_
_
_
_
_

Metges dels principals hospitals de Barcelona demanen “sacrifici” per afrontar la tercera onada

Els signants diuen que la xifra de morts per covid d’aquesta segona onada ha estat “com si cada dia a Espanya s’estavellés un avió tipus Airbus 320 (els dies millors) o un Boeing 747 (els dies pitjors)”

Personal sanitari a la UCI de l'Hospital del Mar de Barcelona.
Personal sanitari a la UCI de l'Hospital del Mar de Barcelona.M. Minocri
Jessica Mouzo

“Sacrifici” i “responsabilitat”. Això és el que demanen prop de mig centenar de metges de Barcelona per afrontar la garrotada d'una tercera onada. Un total de 46 metges, la majoria responsables d'unitats i grups de recerca dels hospitals barcelonins Vall d’Hebron, Clínic, Del Mar, Sant Pau i d'atenció primària, han signat una carta conjunta en la qual demanen “prudència” davant l'arribada de les vacunes i “el màxim rigor col·lectiu” i “sacrifici” per afrontar un nou repunt de la corba epidèmica.

Más información
El secretari de Salut Pública de la Generalitat: “No estem bé i anem malament”
“Amb la pandèmia hi deu haver 100.000 persones en dol, però no les veiem”

Els facultatius assumeixen el cansament de la ciutadania i la fatiga dels professionals després de diversos mesos de pandèmia i successius repunts dels contagis, però demanen no abaixar la guàrdia. “Cal prendre's molt seriosament les recomanacions epidemiològiques i sanitàries que siguin més adequades perquè l'impacte de la tercera onada sigui el menor possible”, han insistit els professionals en una missiva que coincideix amb un moment d'especial tensió a Catalunya, on s'ha produït un fort increment dels contagis que ha obligat el Govern a estudiar la possibilitat de fer un pas enrere en el pla de desescalada.

“Una nova situació d'emergència sanitària, com ha passat en la primera onada, produiria una pèrdua de salut a la societat que ens costaria molts anys de recuperar”, assenyalen els signants. Els metges fan referència a tot el que s'ha deixat de fer a causa de la pandèmia. A més de la por dels pacients a anar a l'hospital i la infravaloració dels símptomes, el sistema sanitari s'ha bolcat a frenar l'envit del coronavirus i això ha passat factura a altres procediments mèdics: s'han diagnosticat un 15% menys de pacients amb càncer i s'ha atès un 40% menys de visites a les àrees de salut mental, recorden. I això té conseqüències. “Altres exemples que han de fer reflexionar són la gravetat dels infarts i els ictus que hem vist aquests mesos i que feia anys que no vèiem”. Són els danys col·laterals de la pandèmia, expliquen: falta de detecció o diagnòstic tardà.

Els professionals insisteixen a mantenir les mesures de protecció individual. “Hem vist en aquesta segona onada de la pandèmia que les mesures de distanciament físic i l'ús continuat de la mascareta fora de l'àmbit estrictament unifamiliar (bombolla) són imprescindibles per evitar disseminar la infecció”, subratllen. Els professionals justifiquen la millora “significativa” de la mortalitat en aquesta segona onada pel fet que ha “millorat el coneixement sobre com tractar de manera eficaç la malaltia”. “Així i tot –puntualitzen–, el nombre de persones que desenvolupen la malaltia continua sent molt elevat, així com els malalts que desenvolupen seqüeles després de superar la infecció, i d'aquests encara no sabem com evolucionaran a mitjà i a llarg termini”.

Malgrat la caiguda de la mortalitat, els metges fan un símil respecte al que signifiquen les morts registrades cada dia: la xifra de morts per covid en aquesta segona onada ha estat, expliquen, “com si cada dia a Espanyaa s'estavellés un avió tipus Airbus 320 (els dies millors) o un Boeing 747 (els dies pitjors)”.

Després de recordar “el baix percentatge del PIB” que es dedica a la sanitat pública, que està “sempre força tensionada i en algunes ocasions al límit”, els professionals demanen que, quan acabi la pandèmia, es “defineixin les prioritats que la societat vol”. “Ens enfrontem a una tercera onada amb la ciutadania cansada per tot l'esforç de la limitació de la mobilitat i socialització que s'ha fet fins ara, amb unes pèrdues econòmiques i una situació de crisi que no es recorden des del final de les guerres europees del segle passat i que afecta moltíssimes famílies”, adverteixen.

Els metges diuen que és una bona notícia que hi hagi diverses vacunes anticovid que “han demostrat una gran eficàcia a prevenir la malaltia”. Destaquen que aquestes vacunes han estat testades en milers de persones, per la qual cosa ofereixen “seguretat i confiança”, però demanen que es continuïn mantenint les mesures de distància, rentat de mans i ús de mascareta per no propagar el virus.

Els signants de la carta creuen que es poden compatibilitzar la majoria de les activitats, mantenint les mesures de distanciament físic i ús de mascareta, fins que la pandèmia baixi a nivells controlables i veuen “fonamental” que la població vagi a vacunar-se “per aconseguir com més aviat millor la immunitat comunitària”. “Que estiguem a la sortida del túnel dependrà de com afrontem els mesos que ens queden amb esperit de sacrifici, complint les mesures de protecció i distanciament físic, la responsabilitat social i la vacunació adequada. El nombre d'avions que s'estavellin els propers mesos dependrà del que fem les properes setmanes i les festes de Nadal”, conclouen.

Signen la carta: Joan Albanell Mestres, José Alvarez Sabin, Manel Armengol Carrasco, Josep Basora Gallisa, Merce Beltran Vilagrasa, Joan Bladé Creixenti, Rafael Blesa Gonzàlez, Mercè Boada Rovira, Francesc Bosch Albareda, Jordi Bruix Tudó, Elies Campo Güerri, Joan Carles Galceran, Elena Carreras Moratonas, Maria-Josep Carreras Soler, Joan Comella Carnice, Eloy Espin Basany, Enriqueta Felip Font, Ignacio Ferreira González, Joan Genescà Ferrer, Jordi Giralt López de Sagredo, Maria Queralt Gorgas Torner, Isabel Illa Sendra, M. Antònia Mangues Bafalluy, Josep Maria Llovet Bayer, Sara Marsal Barril, Carlos Molina Cateriano, Meritxell Mollà Armadà, Xavier Montalban Gairín, Lucas Moreno Martin-Retortillo, Miguel Pera Román, Victor Pérez Sola, Patricia Pozo Rosich, Aleix Prat Aparicio, Josep Antoni Ramos-Quiroga, Maria Reig Monzón, Jordi Sierra Gil, Rafael Simo Canonge, Marta Sitges Carreño, Josep Tabernero Caturla, Álvaro Urbano-Ispizua, Eduard Vieta Pascual.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_