Selecciona Edició
Connecta’t
CINEMA

La pandèmia ajorna els premis Gaudí a la primavera

60 produccions són candidates en la XIII edició dels guardons del cinema català

Yolanda Sey a 'La dona il·legal', de Ramon Térmens, una de les candidates als Gaudí.
Yolanda Sey a 'La dona il·legal', de Ramon Térmens, una de les candidates als Gaudí.

Un any més, amb tota la il·lusió i amb tota la precarietat en què es troba, el cinema català triarà les seves millors produccions en la gala de lliurament dels Premis Gaudí. Una festa que tradicionalment es feia al gener al Fòrum CCIB i que aquesta vegada, a causa de la pandèmia, s'ha ajornat fins al 21 de març. “La situació sanitària decidirà si es pot fer presencialment, si es fa amb un aforament reduït o si s'ha de celebrar telemàticament”, ha dit aquest dimecres en la presentació de les pel·lícules candidates Isona Passola, presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, organitzadora dels premis. El 28 de gener es coneixeran les candidates definitives.

Les produccions candidates seran 60, agrupades en sis pel·lícules de ficció en català –La vampira de Barcelona, de Lluís Danés; L’ofrena, de Ventura Durall; La dona il·legal, de Ramon Térmens; Terra de telers, de Joan Frank Charansonnet; Les dues nits d’ahir, de Pau Cruanyes i Gerard Vidal, i Bronko, d'Isaac Ulam– i 20 en castellà, entre les quals A Stormy Night, de David Moragas; La boda de Rosa, d'Icíar Bollaín; Baby, de Juanma Bajo Ulloa, o Sentimental, de Cesc Gay. Hi haurà sis pel·lícules europees, com Sorry We Missed You, del britànic Ken Loach, o Little Joe, de l'alemanya Jessica Hausner; 10 documentals, entre els quals ¿Puedes oírme?, de Pedro Ballesteros; The Mystery of the Pink Flamingo, de Javier Polo; La mami, de Laura Herrero, o Pa’tras ni pa’tomar impulso, de Lupe Pérez García. Sis pel·lícules per a televisió (El crèdit, Èxode, La fossa i La mort de Guillem) i 14 curtmetratges.

Passola ha explicat, davant la pregunta de periodistes, l'absència d'Eso que tú me das, l'entrevista del periodista Jordi Évole a Pau Donés poc abans de la defunció del músic per un càncer. “La comissió de crítics que havia d'escollir els documentals finalistes no la va seleccionar perquè va considerar que no era un documental com l'entenem en termes cinematogràfics sinó un altre gènere”, ha revelat. I, avançant-se a preguntes sobre l'altra pel·lícula que es troba a faltar entre les nominades, l'animació Josep, del francès Aurel, sobre l'exili del dibuixant català Josep Bartolí arran de la Guerra Civil, Passola ha argumentat que és una producció totalment francesa, per la qual cosa no té el 20% de producció català, mínim requerit per ser candidata. “Tampoc ha pogut entrar en la categoria de pel·lícula europea per qüestió de dates. Esperem tenir-la en aquesta secció l'any que ve”, ha avançat la presidenta.

Pel que fa al balanç de gènere en la direcció de les produccions de la convocatòria actual, inclosos telefilms i curts, es confirma “un desequilibri similar al de la passada edició en termes globals” i situa en un 30% les pel·lícules candidates amb dones directores o codirectores al capdavant: 21 de les 60 pel·lícules candidates.

La gala l'organitzarà El Terrat, que ja es va encarregar de la del 2018 i és també responsable de les últimes dels Premis Goya. L'actor Enric Cambray serà el presentador d'un espectacle que homenatjarà les sales de cinema.

Situació crítica del cinema català

La presència de només sis pel·lícules en català (l'any passat en van ser 14 i només en la primera edició dels premis van ser menys, quatre) es deu, en paraules de Passola, al fet que els pressupostos “són exageradament baixos”: “La mitjana de les pel·lícules en català ronda els 750.000 euros,mentre que aquesta mateixa mitjana en pel·lícules europees és de 3,2 milions”, ha declarat, culpant de la situació “l'abandonament horrorós” del Govern català i de TV3 de la producció de ficció: “Si el Govern vol ser mínimament competitiu en el sector de l'audiovisual ha de garantir un mínim de pel·lícules en català a TV3”. Aquest any, segons ha anunciat Passola, es destinaran 6 milions a la televisió pública catalana per fer ficció: “Fa 10 anys s'hi destinaven 60 milions, ara mateix estàvem a zero”, ha subratllat.

La proporció de cinema català respecte de l'espanyol, segons ha recordat Passola, ha baixat en una dècada de gairebé el 50% al 30%: “Tenim tots els professionals a Madrid i aquest problema només es resol fomentant la indústria d'aquí”, ha assenyalat. “L'any passat vam tenir problemes per trobar actors que lliuressin premis”.

Sobre la base de l'estudi anual de la situació del cinema català, la quota de pantalla de la producció catalana a Espanya se situa en un 7,2% del total de recaptació anual als cinemes, una dada que puja dos punts respecte a l'última dada registrada (2018), que era del 5%, un augment que s'explica per la pandèmia i per la manca d'estrenes nord-americanes a causa, també, de la situació sanitària.

Pel que fa a les plataformes digitals, Passola ha anunciat que la indústria catalana s'està movent per a la creació de grans platons a Catalunya. “La gent vol venir: per qüestions com les hores de sol que tenim, els diferents paisatges, la proximitat dels aeroports, el talent…”, ha admès la productora catalana, que ha anunciat que s'està pressionant les institucions per a la cessió de terrenys per crear infraestructures. Malgrat tot, Passola ha mostrat un cert optimisme: “Anirem avançant fins a ser una cinematografia normal”, ha dit.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >