_
_
_
_
_

Primera enquesta a sensesostre en època covid: “Si tingués feina, tindria un lloc on viure. I ho tindria tot”

La Fundació Arrels fa el primer recompte de persones que viuen al ras a Barcelona durant la pandèmia i indica que la pobresa ha crescut

Voluntaris de la fundació Arrels fan l'enquesta a una persona sense llar al Poblenou.
Voluntaris de la fundació Arrels fan l'enquesta a una persona sense llar al Poblenou.Gianluca Battista

“El que més necessito és una feina. Si tingués feina, tindria un lloc on viure. I ho tindria tot”. Així de taxatiu es mostrava aquest dijous Mohamed Adsu, marroquí de 45 anys que dorm des de fa mesos en una de les entrades del Museu Can Framis del barri del Poblenou, a Barcelona. Adsu va ser un dels sensesostre que va accedir a contestar l'enquesta que la Fundació Arrels, dedicada a l'atenció de les persones sense llar, va fer dijous a la nit a tots els barris de la capital catalana per comprovar no només el nombre de persones que dormen al ras a la ciutat, sinó en quina situació han quedat des que va començar aquesta crisi sanitària.

Más información
Més de 1.200 persones dormen al carrer a Barcelona, la xifra més alta de l’última dècada
La crisi del coronavirus dispara el nombre de dones sense llar a Barcelona

Arrels es va marcar un objectiu que verbalitza el seu director, Ferran Busquets: “Hem de conèixer la realitat de les persones que viuen al carrer i veure com els està afectant la covid”. Dijous 750 voluntaris van pentinar tota la ciutat entre les 20.00 i les 23.00 a la recerca de persones sense sostre. L'últim cens que va fer l'entitat, al maig, ja alertava que més de 1.200 persones dormen diàriament als carrers de Barcelona. Però aquesta vegada s'hi ha afegit una bateria de preguntes sobre si durant els últims mesos “s'han sentit desinformats, han tingut por, com han arribat a dormir al carrer…”.

Les dades s'analitzaran aquests propers dies, però Arrels ja fa mesos que té indicis per assegurar que la pobresa no només s'ha cronificat sinó que ha crescut. “Els equips d'Arrels s'han adonat que, en els últims mesos, les persones arriben molt més ràpid al carrer. Hi ha qui ha perdut la feina, famílies a punt de quedar-se sense res, els serveis socials col·lapsats… L'espai que es va habilitar a la Fira de Barcelona creiem que no era el més idoni, però ha frenat l'arribada al carrer; ara, sense aquests espais, veurem què passa”, lamenta Busquets. Els equips d'Arrels han constatat que, a més dels obstacles habituals, els tocs de queda i els confinaments han generat “por” en les persones sense llar. “Les administracions han de fer alguna cosa per resoldre aquest problema. La solució només pot ser l'habitatge. Qualsevol altra solució només serà un pegat”, sentencia el director de l'entitat.

Isabel Cruz i el seu germà Rafael són dos dels voluntaris que aquest dijous han recorregut la zona del Poblenou. “Només aquest parell d'illes”, destaca la Isabel. La coordinadora de la zona nord del Poblenou és Marie Decool, que amb una bicicleta va de punta a punta assistint els 16 voluntaris que té sota el seu càrrec. La Isabel fa sis anys que forma part de l'equip de carrer d'Arrels i fa seguiment a diverses persones sense llar. “El nombre de persones que viuen al carrer no baixa i els recursos cada vegada estan més tensionats. Des de l'estat d'alarma cada vegada hi ha més gent dormint al carrer, dedicats, sobretot, a la recollida de ferralla”, lamenta la Isabel. “En aquesta zona hi ha moltes persones dormint al ras, en tenim diverses localitzades i intentarem fer l'enquesta”, explicava Rafael abans de començar.

Els dos germans comencen a pentinar la zona. Les directrius són clares: si hi ha algú adormit no cal despertar-lo. Just a les portes del Museu Can Framis, quatre homes dormen entre cartrons. Mohamed Adsu encara està preparant una mena de barraca amb cartrons i llençols. Fa sis anys que dorm al carrer. Va venir del Marroc el 2001 buscant feina i en va trobar, primer a Igualada i després a Terrassa. Però fa sis anys es va quedar sense res. Ara sobreviu buscant ferralla. No ha dormit ni un sol dia en albergs. No té por del toc de queda.

“Has tingut símptomes de covid? T'han fet alguna PCR?”, pregunta la Isabel. La resposta és negativa, de fet sembla que el Mohamed no sap de què li estan parlant. Durant la pandèmia l'han denunciat per beure alcohol al carrer i creu que gairebé no té dret a res. No està empadronat a Barcelona. Can Framis és un bon lloc on amagar cartrons i mantes per després tapar-se a la nit. “Tot i així, cal anar amb compte perquè els dimarts i dijous netegen i et pots quedar sense res”, adverteix Adsu. Els seus companys estan dormint i els germans Cruz no els desperten, però els geolocalitzen amb una aplicació de l'entitat. La resta de grups continuen treballant i buscant als carrers de la ciutat persones que nit rere nit dormen al ras en aquesta part de Barcelona.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_