Voteu ‘grup bombolla’

Torna l’emoció, la guerra fratricida entre mots per veure quin atrau l’atenció de les masses. Torna el concurs per triar el neologisme de l’any. Convocat conjuntament per l’Institut d’Estudis Catalans i l’Observatori de Neologia de la UPF, tots els usuaris de la llengua tenim l’opció d’escollir quina paraula, dins d’una desena precuinada, trobem que és la més significativa de l’any, i gràcies a aquesta pràctica ja hem guardonat fins ara —amb el llaminer premi d’entrar al diccionari normatiu— termes com estelada, dron, vegà, cassolada, sororitat, emergència climàtica i animalista.

Enguany la llista de paraules candidates presenta una característica evident: totes elles estan relacionades amb la gran notícia de l’any, la que ha centrat la informació des que al gener ja es parlava d’una malaltia estranya a la Xina, i que no és altra que la pandèmia per coronavirus. No hi ha gaire lloc a dubtes: conspiranoic, coronavirus, desconfinament, desescalada, grup bombolla, infodèmia, mascareta, teletreballar, traçabilitat, videotrucada. De fet, el coi de pandèmia ens n’ha portat més, de termes, i no seria cap disbarat que també haguessin format part de la llista coses com cribratge, distància social, policia de balcó, rastrejador o sindèmia. Però també és cert que hi ha hagut vida més enllà dels termes relacionats amb el coronavirus, i haver convertit el concurs de l’any en un monogràfic ens ha privat de poder votar coses com terf, zoomer, heterobàsic o seminari web.

Des d’aquest espai continuem dubtant, però, del sentit autèntic del concurs, en tant que amaga una contradicció interna de difícil solució: com a iniciativa sorgida a imatge de tries similars en altres llengües (singularment la d’Oxford per a l’anglès), se’ns proposa votar un terme que caracteritzi tot l’any —fins aquí anem bé, convertir aquesta decisió en una iniciativa participativa és més engrescador que no pas que ho decideixin uns saberuts i saberudes—, però a la vegada se’l premia amb la inclusió al diccionari, per a la qual cosa les paraules triades han de demostrar una vigència suficient per ser-hi. En definitiva, acaben formant part del concurs paraules que fa temps que corren i, en canvi, en queden fora els autèntics neologismes, que de tan recents presenten totes les objeccions perquè els organitzadors se les prenguin seriosament.

Vet aquí doncs la paradoxa que, en l’any caracteritzat per una pandèmia global, no podem elegir l’autèntic neologisme, el terme estrella que ha centrat la informació arreu del món i ens ha inundat de terminologia, la paraula amb relació a la qual s’ha de ser realment molt prudent —tant com un lexicògraf, suposo— per no imaginar que tindrà una presència continuada: covid. Poques vegades podem dir amb absoluta rotunditat que el terme de l’any és efectivament un neologisme, com també poques vegades podem fins i tot establir la data del seu infantament: l’11 de febrer de 2020, en boca de Tedros Adhanom, director general de l’OMS, que presentava el terme així: “Ara els parlaré del coronavirus. En primer lloc, la malaltia ja té nom: COVID-19. Els hi lletrejo: C-O-V-I-D, guionet, dinou”.

Com a paraula comuna resulta extravagant, però és innegable que el terme ha arrelat sense el numeral i ja ha demostrat prou dinamisme per generat derivats, fet que es pren sempre com un bon criteri per verificar l’arrelament d’un terme (com li pots negar la naturalització si ja té família?), per exemple amb coses com precovid, covídic o covidiota. És cert que avui la vacil·lació en l’ús del terme és notable (hi ha qui l’aplica al virus i qui a la malaltia; qui fa paraula aguda i qui la fa plana; qui fa el covid i qui fa la covid), però la seva inclusió a la llista, amb la més que presumible victòria, hauria servit per fixar una sola fórmula d’una vegada.

A falta, doncs, de l’autèntic neologisme de l’any, mirem-nos la resta de termes. És ingenu fer creure que conspiranoic, teletreballar, videotrucada o mascareta són de debò neologismes, ja fa temps que corren. Coses com desescalada o desconfinament només serveixen per il·lustrar sobre la composició per prefixació. Els casos de traçabilitat i coronavirus són termes específics que no tenen motiu per saltar a la llengua general, mentre que infodèmia presenta una estructura calcada de l’anglès i sembla més aviat un acudit. Si heu de votar, voteu grup bombolla.