_
_
_
_
_

Mor Montserrat Carulla als 90 anys

L’actriu era una de les cares més conegudes de l’àmbit teatral i de les sèries televisives a Catalunya

L'actriu Montserrat Carulla.
L'actriu Montserrat Carulla.EP

Montserrat Carulla (Barcelona, 1930), una de les actrius més prolífiques de l'escena catalana, ha mort aquest dimarts a Barcelona, als 90 anys. Una de les grans del teatre català i espanyol, va ser assídua també en populars sèries de televisió (Secrets de família, El cor de la ciutat, Hospital Central...).

Más información
Ànima d'actriu

Nascuda en una llar humil, Carulla no ho va tenir gens fàcil per fer-se camí. Entre les estampes del record que ella mateixa va bolcar en les seves memòries (El record és un pont al passat, Ara Llibres, 2013), destaquen les colpidores vivències o els testimonis commovedors de la duríssima repressió franquista i de la penúria de la postguerra, o els anys agredolços de la seva infantesa i adolescència. Va debutar a l'escenari del Romea fa més de 50 anys, interpretant un paper en l'obra de Josep Maria de Sagarra Soparem a casa, i el teatre es va convertir en la seva vida. Mare de Vicky Peña i de Roger Peña, va treballar a les ordres de grans directors com Joan Ollé, José Luis Alonso, Josep Maria Flotats o el seu gendre, Mario Gas.

Entre altres guardons, el 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya i el 2013 es va convertir en la primera dona a rebre el premi Gaudí d’Honor, amb el qual l'Acadèmia del Cinema Català va voler reconèixer “l'extensa i prolífica carrera” de Carulla dedicada a la interpretació, “així com el seu compromís amb la professió i la societat”.

Es va acomiadar dels escenaris a finals del de 2013 encarnant un personatge fet a mida en la tragicomèdia Iaia!, escrita i dirigida pel seu fill Roger Peña. “Crec que és més prudent retirar-se quan encara estàs en plenes facultats i no per la porta del darrere”, va afirmar llavors Carulla. L'actriu va parlar llavors amb nostàlgia de la seva trajectòria entre bastidors: va parlar de Pigmalió, de George Bernard Shaw, com l'obra que més satisfacció li va aportar. En canvi, va considerar un fiasco un dels seus primers papers a Casandra, programada en el desaparegut Teatro Candilejas. També va evocar amb afecte les dificultats que va tenir amb el seu personatge de la Filla del Mar i tot el que va aprendre d'aquella experiència: “Quan vaig començar a prendre'm la feina de debò em va fer madurar molt”. I és que després de tants anys i actuacions, l'actriu explicava que havia extret lliçons de tots els personatges i que el teatre l'havia ajudat a ser persona i a omplir buits.

A partir dels anys noranta, Montserrat Carulla va ser una de les actrius imprescindibles en les sèries de TV3, com Secrets de família (1995), Dones d’aigua (1997), Laberint d’ombres (1998), El cor de la ciutat (2000) o La Riera (2012), la qual cosa li va atorgar una gran popularitat a Catalunya. També va actuar en pel·lícules com El vicari d’Olot (1980), La rebelión de los pájaros (1982), Carreteras secundarias (1997), La ciutat de los prodigios (1999), Mariposa negra (2006) o El Orfanato (2007).

En els últims anys, Montserrat Carulla es va implicar activament en el moviment independentista català, participant en diverses actuacions promogudes des de l'Assemblea Nacional Catalana.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_