Vacunes contra la covid-19. S’ha de confiar en la ciència
Mai abans, per a cap malaltia, hi ha hagut tantes vacunes candidates en desenvolupament i amb una probabilitat tan alta que siguin efectives. El seu ràpid desenvolupament és, sens dubte, un gran èxit científic
A finals de desembre del 2019, la Comissió Municipal de Salut i Sanitat de Wuhan (Xina) va notificar els primers casos d’una pneumònia d’origen desconegut. Avui dia, sabem que l’origen d’aquesta pneumònia va ser un nou virus, el SARS-CoV-2, que ha causat la gran pandèmia en què estem immersos i que ha provocat la mort de més d’1,5 milions de persones a tot el món.
Disposar d’una vacuna contra el SARS-CoV-2 ha estat una prioritat sanitària i social des del principi. En condicions normals, el desenvolupament d’una vacuna triga una mitjana de 10 anys. La cursa per a la recerca d’una vacuna per prevenir la covid-19 s’ha accelerat al màxim, i en menys d’un any ja se n’ha autoritzat la primera i alguns països ja han iniciat o iniciaran en els propers dies els programes de vacunació de la població.
Les vacunes són la millor eina preventiva que tenim per a la lluita contra les malalties infeccioses. Cada any s’eviten més de tres milions de morts a tot el món gràcies als programes d’immunització contra el xarampió, la poliomielitis, el tètanus, la diftèria i tantes altres vacunes que s’han aconseguit desenvolupar gràcies als avenços de la recerca científica.
Segons l’últim informe de l’Organització Mundial de Salut, del 10 de desembre, hi ha 162 vacunes en investigació preclínica (experimentació animal) i 52 en fase clínica, de les quals 12 ja han iniciat la fase III i dues ja l’han finalitzat. Mai abans, per a cap malaltia, hi havia hagut tantes vacunes candidates en desenvolupament i amb una probabilitat tan alta que siguin efectives.
En les últimes setmanes, diferents companyies farmacèutiques han comunicat en notes de premsa dades d’eficàcia excel·lents de les vacunes que estan desenvolupant. S’acaben de publicar en revistes científiques de gran nivell, com The Lancet i The New England Journal of Medicine, els resultats d’eficàcia i seguretat dels assajos clínics en fase III i les agències reguladores del medicament ja n’estan completant l’avaluació.
Aquesta cursa sense precedents per a l’obtenció i l’autorització de vacunes contra la covid-19 ha fet que moltes persones es plantegin les preguntes següents: Una vacuna per a un virus que es va identificar fa un any? Com és possible? Estem corrent massa? Seran realment eficaces i segures aquestes vacunes? Em vacuno o m’espero “a veure què passa”?
El desenvolupament de les vacunes s’està fent de forma molt ràpida perquè vivim una emergència sanitària. Però, i això és molt important, s’estan seguint tots els passos (o fases) establerts en la metodologia de la investigació científica. La fase 1 es realitza en un nombre petit de voluntaris sans i el seu objectiu és avaluar la seguretat. En la fase 2 s’amplia el nombre de persones a uns centenars i s’avalua la resposta immune a la vacuna. En la fase 3, s’inclouen milers de voluntaris per estudiar l’eficàcia de la vacuna (protecció contra la malaltia) i la seva seguretat, comparant els resultats entre el grup de persones que han rebut la vacuna i el grup placebo. Una vegada superades aquestes fases, les vacunes se sotmeten a l’avaluació per organismes independents que s’encarreguen, precisament, de vetllar per la seguretat i eficàcia dels medicaments, com l’Agència Europea del Medicament (EMA) i la Food and Drug Administration (FDA) dels Estats Units. Els procediments d’autorització per part d’aquestes agències s’han accelerat a través d’un mecanisme que es coneix com a rolling review (revisió contínua), que es fa servir en situacions d’emergència sanitària. Aquest és un mecanisme excepcional pel qual les agències avaluen les dades així que es van generant per part de les companyies farmacèutiques. En lloc d’esperar que acabin totes les fases dels assajos clínics, les agències reben les dades a mesura que es van coneixent, cosa que accelera el procés d’autorització. El procés no finalitza aquí, sinó que una vegada s’han autoritzat i comercialitzat les vacunes, es continua amb la fase 4, la de vigilància postcomercialització, per al seguiment continuat a llarg termini de possibles efectes adversos que per la seva escassa freqüència no s’hagin pogut detectar en les fases prèvies d’investigació.
No s’ha d’oblidar la important contribució dels milers de persones voluntàries que han participat de forma altruista en els assajos clínics per permetre completar cada fase en un temps rècord. Persones solidàries amb la comunitat i que confien en la ciència.
Les vacunes contra el SARS-CoV-2 no sorgeixen del no-res, els coneixements i investigacions realitzades amb altres coronavirus, com el SARS-CoV-1 o el MERS, així com la utilització de modernes tecnologies ja utilitzades en la fabricació d’altres vacunes han permès accelerar-ne el desenvolupament. La utilització de nous mètodes de fabricació, com l’RNA missatger, ja utilitzat en teràpies oncològiques, és sens dubte un dels elements que poden suposar un abans i un després en la fabricació de vacunes contra la covid-19 i altres malalties. Aquestes vacunes indueixen la fabricació de proteïnes del virus per part de les cèl·lules de la persona vacunada amb la consegüent producció dels anticossos, a diferència de les vacunes clàssiques, que contenen part del virus o les seves proteïnes. A més, un avantatge addicional d’aquesta nova tecnologia és la facilitat i rapidesa de producció.
El ràpid desenvolupament de vacunes és, sens dubte, un gran èxit científic que ens permetrà començar a guanyar, per fi, la batalla contra aquest coronavirus, però queden diverses preguntes per a les quals encara no tenim respostes: Quant durarà la protecció vacunal? La protecció serà elevada tant per a formes lleus com greus de la malaltia? Protegiran no només contra la malaltia sinó també contra la infecció? La seva eficàcia serà similar en totes les edats? En els propers mesos tindrem respostes a alguns d’aquests interrogants.
