Selecciona Edició
Connecta’t

El comerç de barri s’organitza per crear ‘amazons’ de proximitat

Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i diversos municipis del Maresme impulsen iniciatives per plantar cara al gegant de les compres ‘online’

Jordi Arias de la botiga Bebe-te lliura un paquet a una missatgera de Les Mercedes.
Jordi Arias de la botiga Bebe-te lliura un paquet a una missatgera de Les Mercedes.

Una dotzena d’eixos comercials de barri de Barcelona i altres poblacions estan creant marketplaces, plataformes conjuntes de comerç electrònic. A la capital catalana, l’Ajuntament impulsa una altra plataforma per als mercats i col·laborarà amb les dues agrupacions de comerciants, Barcelona Oberta i la Fundació Barcelona Comerç, per crear un marketplace de ciutat. També hi ha iniciatives privades, com Manzaning, nascuda a Barcelona fa quatre anys per comprar producte fresc. O LaCompra, a Girona. Municipis com Santa Coloma de Gramenet o poblacions del Maresme n’estan replicant el model. Són iniciatives que la pandèmia ha accelerat: volen plantar cara al gegant Amazon i promoure les compres de proximitat.

La capacitat d’aquestes iniciatives és limitada, competir en preu amb Amazon és gairebé impossible i no totes arribaran a la campanya de Nadal. Però, en canvi, posen en relleu el comerç local i el tracte personalitzat. Mentrestant, assumeixen que ser a internet no és la panacea: cal cuidar les pàgines, fer fotos i redactar textos atractius, pensar una estratègia per a les xarxes socials... Dedicar-hi temps.

La regidora de Comerç i Mercats de l’Ajuntament de Barcelona, Montse Ballarín, veu “fonamental” la digitalització, i considera aquests aparadors com una peça més d’una “estratègia d’omnicanalitat: qui té una botiga física ha d’atendre en línia, però també qui només té web o xarxes ha d’organitzar show rooms”. El director de Barcelona Comerç, Alfons Barti, revela que de cara al marketplace de ciutat crearan una entitat específica amb Barcelona Oberta, BarnaCom, per gestionar-lo. El projecte ha de ser “potent”, va dir divendres l’alcaldessa Ada Colau, que va anunciar que demanaran fons a la Unió Europea.

A la capital, l’interès en la digitalització s’ha disparat i si el 2019 només es van demanar 115.000 euros d’ajuts a l’Ajuntament, aquest 2020 s’han atorgat per valor d’1,5 milions. “La Covid ha sigut un reconeixement”, celebra Ballarín.

“En digitalització del comerç de proximitat, la pandèmia ha provocat una accelerada de dos anys, per a les botigues i els consumidors”, remarca el seu homòleg a Caldes d’Estrac, Freddy Freixas. L’Ajuntament està impulsant un webmarket utilitzant la marca Les Tres Viles, que agrupa Caldes, Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt, unides pel passeig marítim. Són poblacions on els veïns es desplaçaven amb cotxe als centres comercials, però el virus ha provocat la tornada a les botigues del poble. Els tres ajuntaments, i també el de Santa Coloma de Gramenet, crearan les plataformes en col·laboració amb Manzaning, l’empresa ja rodada a Barcelona.

La fundadora de Manzaning, Eva Tomàs, exposa amb xifres com la pandèmia ha disparat la venda en línia del comerç de proximitat: “Durant l’estat d’alarma vam multiplicar per 20 l’operativa diària, i ara s’ha consolidat multiplicada per quatre”. “Ens hem especialitzat en alimentació perquè era un terreny no tan explotat i no capitalitzat per Amazon”, diu Tomàs. La fresca, apunta, és un mercat “amb molta recurrència i de necessitat”, amb pandèmia o sense. L’empresa és a 30 mercats de Barcelona i gestiona 2.000 comandes al mes amb una compra mitjana de 80 euros.

