_
_
_
_
_

Barcelona serà la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible per abordar canvis importants

La ciutat posarà el menjar a l’agenda política amb 90 projectes durant el 2021

Mar Rocabert Maltas
Ada Colau en la presentació de Barcelona com a Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible.
Ada Colau en la presentació de Barcelona com a Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible.David Zorrakino (EP)

Barcelona serà la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible el 2021, amb la intenció que a través d’aquest títol s’abordin canvis importants en el sector, un marc en el qual s’han previst 90 projectes que s’aniran posant en marxa durant l’any que ve. En un acte al Saló de Cent, l’alcaldessa, Ada Colau, ha presentat cofoia aquesta capitalitat, una iniciativa que es va gestar a Milà i el 2017 va exercir València. Colau ha explicat que no es comença de zero, perquè hi ha entitats que ja treballen per a aquesta transformació del sistema d’alimentació, i ha estès la ma a l’àrea metropolitana i a tot el territori, perquè l’entorn urbà és clau per a aquest canvi cap a una manera d'alimentar-se en què predominin els productes de proximitat, de temporada i ecològics.

“Volem obrir un gran debat i una gran transformació claus per al present i el futur de l’alimentació”, ha afirmat Colau. La transformació que es proposa pretén conscienciar els ciutadans de la necessitat de seguir una dieta més saludable i sostenible. Hi ha dades que indiquen que el 10% dels infants d’entre 3 i 4 anys tenen obesitat. Un repte és que aquesta alimentació sigui més assequible, ha afegit Colau, que també ha reivindicat que el pla pretén generar “resiliència” davant dels riscos globals, com la pandèmia i l'emergència climàtica, i les desigualtats socials.

Aquest canvi ha de permetre generar oportunitats econòmiques i laborals per als sectors de proximitat, com els comerços de barri, els mercats i els productors i pagesos locals. Algunes de les activitats aniran dirigides a promoure l’agricultura urbana i a protegir la periurbana. La transformació també ha de suposar un canvi en el model que ajudi a combatre l’emergència climàtica a Barcelona, on viuen la majoria dels consumidors de Catalunya. El sistema agroalimentari és responsable d’entre el 21% i el 37% de les emissions d’efecte hivernacle.

Álvaro Porro, comissionat d’Economia Social i Política Alimentària, una figura política recent a la ciutat, explica que és un assumpte “clau en el canvi climàtic perquè un terç de les emissions tenen origen en la producció dels aliments”. “No volem quedar-nos en un any d’actes, volem que marqui un abans i un després en l’estratègia de futur”, afirma. Així mateix, la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, ha reivindicat un “sistema agroalimentari propi, arrelat al territori”. “Hem de decidir què volem menjar i com ho volem produir, aquesta és l’autèntica sobirania alimentària, ha de ser justa, equitativa i sostenible”, ha reblat.

El programa inclourà el desenvolupament de més de 90 projectes i polítiques de foment de l’alimentació sostenible fins al desembre del 2021. Culminarà amb el 7è Fòrum Global del Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà la tardor vinent, amb la participació de més de 200 ciutats d’arreu del món. En aquest pacte es destaca el valor del paper estratègic de les ciutats en el desenvolupament de sistemes alimentaris sostenibles i s’impulsa l’accés a aliments saludables, actuant contra la fam i la malnutrició. La construcció d’una Estratègia de Política Alimentària amb horitzó 2030 serà un dels grans eixos vertebradors de tot l’any.

L’acte també ha comptat amb la participació a través d’un vídeo de la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, i diferents representants dels sectors implicats, com el coordinador d’Unió de Pagesos, Joan Caball, la cuinera Carme Ruscalleda o l’activista Vandana Shiva.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Mar Rocabert Maltas
Es periodista de tendencias y cultura en la redacción de Cataluña y se encarga de la edición digital del Quadern. Antes de llegar a EL PAÍS, trabajó en la Agència Catalana de Notícies. Vive en Barcelona y es licenciada en Periodismo por la Universitat Pompeu Fabra.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_