_
_
_
_
_

Cap a una nova dimensió del patrimoni català

La Generalitat promou l’escaneig en 3D dels béns culturals per millorar-ne l'estudi i la difusió

José Ángel Montañés
Digitalització del patrimoni català en 3D gràcies al programa Giravolt, com ara les figures del 'Davallament d'Erill la Vall'.
Digitalització del patrimoni català en 3D gràcies al programa Giravolt, com ara les figures del 'Davallament d'Erill la Vall'.Joan Sánchez

Després que el 1907 els expedicionaris que recorrien el Pirineu es repartissin, entre Barcelona i Vic, les set figures de fusta de pollancre del segle XII que van trobar arraconades a l’església de Santa Eulàlia d’Erill la Vall –la Mare de Déu i Sant Joan Baptista, d'una banda, i Jesucrist, Nicòmedes, els dos lladres amb els ulls tapats i Sant Josep, de l’altra–, aquest important conjunt medieval només s’havia tornat a reunir en dues ocasions: el 2002 i el 2003. Però ara, gràcies a la tecnologia i el 3D, tot plegat canviarà, sobretot gràcies al programa Giravolt promogut per la Direcció General de Patrimoni Cultural, nascut per impulsar aquest format i nova dimensió que permetrà superar la fotografia convencional i així promoure la conservació i la divulgació dels béns catalans. Es va presentar al centre de tecnologia digital Ideae Barceleona, convertit des de fa un any en l’òmfal de la difusió patrimonial d’última generació.

Que les noves tecnologies tenen grans possibilitats per explicar el patrimoni es va demostrar el novembre del 2013, amb la inauguració d’un màping que va permetre veure, gairebé un segle després que les pintures romàniques de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) fossin arrencades, com tornaven a decorar, de forma virtual, les parets del temple. “Va ser el punt d’inflexió”, explica Elsa Ibar, directora general de Patrimoni.

Des de fa uns dies, al web del Departament de Cultura i al perfil de Giravolt de la plataforma Sketchfab —el YouTube visualitzador dels models en 3D— es poden veure les figures reunides d’Erill la Vall i 50 altres béns immobles i mobles catalans en tres dimensions, com el claustre de la Seu Vella de Lleida, la capella Sant Jordi del Palau de la Generalitat, un vaixell iber, un peveter grec d’Empúries, diferents bronzes romans, el vestit que Margarita Xirgu va portar el 1935 quan va representar per primera vegada Doña Rosita la soltera, de Lorca; la Gran ballarina, de Pablo Gargallo, del 1929; l’escultura modernista Els primers freds, de Miquel Blay, i la motocicleta Villalbí, la primera que es va fabricar a Espanya, entre altres peces. Com passa amb les figures d’Erill la Vall, tots aquests elements es poden veure en primeríssims plans, des de tots els seus punts de vista, girar-los, i, fins i tot, entrar-hi.

En els propers dies s’hi incorporaran 50 models més: el millor de l'escultura gòtica, retrats romans de Tarraco i l’enorme edifici de la Universitat de Cervera, entre d'altres. Després ho faran a un ritme de dos per setmana, segons van explicar els responsables de Cultura. Tots, acompanyats de la seva història i les seves característiques principals.

Durant la presentació de Giravolt es van poder veure les possibilitats del 3D, amb un Seat 600 i una petita figureta de terracota romana a partir d'una fotogrametria (centenars de fotografies des de múltiples plans), o amb escàner làser, que genera, després de llançar feixos de llum a la superfície, un núvol de punts tridimensionals que reprodueixen la forma. Es pot fer amb un aparell com el que ha adquirit Cultura per 90.000 euros o amb aplicacions com Ternio, descarregable en un mòbil o un iPad per cinc euros.

Amb tots els models escanejats en 3D es crearà un corpus. Però això no serà el més important, sinó que des del Departament s’ha començat a facilitar la formació i les eines perquè les diferents institucions patrimonials, sobretot els museus, fer l’escaneig de les seves principals peces per facilitar-ne l’estudi i difusió i fer-les més accessibles. “Les noves tecnologies estan prenent força en tots els processos de patrimonialització, des de la selecció d'una peça fins a la seva documentació, informació, explotació i recerca. Per primera vegada queda clar que el patrimoni pot ser espectacle i no ens ha de fer por, si comporta coneixement”, va dir durant la presentació de Giravolt Josep Manuel Rueda, director de l’Agència Catalana de Patrimoni.

La digitalització del patrimoni possibilitarà, cada vegada més, que béns mobles que estiguin separats en diferents museus o col·leccions privades es puguin unir, com és el cas dels retaules de pintura gòtica, molts d’ells dispersos per la facilitat de separar-ne les peces i posar-les a la venda. Per a Ibar “l’assignatura pendent de l’accessibilitat al patrimoni, en aquests moments, passa per una estratègia digital”.

Tots els models 3D que es vagin incorporant a aquest corpus seran d’accés lliure per publicar-se sota la llicència Creative Commons, que en garanteix la difusió.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_