_
_
_
_
_

Barcelona demana al Ministeri sorra per salvar les seves platges

La regressió del litoral provoca situacions “límit”, amb trams de la Mar Bella amb menys de 25 metres d’amplada tot l’any

La platja de la Mar Bella, a Barcelona, aquest dilluns al matí.
La platja de la Mar Bella, a Barcelona, aquest dilluns al matí.
Clara Blanchar

Barcelona pot presumir de ser una gran ciutat amb platja, però té un problema amb la regressió del litoral: algunes de les platges estan “al límit” i s'han de tancar amb freqüència per falta de sorra. En general, les platges recuperades el 1992 són artificials, es van guanyar al mar i pateixen una regressió constant. Cada any perden 40.000 metres cúbics de sorra. És una xifra molt superior als 8.000 metres cúbics de sorra que l'Ajuntament pot moure de punts on es queda acumulada i traslladar-la a altres enclavaments on s'ha perdut. L'última aportació extraordinària per part del Ministeri es va fer fa 10 anys (800.000 metres cúbics) i el 70% d'aquella sorra ha tornat mar endins.

Más información
Les platges de Barcelona i el Maresme desapareixen per l’efecte del temporal Glòria
Centenars de voluntaris s’organitzen per netejar les platges malmeses pel temporal

Aquest dilluns el regidor d'Emergència Climàtica de l'Ajuntament, Eloi Badia, ha instat el Ministeri de Transició Ecològica a fer una altra aportació de sorra a curt termini. En alguns punts del litoral de la ciutat, com la platja de la Mar Bella, hi ha trams que no arriben als 25 metres d'ample de sorra en tot l'any, la qual cosa obliga a tancar-los diverses vegades. “Sí o sí necessitem una aportació extraordinària fins que tinguem un model de gestió, mentre no es decideix quines mesures prenem a mitjà i llarg termini. Hi ha zones de les platges on no hi ha accés als banyistes”, ha assenyalat el regidor.

A llarg termini, l'Ajuntament ha constituït un comitè d'experts perquè analitzi i determini quina ha de ser la gestió del litoral per evitar-ne la regressió. Badia ha rebutjat que en el futur es redueixi l'ús recreatiu de les platges, però ha admès que en funció de les conclusions dels experts, es podria “alterar”. “El grup ha d'estudiar quina ha de ser la gestió, i pot ser que ens plantegi opcions que puguin alterar els usos. No vol dir que disminueixin, sinó que se'n farà un ús diferent. Ja ens passa pel cicle natural, actualment l'ús d'algunes platges ja es veu alterat per la disponibilitat de sorra en el seu espai públic”.

La coordinadora de platges de Barcelona de l'empresa municipal Barcelona Cicle de l'Aigua (BCASA), Patricia Giménez, ha recordat, amb una foto aèria del 1956, que les platges de Barcelona es van construir guanyant espai al mar i que l'aportació actual de sediments (des dels rius i des del mateix mar, a causa dels ports construïts) és insuficient per compensar la pèrdua anual de sorra.

“Els 800.000 metres cúbics han ajudat a estabilitzar, però s'ha perdut el 70% d'aquesta aportació”, ha precisat. I ha explicat que el sistema d'alertes del qual es disposa a través de càmeres del CSIC situades a la torre Mapfre indica que existeixen “punts vermells, alguns d'intermitents, hi ha platges al límit o, com la zona nudista de la Mar Bella, que estan en vermell durant tot l'any, el 2019 i el 2020″. “Amb menys de 25 metres d'ample de sorra alguns experts diuen que deixen de donar la funció de protecció del que hi ha al darrere, i la funció recreativa”, perquè no es poden utilitzar.

En escenari de canvi climàtic i amb el mar pujant de nivell i temporals cada vegada més agressius, Badia ha explicat que el grup d'experts farà un diagnòstic per recomanar un “model sostenible i que permeti acompassar els usos i l'ecosistema marí i aquàtic”. “Per primera vegada hi haurà una visió ecosistèmica i holística”, ha assenyalat. En el grup d'experts, ha precisat, hi haurà representants de diverses disciplines: de l'economia i l'oci fins a ambientalistes o experts en el medi natural.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_