Als municipis on Manzaning col·labora, arrencaran amb els mercats per incorporar després les botigues locals. “Donem protagonisme al retailer, a la botiga o la parada del mercat, una cosa que Amazon no fa. L’objectiu és reproduir l’experiència de la compra física, fins i tot amb un xat, i integrant el pagament i l’entrega”, diu Tomàs.

Santa Coloma de Gramenet ja preparava un marketplace abans de la pandèmia “per donar suport al comerç local”, explica la seva alcaldessa, Núria Parlon: “Ara encara té més sentit”. Han començat pel mercat i per fidelitzar-lo, el Consistori es farà càrrec de les entregues del primer any.

A Barcelona, diversos eixos comercials (Sant Antoni, Sant Martí, avinguda Gaudí, Fort Pienc, passeig de Maragall, Cor d’Horta o Cor Eixample) estan impulsant també la digitalització. El marketplace de Sant Antoni és el que està més avançat: agruparà les botigues del barri (si algun comerç ja té botiga online la incorporarà a la plataforma), es podrà pagar i acordar l’entrega.

El president de Sant Antoni Comerç és Jordi Arias, propietari de la botiga de tes i infusions Bebe-Te, que té web des de fa anys. “Internet és una botiga més, dona la mateixa feina, perquè funcioni has de dedicar-hi temps”, avisa. Ell té clients fins i tot a Madrid. La resposta a la creació de la plataforma per part dels companys ha sigut bona: “Hi ha interès perquè amb la pandèmia la gent ha vist les orelles del llop”, diu, però insisteix que el marketplace “és la casa, després cadascú l’ha d’omplir i decorar”. L’associació impartirà cursos per als comerciants interessats.

També estan impartint cursos a l’eix comercial Cor d’Horta, que ha optat per un portal més modest, però molt actiu en campanyes promocionals setmanals, en què apareixen enllaços a les iniciatives dels comerciants: hi ha pàgines web, si en tenen, perfils d’Instagram o números de WhatsApp per fer comandes, explica la gerent de l’entitat, Raquel Júlvez.

L’agència de desenvolupament web Dommia treballa en la digitalització de cinc eixos comercials. El seu director, Josep Maria Pueyo, valora l’esforç dels comerciants, però assenyala “la necessitat de ser honestos davant les expectatives dels comerciants” i insisteix en la necessitat de dedicar temps a internet. Com la regidora Ballarín, creu que “la solució és multicanal”.

De guies turístiques a repartidores d’última milla

De l’entrega de les compres del marketplace del barri de Sant Antoni de Barcelona se n’encarregarà Les Mercedes, una cooperativa de dones que abans de la pandèmia treballaven de guies turístiques amb bicicleta per a públic escolar de França i els Estats Units. El coronavirus va fer desaparèixer els seus clients i van crear una cooperativa de ciclologística d’última milla, explica la seva fundadora, Ariadna Serra.

En poc temps han aconseguit clients tan variats com llibreries o floristeries del districte de l’Eixample, una productora audiovisual o restaurants. Serra celebra treballar “per als comerços i veïns que fan un consum responsable i de proximitat i donen valor al transport sostenible”.

Tot per vendre: ‘apps’, webs i geolocalització

Un altre dels marketplaces de comerç de proximitat que s’estan creant és Cliccat.cat, per part de l’entitat PEUC (de professionals d’eixos urbans de Catalunya). El seu impulsor és el gerent de l’associació de comerciants de Sant Cugat, Jesús Carballo, que explica que la idea va sorgir de l’èxit que va tenir un directori que van crear els comerciants del Vallès durant les setmanes més dures de la pandèmia. “Té una vocació d’oferir productes i serveis de botigues locals i mitjançant geolocalització oferirà el comerç més pròxim que vengui el que busquis”, explica.

A les comarques de Girona, entre l’empresa Interactiu i Pimec Comerç han creat LaCompra, una app de comerç de proximitat que es promociona com “una alternativa real a les grans plataformes”. Aquesta setmana sortiran a Girona capital. I a Lleida, l’associació de comerciants de la Zona Alta va crear al maig, com a conseqüència de la pandèmia, un marketplace que ja agrupa 50 establiments.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >