_
_
_
_
_

Junts i Esquerra blinden el seu model de TV3 sense consens

L’últim ple de la legislatura del Parlament aprovarà divendres una resolució que determina la filosofia i l’esperit de la televisió autonòmica per als propers anys

Compareixença de Núria Llorach, Vicent Sanchis i Saül Gordillo en una comissió de control del Parlament.
Compareixença de Núria Llorach, Vicent Sanchis i Saül Gordillo en una comissió de control del Parlament.

L'últim ple de la legislatura del Parlament debatrà i aprovarà divendres una resolució de Junts i Esquerra que blinda la filosofia i l'esperit de TV3 per als propers anys. La iniciativa parlamentària suposa l'aprovació d'un nou Mandat marc del sistema públic audiovisual de Catalunya, que s'hauria d'haver produït fa alguns anys. El text vigent és del 2010, en l'època del Tripartit, va néixer d'un ampli consens polític i va expirar el febrer del 2018. Des de llavors, l'independentisme no ha estat capaç de pactar un nou document, que ara s'aprova a correcuita i sense consens.

Más información
TV3, els russos i el procés
Els informatius de TV3 perden en sis anys gairebé la meitat de la seva audiència no independentista

El Mandat marc que regeix en l'actualitat es va aprovar l'11 de febrer del 2010 pel Parlament amb 115 vots a favor i l'única oposició del PP i Ciutadans. Tenia una vigència de sis anys, amb la possibilitat que es prorrogués dos més, però havia caigut en l'oblit fins que Junts i Esquerra han acordat renovar-lo ara per la via d'urgència. Aquest document estableix les directrius d'actuació del sistema públic audiovisual català que després es despleguen en diferents contractes programa que se signen amb l'administració de referència. En el cas de TV3 i Catalunya Ràdio, el contracte programa l'han de subscriure la Generalitat i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i ha de servir, entre altres coses, per assegurar un finançament estable i sanejat als mitjans públics.

L'únic contracte programa d'aquest tipus signat és del període 2006-2009, també en l'època del Tripartit. Anys després se'n va redactar un altre per al període 2013-2016, amb Artur Mas a la Generalitat, però que el Govern no va arribar a aprovar i posteriorment va haver-hi un nou projecte per al 2017-2020 que tampoc va veure la llum, segons fonts del comitè d'empresa.

La resolució que aprovarà el Parlament divendres que ve és el primer pas per abordar el tema des de l'inici de la propera legislatura, en què també s'haurà de renovar la CCMA. Així es desprèn del redactat del penúltim article de la resolució, en el qual s'assegura que el Govern “en el termini més breu possible” ha d'elaborar la proposta del nou contracte programa per sotmetre'l a informació pública. La iniciativa parlamentària de l'independentisme coincideix amb una etapa en la qual els mitjans públics de la Generalitat estan qüestionats d'una banda de la societat i dels partits catalans a causa de la deriva ideològica dels últims anys.

Alternativa del PSC

El PSC és l'únic grup que ha presentat una resolució alternativa al Mandat marco que impulsen Junts i Esquerra. En aquest text s'advoca per un “periodisme ètic i crític, amb la finalitat de garantir a la ciutadania una informació veraç, rigorosa i contrastada”. Els socialistes també insisteixen que “la comunicació audiovisual pública ha de diferenciar l'opinió i la informació” i que els programes informatius s'elaboraran “amb la deguda diligència en la comprovació de la veracitat dels fets”, així com amb la “precisió en la informació i les imatges”. També insisteix molt en la necessitat que els professionals dels mitjans garanteixin el pluralisme polític, actuïn amb imparcialitat i neutralitat i respectin el llibre d'estil i les normes deontològiques de la professió.

La resolució independentista no entra al detall en aquestes qüestions i se centra en altres principis. Així, per exemple, assegura que “els operadors públics dependents de la Generalitat hauran de promoure el reforç de la identitat nacional com a procés integrador en evolució constant i obert a la diversitat”. També s'assegura que la ràdio i la televisió pública han de desenvolupar la funció de formació que tenen encomanada “i la difusió i la divulgació del coneixement sobre els principals esdeveniments polítics, socials, econòmics, científics i esportius de la societat catalana i de la seva història, preservant d'una manera especial la memòria històrica i els materials dels testimonis”.

La importància de la versió original en català

La llengua emprada a TV3, que ha despertat alguna polèmica recent, també s'aborda en la resolució de Junts i ERC. Així, s'assegura que el català és “la llengua pròpia” dels mitjans audiovisuals públics de Catalunya, “que l'han d'utilitzar normalment i ser vehicles vertebradors de l'espai català de comunicació”. Per això s'assegura que TV3 i Catalunya Ràdio “han de prestar una atenció especial als productes realitzats en versió original en català i difondre'ls”. L'explicació és que “en mercats audiovisuals petits o mitjans com el nostre, el mercat no sempre garanteix la provisió de continguts en la pròpia llengua en totes les plataformes ”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_