Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

El ‘genereplanisme’ entra en el feminisme

Diuen que el gran perill és la lliure rectificació de l’error comès sobre una persona en ser registrada com a home en lloc de dona. La rectificació inversa, sorprenentment, no preocupa

Manifestació del Dia de la Dona a Barcelona.
Manifestació del Dia de la Dona a Barcelona.

És fascinant la capacitat que tenim les persones de creure teories sense fets experimentals si encaixen amb prejudicis còmodament instal·lats. N’és un cas magnífic el terraplanisme, pel qual les fotografies espacials o el cel diferent dels dos hemisferis no impedeixen la visió d’un món pla de límits insondables. Un altre cas esplèndid és el genereplanisme: la creença en un món de gènere pla limitat per una suposada biologia sense matisos. Evidentment les genereplanistes refusen aquest gènere pla per opressor i limitat, però paradoxalment ataquen la lluita per sortir dels seus límits.

Les genereplanistes critiquen la proposta de reforma de la llei catalana de violència masclista i les iniciatives estatals per a les lleis d’igualtat social LGTBI i trans, i se’ns recrimina a les dones amb vivència trans d’alinear-nos amb el patriarcat i reforçar rols. Un retret incomprensible perquè defensem el contrari: el dret a l’autodeterminació al propi gènere que superi condicionants socials i un binarisme asfixiants. Diuen que el gran perill és la lliure rectificació de l’error comès sobre una persona en ser registrada com a home en lloc de dona. La rectificació inversa, sorprenentment, no preocupa. De sotamà critiquen un estereotip de dona trans reforçat per decisions “expertes” de psiquiatres basades en rols de gènere. ¡Però si és justament l’eliminació d’aquesta decisió sexista i tutelar la base de la lluita trans, en total consonància amb el feminisme radical! On és la nostra connivència amb el patriarcat?

El genereplanisme creu que estan en perill les polítiques d’igualtat i les estadístiques “reals” de violència masclista. Així no només banalitzen les violències contra les dones trans i van contra la nostra dignitat i la lliure determinació personals, drets fonamentals reconeguts pels més alts tribunals, també van contra els fets: les dones trans ja en formem part i, de fet, en reforcem la necessitat.

L’última ofensiva genereplanista, la campanya “Contra l'esborrament de les dones”, compleix perfectament l’últim requisit d’aquest tipus de teories: la conspiranoia. Sense complexes, denuncien una maquinació per eliminar la categoria dona amb les noves lleis que protegiran més dones i millor. Però els fets, tossuts, diuen que en cap dels 14 països que han reconegut el dret a l’autodeterminació de gènere les dones han desaparegut o han vist reduïts els seus drets. Senyores, qui vol esborrar qui?

A cap feminista ens agrada l’estructura de gèneres d’aquesta societat. A les persones trans encara menys i dediquem tota la vida a lluitar-hi en contra. De fet, viatgem tan lluny en el gènere que en veiem la curvatura i fem descobrir a tota la societat que aquesta pot deixar de ser una terra acotada per ser un espai de llibertat. Amb la lluita feminista, el gènere pot ser una esfera sense límits on tots els punts són equidistants al centre de la societat.

Judith Juanhuix és científica i activista trans.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >