Tornem a Mart, després de la pandèmia

El novembre passat s’hauria d’haver inaugurat al CCCB una exposició dedicada a Mart que repassava la influència que ha exercit sobre els humans i com s’ha reflectit en el cinema, la televisió i la literatura. De passada, també mostrava com es va convertir en una mena de ‘pla b’ en el cas que els humans acabessin amb la vida a la Terra. Però l’exposició no es va poder inaugurar perquè la pandèmia ho ha trastocat tot. Per sort, res no s’ha perdut pel camí i, com passa amb la majoria de la programació d’aquest far cultural de Barcelona, l’exposició Mart. El mirall vermell obrirà les portes al febrer i serà una de les grans apostes del CCCB per al 2021, l’any postpandèmic, amb una mica de sort.

Aquest divendres, la directora del CCCB, Judit Carrera, i el seu equip van desgranar les exposicions i activitats més destacades per al proper any, “marcat, una altra vegada, pels canvis i la provisionalitat que dicta aquesta crisi sanitària”. També van reafirmar el seu “compromís amb la presencialitat, convençuts de ser sempre un lloc de trobada”, una de les marques de la casa des que va obrir fa més d’un quart de segle. “Contra la por, l’aïllament, els grups bombolla i les bombolles digitals, és important reivindicar la cultura i el viure junts com a resposta”, va prosseguir Carrera.

La directora va ressaltar que, “després que un virus zoonòtic, des d’una ciutat xinesa, hagi aturat i sacsejat les bases del món tal com les coneixíem i hagi demostrat que estem profundament interconnectats, des del CCCB es reivindica el vincle amb els altres com l’eix articulador del conjunt del programa”.

I la pròxima temporada va sobre tot això. Després de l’exposició sobre Mart, comissariada per Juan Insua, seguirà Ciència fricció (del 8 de juny al 28 de novembre), comissariada per Maria Ptqk, basada en la idea que l’espècie humana està canviant, sobretot en la consideració de ser superior. La mostra, que aprofundirà en el diàleg entre espècies del treball realitzat per Donna Haraway i Lynn Margullis, mostrarà que la vida sobre la Terra és interdependent i que l’evolució és una xarxa de trobades entre espècies.

L’exposició explora, com ja forma part del centre, l’encreuament entre les ciències i les humanitats. El mateix que farà el nou programa Alia, que cada any reunirà el centre amb institucions científiques i tecnològiques catalanes, com l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i l’Institut de Salut Global, en el cas de la primera edició.

Més endavant, la mostra Urban Nature (de l’1 de juliol al 19 de setembre) treballarà el tema de les ciutats a partir d’un projecte mixt d’arts escèniques i exposició, del grup alemany Rimini Apparat i la col·laboració del Grec.

Les mascaretes, omnipresents des de març, protagonitzaran una altra de les mostres destacades: La màscara mai menteix, entre desembre del 2021 i maig del 2022, esperem que ja no sigui obligatori portar-la. Comissariada per Servando Rocha, recorrerà un segle i mig de màscares, no rituals, “que s’infiltra dins del paisatge polític com a instrument al servei de perversos exercicis de poder o com a eina per a la construcció identitària”, amb exemples com el Ku Klux Klan, Pussy Riot, Fantomas, la màscara en la cultura popular mexicana i també com a element protector de la malaltia i de la mort en epidèmies històriques com la pesta, el còlera, la grip espanyola i, ara, el coronavirus.

Carrera va explicar que el pressupost global del centre per a aquest 2021 disminuirà un 5% respecte al 2020, ascendint a 10,8 milions d’euros, tot i que va dir que la Diputació de Barcelona s’ha compromès “a realitzar una aportació extraordinària al març per poder mantenir l’ambició del nostre projecte”.