Selecciona Edició
Connecta’t

El Maradona de la Rambla: “No vaig arribar a conèixer l’astre argentí, però ha estat un honor portar el seu nom”

Qui va ser un dels personatges més coneguts de l’icònic passeig s’ha assabentat de la mort del futbolista mentre està convalescent després d’una operació

Sabaté a casa seva, el novembre del 2018.
Sabaté a casa seva, el novembre del 2018.

La Rambla de Barcelona ha estat durant segles l'epicentre dels personatges més pintorescos de la capital catalana. Dins de l'imaginari col·lectiu dels barcelonins es recorden personatges com Ocaña, el Lunares, el Xèrif o la Moños. Estàtues humanes, captaires, buscavides, prostitutes i gent amb problemes que moltes vegades estaven de pas en un passeig on els barcelonins anaven buscant-hi excentricitats. Entre els últims personatges il·lustres hi ha Joan Sabaté. Un curiós malabarista de la pilota que va actuar/treballar durant 20 anys al passeig i que tothom coneixia com el Maradona de la Rambla per la seva destresa amb la pilota. Sabaté es va retirar el 2008 i des de llavors viu en una casa del Vendrell, on ha construït un museu sobre la seva pròpia vida.

Dimecres es trobava en aquesta petita torre quan es va assabentar de la mort de l'astre argentí a qui deu el nom artístic. “El 17 de novembre em van operar d'un tumor al pàncrees a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. Fa només dos dies que he tornat a casa i mirant la tele m'he assabentat de la mort del futbolista. Estic molt afectat. Tinc 77 anys i, altre cop, la casualitat ha fet que la defunció de Maradona tampoc m'agafi en el millor dels moments a mi”, atenia telefònicament Sabaté a EL PAÍS.

“La gent va començar a dir-me Maradona quan ja feia uns anys que era a la Rambla. Va ser justament quan el futbolista va fitxar pel Sevilla. Em van batejar així per la destresa que tinc amb la pilota. Per a mi sempre ha estat un honor, tot i que no el vaig arribar a conèixer en persona”, destaca Sabaté.

La història de com Sabaté va acabar sent una icona de la Rambla és, com en la majoria de personatges del passeig, fruit de la casualitat. Va néixer el 1943 a Sant Feliu de Llobregat. Fill de pares agricultors es va aficionar aviat al futbol i va començar a jugar al Santfeliuenc. Després de passar per diversos equips, el president de l'Eivissa, Abel Matutes, el va fitxar. “Al primer entrenament vaig anar-hi dues hores abans. Dominava molt la pilota i vaig començar a fer de les meves. Els jugadors anaven arribant i van fer una rotllana. Va arribar l'entrenador i quan em va veure em va dir: “No he vist mai res igual. Si alguna vegada no tens feina, ves-te'n a la Rambla i posa-hi el platet”, recorda ara Sabaté.

A Eivissa només hi va estar un any. Amb 23 anys va tornar a Sant Feliu i va començar a treballar en una fàbrica d'elèctrodes. El 1985 la crisi del petroli el va deixar a l'atur. “Em va entrar una depressió. Va ser llavors quan vaig recordar el que m'havia dit l'entrenador de l'Eivissa. Feia anys que no tocava la pilota i vaig començar a practicar”, recorda.

El 1988 va anar un dia a la Rambla. “Vaig començar a fer uns tocs a la pilota i hi vaig posar el platet. De seguida em vaig adonar que l'entrenador de l'Eivissa tenia raó. Allò funcionava però jo no en tenia prou. Volia fer alguna cosa en el que fos únic. Vaig començar a entrenar-me fent tocs de pilota sense que caigués a terra. Van venir uns senyors del Guinness i vaig batre el rècord de tocs de pilota en una hora, 8.747; també vaig batre el de resistència, 16.000 tocs en dues hores”. La Rambla es va convertir en el seu aparador i “oficina”. S'apropaven per contractar-lo com a home anunci, el demanaven per fer exhibicions... “Vaig estar entrenant un equip de futbol i fent classes particulars de tècnica. Em vaig guanyar molt bé la vida”, recorda.

El 2005 l'Ajuntament va modificar l'ordenança i només les estàtues humanes, no els acròbates, podien ser a la zona de Canaletes. La Guàrdia Urbana va arribar a requisar-li la pilota a Sabaté i fins i tot un dia va ser detingut. Després d'uns quants estira-i-arronses el Maradona de la Rambla es va retirar de l'icònic passeig, l'abril del 2008, quan va fer 65 anys. L'últim dia va fer 20 tocs de pilota, un per cada any que va treballar a la Rambla, al costat de la font de Canaletes.

El passat 17 d'abril Sabaté entrava al quiròfan. “Ja li vaig dir al doctor que si no havia de poder fer tocs de pilota no m'operés. M'ha promès que sí que podré. La veritat és que ho estic desitjant. Quan m'he assabentat de la mort de Maradona m'he quedat molt afectat. Mai m'hauria pensat que em pogués entristir tant”, reconeix el Maradona de la Rambla.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >