Selecciona Edició
Connecta’t
ART

Picasso, copista de Velázquez

Barcelona exposa 19 quaderns amb 1.300 dibuixos del malagueny i algunes de les obres que el van inspirar en la seva etapa de joventut

'Retrat de Felip IV ancià
'Retrat de Felip IV ancià

Picasso ho guardava tot: rebuts de la compra de pigments, pinzells i menjar; bitllets de tren o de tartana; comptes de restaurants i fondes, a més de factures i rebuts de tota mena que han permès als estudiosos del pintor saber on era o què va fer un dia concret. És evident que havia de conservar també els quaderns en els quals va prendre anotacions i esbossos des que va començar a pintar, quan tot just era un nen, fins a la seva època de maduresa. El 1907 va arribar a escriure “Je suis le cahier” (Jo soc el quadern) en un dels set carnets amb dibuixos previs que va fer per a Les Demoiselles d’Avignon, mostrant la importància que concedia a aquest laboratori d'idees que van ser els seus quaderns. Se'n coneixen gairebé 200, fets entre el 1894 i el 1970, dels quals no es va desprendre mai, ja que els considerava íntims i secrets.

El Museu Picasso de Barcelona en conserva 19, i 17 d'aquests procedeixen de la donació realitzada per l'artista el 1970 a la ciutat de Barcelona, que pertanyen al període d'infantesa i joventut. Els altres dos són adquisicions posteriors: el Carnet català, el 2000, i el Carnet de la tauromàquia, el 2018. Tots sumen 1.300 dibuixos.

Per commemorar els 50 anys d'aquesta donació de gairebé 2.000 obres –236 pintures, 1.149 dibuixos, quatre llibres de text amb dibuixos marginals, dos gravats, 47 obres d'altres pintors i els 17 carnets– el Museu Picasso exposa (fins al 4 d'abril) tots els seus quaderns. I ho fa al costat d'alguns dels treballs finals que es van nodrir d'aquests dibuixos i confrontant-los amb obres que Picasso hi va reproduir. Com els retrats de Felip IV i el bufó Calabacillas de Velázquez, dels quals va prendre nota i, fins i tot, va copiar durant les visites que va fer al Museu del Prado el 1897, amb tot just 16 anys, en els mesos en què va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. “Les dues obres juntes guanyen, la de Picasso és més fosca perquè la va copiar abans de la restauració que se li va fer a la de Velázquez fa 20 anys”, comenta el director del museu, Emmanuel Guigon, content de celebrar “l'acte de generositat que va tenir Picasso regalant el 1970 les seves obres als barcelonins”.

Una de les imatges del quadern de Picasso pintat a París el 1900, a l'exposició que s'ha inaugurat amb 19 carnets del pintor al seu museu de Barcelona.
Una de les imatges del quadern de Picasso pintat a París el 1900, a l'exposició que s'ha inaugurat amb 19 carnets del pintor al seu museu de Barcelona.

Picasso no només va copiar i es va inspirar en Velázquez durant la seva estada a Madrid. “És curiós que només va demanar permís per copiar el retrat de Felip IV, però no va fer apunts d'aquest pintor als seus quaderns, i sí de Goya i els seus Capricis i La tauromàquia”, segons la comissària de la mostra i conservadora de pintura, escultura i ceràmica del museu Malén Gual.

Els quaderns de Picasso presenten diverses mesures i formats, però en tots s'hi pot comprovar la seva manera de treballar. “Són dibuixos tractats amb precisió i detall malgrat la immediatesa, que projecten l'energia i l'espontaneïtat que caracteritzen tota la seva obra i desprenen una constel·lació de temes: retrats, paisatges, temes religiosos i històrics, còpies i estudis anatòmics, sobretot de mans; potser seguint el consell del seu pare que ‘a la mà es veu la mà del pintor’. Són una mena de diari íntim en el qual Picasso investiga i experimenta per solucionar problemes durant el procés creatiu”, explica Gual, al costat dels quaderns del 1894 i 1895, de la seva etapa d'alumne de La Llotja de Barcelona, exposats en una sala presidida per dos enormes guixos de la Venus de Milo i la Venus de Mèdici, que aquells anys eren en aquelles aules.

Els quaderns s'exposen oberts per una de les seves pàgines en vitrines, però al costat, en una tauleta van passant full per full. “Es necessiten tres hores per veure'ls tots”, explica Gual. Quan la pandèmia ho permeti es podran passar de manera manual i ampliar la imatge per veure'n els detalls.

El quadern de Gósol, conegut com a 'Carnet català', pintat per Picasso entre el maig i el juliol del 1906.
El quadern de Gósol, conegut com a 'Carnet català', pintat per Picasso entre el maig i el juliol del 1906.

Després dels quaderns fets el 1898 a Horta de Sant Joan (Terra Alta), també es poden veure els dibuixos que va fer a la mítica taverna d'Els Quatre Gats en 1900, a més d'escenes urbanes que recullen la influència de París, després del seu primer viatge a la capital francesa. “És un deliciós reportatge del moviment, els colors i la diversitat del carrer, que denota la facilitat de Picasso de captar el moment”, afegeix Gual.

L'anomenat Carnet català, fet a Gósol (Berguedà), del 1906, amb retrats de la seva companya Fernande Olivier, inspirats com es pot veure en la talla romànica de la Marededeu de Gósol, prestada pel MNAC, és la penúltima parada de l'exposició, que es tanca amb el quadern que Picasso va regalar el 1957 a l'editor Gustau Gili, amb escenes i textos de La Tauromaquia, de Pepe Illo, relacionat amb el llibre que es va publicar en 1959 del mateix títol.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >