Selecciona Edició
Connecta’t

Només a Barcelona hi ha 70 assentaments com el de l’incendi de Badalona

La urbanització dels solars acorrala aquests campaments i la capital els expulsa a la perifèria

Un assentament irregular al districte de Sant Martí, el 2017.
Un assentament irregular al districte de Sant Martí, el 2017.

L'incendi de la nau ocupada al barri del Gorg de Badalona podria haver passat en altres punts de l'àrea de Barcelona: la capital, l’Hospitalet o, més lluny, Sabadell i Terrassa, tots els municipis on explica que intervé la Creu Roja. Només a la capital hi ha 70 assentaments que alberguen 400 persones, reconeix l'Ajuntament. Hi ha campaments en naus industrials, però també en locals tancats o en solars pendents de construir.

I es concentren al districte de Sant Martí, al barri del Poblenou, el que més naus i solars buits acumula prop de barris on els habitants d'aquests espais ―molts d'origen subsaharià, però també de països de l'Est o fins i tot persones locals sense llar― acudeixen a buscar ferralla o qualsevol objecte que puguin vendre. La Llei d'Estrangeria i la situació irregular en la qual viu la majoria els impedeix entrar al mercat laboral legal.

Només a l'entorn de la plaça de les Glòries, cridada a ser una de les noves centralitats de la ciutat i on s'inverteix una milionada en un túnel per soterrar la Gran Via, hi ha hagut i han desaparegut diversos assentaments successivament. Ara hi ha set campaments. Tres són a la part alta, tocant a Consell de Cent i Dos de Maig, prop del que eren els Encants, i els bombers aquest any han acudit diverses vegades a sufocar incendis. Els altres quatre són a la part baixa: Meridiana o els carrers de Santander o Joan d’Àustria. D'aquests, dos són a l'aire lliure, amb barraques fetes de fusta i davant del Teatre Nacional i els Encants. Fa més d'un any que hi són i creixen cada dia que passa.

No són, malgrat tot, assentaments amb centenars de persones, com els que hi va haver fa anys a la ciutat. El 2012 hi havia 62 enclavaments amb 735 persones, segons l'Ajuntament. Des de llavors, la xifra d'espais ha oscil·lat (entre 28 i 71), però ha caigut la dels seus ocupants fins a 400 persones. Enrere han quedat grans campaments en espais enormes. El que va haver-hi als edificis de les antigues casernes de Sant Andreu va arribar a albergar 600 persones el 2003. A dins, els habitants s'havien organitzat per zones d'origen (subsaharians, gitanos de l'Est d'Europa, galaicoportuguesos, persones arribades de l'Est) i tenien fins i tot parades de menjar i un dispensari. O els que es localitzaven a les naus de la fàbrica Oliva Artés, on hi havia caravanes fins a un segon pis. Un altre assentament multitudinari va ser el del carrer de Puigcerdà, desallotjat el 2013.

Va ser llavors quan l'alcalde Xavier Trias va crear l'Oficina del Pla d'Assentaments Irregulars (OPAI). Des de llavors l'Ajuntament té un cens actualitzat dels assentaments. Actua quan detecta menors entre els habitants o davant d'emergències: incendis o desallotjaments. “Però no s'ha afrontat la solució estructural del drama, que sobrepassa qualsevol Ajuntament i els seus serveis socials i xoca amb la realitat de la Llei d'Estrangeria”, afirma un expert que havia treballat al Consistori, ja amb Ada Colau a l'alcaldia. Aquest dijous, l'Ajuntament va centralitzar qualsevol declaració sobre aquest tema en el tinent d'alcalde de Seguretat, Albert Batlle. Només ha facilitat dades: “70 assentaments, 400 persones i cap de la grandària del de Badalona”.

La Generalitat afirma, des del Departament d'Afers Socials, que no té cens. “És competència dels Ajuntaments”, recorda una portaveu, que destaca que aquest any el departament ha destinat “11,8 milions nous al sensellarisme perquè els ens locals obrin equipaments i facin atenció a les persones”.

La progressiva urbanització del Poblenou, o de l'entorn del que serà l'estació de la Sagrera, expulsa els campaments. Primer els redueix en grandària i quan la grua és a tocar, es traslladen a la perifèria. A Badalona, en aquest cas. De fet, membres de la Xarxa de Suport als Assentaments del Poblenou, pràcticament inactiva, recorden que part dels habitants de la nau del Gorg procedeixen d'un assentament que hi havia al carrer del Maresme. Batlle ho ha negat rotundament. També al carrer del Maresme va ser un incendi el que va posar fi a l'assentament. Són focs que es declaren perquè la gent dels assentaments punxa la llum per il·luminar o per escalfar-se. O directament perquè encenen fogons per cuinar o fogueres quan fa fred.

L'Ajuntament de Badalona no ha facilitat dades sobre la magnitud del problema a la ciutat. Fonts de l'anterior executiu asseguren que en el mandat passat les persones que vivien en naus no passaven de 60. I que “es va treballar amb la Creu Roja, els equips de serveis comunitaris dels Mossos i entitats intentant donar recorregut a aquestes persones”. Des de la Creu Roja, el seu coordinador provincial a Barcelona, Ramon Jané, explica que no tenen dades d'assentaments, però confirma que “en l'entorn metropolità i sobretot en grans ciutats aquesta problemàtica comença a emergir”. En concret, afirma, ells intervenen a l’Hospitalet i Sabadell i Terrassa, amb assistència humanitària i treball comunitari, com feien a Badalona, on també tenen seu.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >