_
_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Drets humans, covid-19 i noves tecnologies

Les 'fake news' incentiven l'escepticisme i el desconcert. Hem d'allunyar-nos de la rumorologia i trobar les informacions fiables i contrastades

Les 'fake news' incentiven l'escepticisme i el desconcert en un moment en el qual ens cal informacions fiables i contrastades.
Les 'fake news' incentiven l'escepticisme i el desconcert en un moment en el qual ens cal informacions fiables i contrastades.Jesús Hellín (Europa Press)

Per apuntalar la reconstrucció d'una societat durament colpejada pels devastadors efectes d'aquesta pandèmia mundial resulta indispensable reivindicar el respecte dels drets humans, i per això cal assegurar que els avanços tecnològics serveixin perquè la recuperació arribi a tots els racons del planeta, especialment en aquells llocs on els postulats democràtics es troben més afeblits i les discriminacions estructurals s'expressen amb més intensitat.

La covid-19 ens ha recordat, encara que de la manera més infausta possible, el sentit estratègic que les noves tecnologies tenen en l'era digital en què vivim, així com la importància de vetllar per un ús responsable. En aquest sentit, en un comunicat conjunt de l'OMS i l'ONU —entre altres institucions que recullen el veritable sentir de la comunitat internacional en favor de la dignitat— s'alerta els països de la necessitat d'integrar al seu full de ruta contra el coronavirus la lluita contra la desinformació.

La infodèmia —o sobreabundància d'informació— es pot convertir també en un perillós enemic per la velocitat amb la qual es propaguen dades i notícies deliberadament errònies, amb la finalitat de soscavar les mesures adoptades per protegir la salut pública i promoure altres interessos que, per la situació en la qual ens trobem, només poden ser qualificats d'indignes. Les fake news incentiven l'escepticisme i el desconcert en un moment en el qual ens hem d'allunyar de la rumorologia per navegar en un mar de certeses basades en informacions fiables i contrastades. El cas contrari només pot generar la polarització de la població, de la qual es nodreixen els discursos d'odi que intenten incitar la vulneració dels drets fonamentals de formes execrables: xenofòbia, racisme, homofòbia o misogínia, entre d'altres.

En aquest escenari, els principis que es van consagrar en la Declaració Universal dels Drets Humans del 1948, que trobem amb esperit renovat a l'Agenda 2030 de Nacions Unides, són els que ens ajuden a destriar els veritables límits de la llibertat d'expressió, un dret fonamental que de cap manera pot emparar plantejaments basats en l'animadversió per anar en contra del més important de tots: el dret a la igualtat.

Per això, en el Dia dels Drets Humans que commemorem aquest dijous, hem de prendre consciència i exigir, tant dels poders públics com de la societat civil, més implicació i cooperació per frenar la propagació de posicions que només serveixen per aprofundir els prejudicis i que ens allunyen del que ha de ser el nostre principal objectiu. De fet, com va dir Michelle Bachelet, només “si es compta amb la confiança de la població, hi haurà més eficiència i possibilitats d'èxit per frenar la pandèmia”.

Mª Eugènia Gay Rosell és degana de l'Advocacia de Barcelona.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_