Selecciona Edició
Connecta’t

Més caça i menys menjar per frenar el senglar

L’auge de l’espècie i el descens de caçadors afecta la biodiversitat i l’agricultura i genera un risc sanitari

Un grup de porcs senglars es banya als Aiguamolls de l'Empordà.
Un grup de porcs senglars es banya als Aiguamolls de l'Empordà.

L’augment del nombre de senglars —com més mengen, més es reprodueixen— i el descens del nombre de caçadors està agreujant els riscos associats a aquesta espècie. Els senglars (sus scrofa) causen danys en cultius, provoquen accidents cada any (prop de 3.000), suposen un risc sanitari (com la tuberculosi bovina) i provoquen perjudicis irreversibles en la biodiversitat (flora i fauna).

Per intentar frenar la seva expansió s’han explorat tota mena d’estratègies, inclosa l’esterilització. Ara la Generalitat ha desplegat un nou pla de control de l’espècie per mantenir la mortalitat i disminuir-ne la natalitat. I l’eina essencial d’aquesta nova aproximació és la caça. El Govern català, el central i la Unió Europea estan obtenint ajuts perquè els agricultors apliquin sistemes que impedeixin l’accés als seus camps i els tanquin “el rebost”.

Els caçadors a Catalunya estan en hores baixes. El 2008 eren més de 100.000. Ara, amb prou feines en queden 61.000, cosa que suposa un descens del 40%. La meitat estan jubilats i alguns, tot i que tenen llicència, no cacen. “Cada any tenim menys capacitat real de controlar el senglar”, apunta Jordi Ruiz, subdirector general d’activitats cinegètiques de la Generalitat. De cara al 2025 es calcula que quedaran uns 50.000 caçadors, la majoria jubilats. A Catalunya hi ha en vigor 103.710 llicències d’armes i 205.041 rifles i escopetes legalitzades.

Carme Rosell, biòloga i directora de Minuartia —consultoria especialitzada en gestió i conservació de fauna i biodiversitat— explica que, tot i que hi ha menys caçadors, “el nombre de senglars caçats augmenta”. “És que és una espècie molt prolífica i la seva natalitat supera la mortalitat”, explica. Però aquest excés fa molt “mal als cultius, a la biodiversitat, accidents...”, afirma la biòloga.

Als Aiguamolls del Empordà, els experts van observar que els senglars es mengen ous, pollets o adults de diverses espècies de faisans, ànecs i d’espècies amenaçades, com la polla blava. També pateix danys la tortuga mediterrània a l’Albera per la depredació dels seus ous i, segurament, de tortugues juvenils i adultes.

Una alta densitat de senglar —amb més de 22 exemplars per quilòmetre quadrat, com a gairebé tot Girona— és una amenaça per a espècies com les orquídies, pel consum directe dels bulbs i per les burxades, que impedeixen el seu desenvolupament. Al delta del Llobregat calculen un descens del 80% de les poblacions d’orquídies en menys d’una dècada i hi ha un 73% menys que en zones contigües sense senglar. També han danyat orquídies al Montseny o l’Alt Empordà.

Com més mengen —siguin glans i castanyes del bosc, cultius o aliment que els ofereixen algunes persones— “més crien”, explica Rosell. Una femella amb poc aliment cria una vegada a l’any d’un a tres porcells, mentre que si està ben alimentada ho pot fer entre tres i set vegades. “El senglar no té depredadors naturals —el llop està pràcticament extingit— i els caçadors fan el que en un ecosistema no alterat faria el depredador”.

En la mateixa línia, Ruiz diu que les 1.000 societats de caçadors han passat de 10 o 20 batudes anuals en els anys vuitanta a gairebé un centenar. Es maten uns 70.000 senglars a l’any entre caçadors i controls especials dels agents rurals i altres actuacions. I tot i així, els agricultors demanen milers de batudes excepcionals per danys. “La capacitat de captura només baixarà amb la caça, perquè els caçadors estan fent un esforç sobrehumà i són molts costos: el vedat, la munició, els veterinaris”, augura. Aquest any, Agricultura pagarà les despeses veterinàries per les ferides dels gossos en les batudes perquè “es tracta d’un servei públic”.

“L’augment del senglar no para, però la capacitat de controlar-lo pot disminuir i tindrem els problemes actuals agreujats”, afegeix Ruiz. Els experts aconsellen “continuar caçant per augmentar la mortalitat, i també actuar sobre la natalitat”, afirma. És l’objectiu de la nova política. Al sud de Catalunya la caça és suficient, però a Girona i part de Barcelona s’haurà d’actuar sobre el menjar. S’incidirà en la prohibició d’alimentar-los i a les zones més afectades els agricultors haurien de posar sistemes, com tanques o fil electrificat, per evitar l’accés als cultius on ara pasturen. “Cal evitar els danys i que mengin de forma artificial en camps, només s’han d’alimentar en zona forestal”, afirma Ruiz.

Caçadors com el Josep Maria veuen bé frenar l’accés del senglar als cultius, tot i que creu “difícil que funcioni l’electrificació”. “El primer rebrà la descàrrega i els altres entraran sense problemes”. També veu difícil fer-lo tornar a la muntanya. “El senglar és mandrós i busca menjar fàcil”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >