Selecciona Edició
Connecta’t
L'ESCRITA OPINIÓ i

Mors Omnia Aequat

Roland Barthes deia que tot sistema literari tendeix a moure’s a còpia de grans onades estètiques. I que sobretot premia allò que no el destrueix

Eva Baltasar ('Boulder', Club Editor), estava entre els tres finalistes del premi Òmnium a la Millor Novel·la.
Eva Baltasar ('Boulder', Club Editor), estava entre els tres finalistes del premi Òmnium a la Millor Novel·la.

L’any 1956, Roland Barthes (Mythologies) deia que “el mite és una parla”. Una manera d’ordenar el món donat que ens acompanya des que hi som.

Passen coses. Si no en som els factòtums, se’ns escapa per què passen. La realitat parla però mai no ens acaba de parlar clar. Aleshores fem servir la mitologia: busquem un sentit a la realitat, a base d’anar relacionant els fets amb les causes que, creiem, els han produït. Fa sis mil anys: plou, serà que els déus ploren. Fa pocs dies: els tres finalistes del premi Òmnium a la Millor Novel·la són Miquel Martín (La drecera, Periscopi), Eva Baltasar (Boulder, Club Editor) i Sebastià Perelló (La mar rodona, Club Editor) —segur que hi ha una mosca a l’arròs! 

L’espurna del pensament mític salta gràcies a la desconfiança. Sense desconfiança no hi hauria mai preguntes. Un cop sabuts els finalistes, una petita multitud hi hem volgut trobar el sentit i la màquina mitològica s’ha posat al roig viu. Les queixes han vingut d’editors, autors, opinaires i afeccionats.

D’una banda, hi ha autors amb bones novel·les que, ai las, ja han estat premiades i per tant s’ha pensat que quedaven fora de l’Òmnium per aquest motiu. De l’altra s’ha pensat que el jurat només es fixa en les editorials del dia, prestigiades, les ara màquines de fabricar èxits —amb un glamur concret. També s’ha especulat amb prebendes, amistats, deutes i afalacs, lluminosos segons com, del jurat vers els autors en doina, els editors, el sistema, l’ambient polític.

Tornant a Barthes, també deia que tot sistema literari tendeix a moure’s a còpia de grans onades estètiques. I que sobretot premia allò que no el destrueix. Barthes parla de “novel·les sanes”, en el sentit que concorden amb la sensibilitat hegemònica, amb les projeccions hegemòniques, una mica com quan el botiguer o l’artesà contracta un aprenent, un noi de la casa, l’amo que no serà pas tan boig com per triar el deixeble que l’ensorri.

Tornant al real, és un fet que l’Òmnium de moment només ha premiat “novel·les sanes”, a diferència de, per exemple, l’últim Crexells. És un fet, també, que la suculència de la dotació i l’absurditat del només en pot quedar un generen inquietud. És un fet, al capdavall, que dels tres finalistes actuals dos són autors d’una mateixa editorial. En aquí el pensament mitològic pot donar pas a un pensament més de tall polític, sistèmic. En quatre anys, l’Òmnium només ha fet arribar a la final sis editorials que, a raó de tres finalistes l’any, en podrien haver estat dotze. No cal dir que totes tenen llibres que són, o eren, candidats meritoris, però ja tornàvem a caure en el pensament mitològic, que busca patrons.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >