khamasin... Només repassar la llista ja és un viatge apassionant pel que estaran fent els nostres arqueòlegs l’any que ve (i molts ja fa temps que ho fan) en alguns dels llocs més emocionants, prometedors i llunyans del món. No és estrany que Gallardo, un home susceptible a la passió arqueològica i viatgera, es rasqui la butxaca amb tot això.

“El 2021 donarem el segon premi Palarq, que no s’ha pogut atorgar aquest any per raons òbvies”, assenyala Carolina Bähr, barcelonina de 49 anys amb arrels suïsses. El premi es decidirà a principis d’any i s’entregarà a la primavera al Museu Arqueològic Nacional (MAN). Aquesta segona edició del Palarq avalua 20 projectes candidats, dels quals el jurat (rotatiu, però que continua tenint com a membres Yves Coppens, Pepe Serra i Luis Monreal) seleccionarà sis finalistes. Entre els aspirants hi ha alguns ja esmentats: Heracleòpolis, Oxirrinco, Djehuty, i també els projectes d’estudi dels neandertals d’El Sidrón, la investigació arqueològica subaquàtica a les coves de Mallorca de l’estudi del garum de la Universitat de Cadis, o del neolític de la Draga a Banyoles.

A diferència dels ajuts de la fundació, que exclouen els projectes a Europa, el premi sí que es pot concedir a treballs de missions espanyoles en l’àmbit nacional. Bähr està d’acord que algunes de les bases dels ajuts i del premi de la Palarq poden semblar una mica aleatòries, com que els projectes paleontològics s’hagin de cenyir a l’evolució humana. Es tracta de decisions personals de Gallardo, a qui li interessa especialment l’estudi dels orígens de la humanitat i que en el terreny geogràfic ha volgut donar suport a àmbits en què li semblava que la fundació feia un paper més necessari i complementari dels ajuts governamentals.

La Palarq (contracció de paleontologia i arqueologia) també ha volgut finançar puntualment treballs de camp localitzats a Espanya i en l’edició del 2019-2020 de les seves subvencions es van donar ajuts per a l’anàlisi dels elements trobats en territori nacional, i va donar suport a 54 projectes. La directora de la fundació destaca també en la tasca de l’entitat les diverses iniciatives de divulgació.

Els ajuts, explica Bähr, “amb bases molt clares”, es concedeixen mitjançant un comitè d’avaluació d’experts que valoren les propostes i les passen a un comitè econòmic. Sempre es finança per un any i cal renovar després. Tot i que la fundació està establerta a Madrid, una cinquena part dels projectes a què dona suport són catalans.

La polèmica que es va muntar al voltant del primer premi Palarq, en qüestionar el projecte guanyador un article de l’arqueòleg Javier Jiménez Ávila a EL PAÍS, que opinava que es premiava l’“arqueologia espectacle”, ha servit a la fundació per veure les rivalitats que hi ha en la professió. En aquest sentit, Bähr considera que va ser “una campanya injusta en contra d’un projecte meravellós al qual sens dubte calia donar suport”.

Malgrat tots els problemes i retards que està significant la pandèmia, la directora de la fundació vol enviar un missatge de suport i tranquil·litat als arqueòlegs: “Som aquí, seguim finançant, perquè aquesta és la nostra funció”. Ara volen ser per a l’arqueologia, com recalca Bähr, “l’illa després de la tempesta”. És a dir, l’amic dels arqueòlegs.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >