X
Ús de galetes

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per generar informació estadística i mostrar publicitat personalitzada a través d'l'anàlisi de la teva navegació d'acord a la nostra

Entrevista »

“Els presos del procés no van cometre cap delicte”

José Antonio Martín Pallín, magistrat emèrit del Tribunal Suprem, publica ‘El gobierno de las togas’, sobre el paper de la justícia arran dels fets d’octubre de 2017

José Antonio Martín Pallí al seu despatx de Madrid.

José Antonio Martín Pallín (la Corunya, 1936) és magistrat emèrit del Tribunal Suprem i acaba de publicar El gobierno de las togas (Catarata), una visió molt crítica amb l’actuació de la justícia contra els líders del procés que va derivar en una sentència que desqualifica de cap a peus i que titlla de “desproporcionada”.

Pregunta. Per què defensa que els dirigents independentistes no van cometre cap delicte?

Resposta. Els partits independentistes es van presentar a les eleccions de 2015 amb un programa i un full de ruta cap a la declaració de la república independent de Catalunya. Això es va plasmar en les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica, totes dues declarades nul·les, però no delictives, pel Tribunal Constitucional. Finalment hi va haver una declaració d’independència llampec que no es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat ni va ser efectiva. La tardor del 2017 es van produir actes contraris a la Constitució, sense cap dubte, però no delictius.

P. Tampoc van desobeir el Tribunal Constitucional, que els havia advertit en nombroses ocasions?

R. Em preocupa que es digui que poden cometre delicte de desobediència persones elegides democràticament, perquè el delicte no està pensat per a aquests casos. El Tribunal Constitucional no és un òrgan judicial. El mateix Govern del PP va reconèixer que allò no era delictiu, i per això va aplicar l’article 155 de la Constitució, previst per a situacions de desobediència i desconeixement de les competències autonòmiques. Això va derivar en la dissolució del Parlament, la destitució del president i del govern, es van covocar eleccions i els destituïts es van tornar a presentar. Es va actuar dins l’esquema constitucional i es va parar la independència, tal com reconeix clarament la sentència del Tribunal Suprem.

Ningú es creu que una querella de més de cent pàgines es prepari en 72 hores. Ja estava feta abans de la DUI

P. Per tant, creu que ni tan sols hi hauria d’haver hagut judici?

R. No. Recordem que això comença amb artilleria pesant, amb una acusació de rebel·lió que es va mantenir amb trampa durant tota la instrucció per justificar la presó preventiva. I es va incloure a les ordres de detenció europees, però els tribunals belgues i alemanys van dir que la rebel·lió no la veien enlloc.

P. Els polítics presos sempre han dit que la justícia europea els donarà la raó. Ho subscriu?

R. El Tribunal Europeu no analitzarà si hi va haver sedició, malversació o desobediència, perquè no és competència seva. Sí que valorarà si es va produir un judici just i equitatiu, i aquí hi ha dos grans forats: l’actitud del president del tribunal, Manuel Marchena, que va ser invasiva i protagonista, en contra del que ha de ser la seva funció i com diu la Llei d’enjudiciament criminal, i després el tema de les detencions preventives, que ja han estat qüestionades també per un organisme de les Nacions Unides.

P. Tampoc hi va haver malversació en l’organització del referèndum?

R. El delicte de malversació clàssic és el del funcionari que fica la mà a la caixa. Després hi ha un altre que és el de destinar una partida pressupostària a finalitats diferents de les previstes. Això és reprovable, però no és delicte. En el cas del procés, es diu que la malversació és un delicte contra el patrimoni perquè hi va haver administració deslleial. Jo em pregunto on és l’administració deslleial, perquè des del primer moment van dir que posarien urnes i fabricarien paperetes.

P. Al llibre també es mostra molt crític amb l’actuació del fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza. Creu que va actuar pel seu compte en presentar la querella?

R. No. Soraya Sáenz de Santamaría va fracassar en el seu intent de frenar el referèndum i segurament va parlar amb Marchena i Maza per dir-los que això se solucionava amb una querella, perquè estava en joc la supervivència de la nació. La querella es va presentar a l’Audiència Nacional i a les 48 hores Marchena va dir que era competència del Tribunal Suprem. Crec que tot estava preparat des del 3 d’octubre, quan fan sortir el Rei, fins al dia 27, en què es produeix la votació d’independència al Parlament. Jo he estat fiscal durant 20 anys i ningú es creu que una querella de més de cent pàgines es prepari en 72 hores, perquè es va presentar el 30 d’octubre. És lògic pensar que la querella ja estava preparada abans de la DUI.

P. Sembla que la llei d’amnistia és la sortida que troba més viable per encarar la sortida política, però el govern s’hi oposa.

Per Martín Pallín, una llei d’amnistia de llarg recorregut sobre l’1 d’octubre contribuiria a destensar la situació actual

R. No només el govern, alguns constitucionalistes creuen que l’amnistia està prohibida. Jo no ho veig així. L’únic que prohibeix la Constitució són els indults generals. Després de la llei d’amnistia de 1977, els sindicats van pressionar perquè s’havien omès algunes reparacions de drets laborals, el govern va fer una llei i el Tribunal Constitucional va dir que era perfectament constitucional. L’amnistia és una llei que tramita i aprova el parlament, com qualsevol altra.

P. Com hauria de ser aquesta llei?

R. De llarg recorregut i abast, no només pensada per als presos. Pel cap baix hi deu haver 1.800 causes penal a tot Catalunya, sobretot relacionades amb l’1 d’octubre, algunes per resistència a l’autoritat per part dels votants i d’altres contra policies per ús abusiu de la força. Això podria justificar l’amnistia, perquè hi ha una gamma de delictes que abasta des del 2014, quan es va celebrar la consulta del 9 de novembre que va derivar en la condemna d’Artur Mas. A Espanya s’ha fet servir l’amnistia 18 vegades des del 1812 i sempre per aconseguir tranquil·litat pública. Crec que ara pot contribuir a destensar la situació, però soc conscient que pot coure, també en sectors de l’esquerra.