Selecciona Edició
Connecta’t

La jutgessa investiga un grup de WhatsApp on se sospita que es va tramar el pla per enverinar l’os Cachou

L'aixecament parcial del secret de sumari mostra que un dels investigats és l'exresponsable de reintroduir aquesta espècie a la Vall d'Aran

L'ós Cachou en una imatge del 2017.
L'ós Cachou en una imatge del 2017.

L'aixecament del secret d'una part del sumari per la mort de l'os Cachou a la Vall d'Aran mostra com la investigació està estrenyent el cercle sobre un grup de persones que, presumptament, van posar un parany a l'animal per enverinar-lo amb anticongelant per a cotxes. La jutgessa de Vielha que s'encarrega d'instruir el cas ha interrogat com a investigades sis persones que se sospita que van idear un complot per posar fi a la vida d'aquest os mascle de fam voraç i comportament controvertit per presumptes atacs a poltres i ramats que pasturaven als prats del Pirineu. Així mateix, fonts coneixedores de la investigació han confirmat a EL PAÍS que la jutgessa centra les seves sospites en un grup de WhatsApp, amb “una mica més d'un centenar” de membres, on suposadament es va orquestrar el pla per matar l'animal.

Paradoxalment, un dels investigats és José Antonio Boya, conseller per Convergència Democràtica al consell regional del la Vall d'Aran. “En repetides ocasions ha comentat públicament que mataria els ossos amb anticongelant”, ha declarat un testimoni durant la instrucció, tal com indica el sumari referint-se a manifestacions que hauria fet Boya en una assemblea de l'associació de criadors de cavalls o a l'oficina d'agricultura del Consell aranès. Segons el testimoni, el mateix estirabot s'hauria fet fins i tot davant de l'actual conseller de Territori del Govern aranès.

Cachou va aparèixer mort el 9 d'abril al fons d'un barranc de 40 metres al municipi de Les. Presentava signes d'intoxicació. Se sospita que els autors de la seva mort el van atreure dispersant mel i restes d'un animal mort, possiblement un cérvol, i van barrejar amb la carronya anticongelant per a motor d'automòbils. L'informe de la mort del plantígrad, al qual es feia un seguiment amb un collaret GPS, recull que l'últim dia que va mostrar moviment va ser el 30 de març. Se'l va rescatar mort nou dies més tard. “Va estar en estat letàrgic o en coma”, sentencia l'informe, que al·ludeix directament a una intoxicació letal amb etilenglicol.

José Antonio Boya, veí de Les, actualment exerceix les seves funcions polítiques a l'oposició, però fins l'any passat va exercir com a conseller de Territori del Govern regional que presidia Carlos Barrera. Boya era el responsable de gestionar el programa de reintroducció de l'os al Pirineu. El Consell General d'Aran va ser soci del programa Piros Life, un projecte que va rebre 2,4 milions de fons de la Unió Europea.

Sent conseller, Boya es va posicionar a favor de capturar i retirar aquells exemplars que poguessin causar molèsties a l'entorn, sobretot als ramaders, que de manera recurrent han denunciat les pèrdues que pateixen per culpa dels atacs de fauna salvatge. Cachou, igual que l'os Goiat, van ser assenyalats com a especialment agressius i el Govern de la Vall d'Aran i la Generalitat de Catalunya van arribar a posar sobre la taula un pla per capturar-los.

Després de trobar-se el cadàver de Cachou al fons d'un barranc de 40 metres, a prop de la frontera amb França, es va airejar una hipòtesi inicial, avalada i divulgada pel Govern aranès, on es va dictaminar que l'os havia caigut després de barallar-se amb una altra fera. La investigació judicial resol que des del 16 d'abril les autoritats de la Vall d'Aran sabien que la causa de la mort era un enverinament, perquè així ho indicava l'anàlisi que es va fer a la facultat de Veterinària de la Universitat de Barcelona. El mateix dia 16 d'abril el Govern de la Vall d'Aran va emetre un comunicat apuntant que no faria més valoracions sobre la causa de la mort de l'os. “La necròpsia completa trigarà algunes setmanes”, al·legava la nota, i es justificava el silenci informatiu amb una suposada voluntat de “transparència”.

La causa judicial, que va motivar el primer secret judicial decretat a Espanya per la mort d'un os, roman oberta pels delictes contra la flora i la fauna, revelació de secrets i prevaricació. Fonts judicials no descarten que el nombre d'investigats pugui créixer. El passat 19 de novembre va ser detingut el primer sospitós per la defunció de Cachou, un agent de Medi Ambient del Consell General d'Aran, que abans havia format part de l'equip especial de seguiment dels ossos. Un dels motius que apunten cap a ell és que tenia accés a les dades d'on es trobava el Cachou a causa del collaret de seguiment de l'animal. Aquest detingut era integrant d'un grup de Whatsapp en què, suposadament, es va orquestrar el pla per matar el Cachou. Els membres d'aquest grup centren les sospites de la jutgessa.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >