Selecciona Edició
Connecta’t

La revolta de les escoles

17 centres de Barcelona tallen alhora el trànsit per demanar menys cotxes al seu voltant

Nens de diferents escoles de Barcelona, tallant el trànsit en protesta contra la contaminació, aquest divendres.
Nens de diferents escoles de Barcelona, tallant el trànsit en protesta contra la contaminació, aquest divendres.

Són temps de coses que no havien passat mai: de pandèmia i de preocupació, més que mai, per l’espai públic i per la contaminació. I a Barcelona, en una iniciativa insòlita, aquest divendres a la tarda hi ha 17 escoles que han tallat el trànsit per demanar menys cotxes al seu voltant. La majoria dels centres són a l’Eixample (només del carrer de Mallorca ja n’hi ha tres: Auró, Dovella i Octavio Paz), però també n’hi ha de Sant Martí, Sant Andreu, Gràcia o Horta-Guinardó. El manifest de les Associacions de Famílies l’han signat de moment 39 escoles.

La demanda de tots aquests centres és que el govern de l’alcaldessa Ada Colau acceleri la materialització de la promesa de pacificar els entorns escolars. El projecte Protegim les escoles, anunciat el gener passat, es comprometia a fer places o espais amables davant de 200 escoles fins al 2023.

El manifest de la protesta deixa clar què volen al començament: “Per una major pacificació i seguretat als entorns escolars, menys contaminació i menys soroll. Perquè davant de cada escola hi hagi un únic carril de circulació de cotxes. Per una ciutat on deixi d'haver-hi autopistes urbanes i torni a haver-hi carrers segurs!”.

Les escoles es queixen de la falta d’espai al seu entorn per poder respectar les distàncies de seguretat i de què “es prioritza l’espai per a l’aparcament i la circulació”. També recorden que cada dia hi ha més evidències de “les conseqüències que tenen per als nostres infants i joves l’exposició a la contaminació atmosfèrica i acústica”, i demanen un “canvi de model per resoldre d’un cop el greu problema de salut pública que es deriva d’aquesta contaminació”.

La tinent d'alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, explica que va mantenir una reunió amb les escoles en la qual es va comprometre a actuar als carrers de la xarxa bàsica on hi ha escoles (fent els carrils més estrets, amb radars que multin l’excés de velocitat i amb coixins berlinesos) i a prioritzar actuacions on es concentrin diversos centres. “Hem de ser molt estratègics en actuar i ser conscients de la tensió que provoca eliminar cotxes”, apunta.

Les dades són contundents i des del 2010 la ciutat supera els límits legals establerts per la normativa europea (Directiva 2008/50/CE) pel que fa al diòxid de nitrogen (NO2) i els nivells de partícules (PM10) recomanats per l’Organització Mundial per la Salut (OMS), recorden les famílies. També citen els informes de l’Agència de Salud Pública de Barcelona, de l’Ajuntament, com el que diu que l’excés de contaminació causa a la ciutat un 7% de les morts anuals, un total de 1.000.

Per tot plegat, els centres fan nou exigències. La primera, “més actuacions i amb més urgència en la pacificació de les escoles”. I aquí recorden que en només tres mesos, durant la crisi de la covid, l’Ajuntament ha executat 2.000 ampliacions de terrasses en espais que ocupaven cotxes aparcats. “No entenem per què l’actuació als centres escolars no s’està prioritzant amb la urgència que s’ha fet en aquests negocis privats”, diuen.

També demanen que es redueixin els carrils de circulació davant dels centres ubicats en carrers que són de la xarxa bàsica (la que suporta un trànsit elevat, com és el cas de Mallorca), i radars de velocitat perquè no passi de 20 quilòmetres per hora, i control dels nivells de soroll. A banda, volen que s’eliminin les places d’aparcament (també les motos a les voreres) a l’entorn dels centres perquè hi hagi més espai per estar-se i demanen carrils bici segurs quan n’hi ha davant les escoles.

“No podem concebre que els nostres polítics, davant d'una problemàtica que posa en risc la salut, el benestar i fins i tot la vida de les persones més vulnerables que representen, els infants i joves d’aquesta ciutat, no actuïn amb més urgència i contundència”, conclouen.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >