Selecciona Edició
Connecta’t

L’Anuari de la música tradueix en xifres la catàstrofe del sector

La facturació ha baixat un 87% i s’han fet un 80% menys de concerts el 2020

Concert de Keane a Barcelona el 2019.
Concert de Keane a Barcelona el 2019. GETTY

Catàstrofe, hecatombe i col·lapse. Tres dels categòrics qualificatius utilitzats per expressar la situació en la qual es troba el sector musical a Catalunya, València i Balears, àmbit d’estudi de l’Anuari de la Música, que celebrava un aniversari rodó, 20 anys, en una situació que tal com es recull a les seves pàgines ni tan sols es va viure durant les diferents guerres del segle passat. Editat pel grup Enderrock i per l’Associació Professional de Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), les dades que dona des que va començar l’any són desoladores. Tant és així que la facturació del sector ha baixat un 87%, la qual cosa es correspon amb el fet que s'han fet un 80% menys de concerts i el conseqüent descens en el nombre d’espectadors, que disminueix un 94% aquest 2020.

L’impacte detallat d’aquesta destrossa suposa que els músics en conjunt han vist disminuir els seus ingressos un 75%, la venda de discos físics s’ha desplomat un 85%, les vendes digitals de música han caigut un 25%, el sector discogràfic ha perdut un 65% de la seva facturació i les sales s’han deixat en la pandèmia un 95% dels seus ingressos. Una suma, un cataclisme, que pot començar a remuntar-se amb l’obertura, a partir d’avui dilluns de les sales de concerts, després de vuit mesos d’estar tancades, dins de la primera desescalada que proposa el Govern.

Aquestes dades es fan encara més dures considerant que el sector s'havia estat recuperant a poc a poc de l’anterior crisi econòmica, i per exemple la música en directe havia assolit el 2019 la facturació més elevada de l’última dècada, uns 91 milions d’euros, així com les vendes de discos. La pandèmia ha suposat una tornada a una casella de sortida probablement més enrere de la que va establir l’última crisi econòmica.

Fora d’això, l’Anuari confirma l’augment del consum de músiques urbanes, les preferides entre els més joves (entre 14 i 19 anys), que YouTube és el canal escollit per la majoria per consumir música i que, un dada curiosa, malgrat el que s’ha dit, un mitjà tradicional com la ràdio continua sent el preferit per descobrir nous artistes. També s’ha estabilitzat el consum de la música en llengua catalana i s’ha registrat un lleu descens d’assistència als grans festivals. Tanmateix, la paritat entre dones i homes sobre els escenaris ha augmentat de manera notable. Finalment, la dada més previsible és la que indica que la venda de música es fa majoritàriament per canals digitals, una venda que ja es queda amb el 82% del percentatge de la venda total de música.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