Selecciona Edició
Connecta’t

Els salons del còmic i el manga demanen ajuda institucional

L’organització, en ERTO i sense ingressos aquest any, cerca finançament i espais a l’aire lliure per salvar les cites del 2021

Saló del manga del 2019.
Saló del manga del 2019.

Els salons del Còmic i del Manga de Barcelona son els més grans d’Espanya i els segons d’Europa (després dels d’Angulema i la Japan Expo de París, respectivament). Però la seva grandesa (112.000 i 152.000 visitants l’any passat) està sent, per la pandèmia de coronavirus, la seva desgràcia: suspès el primer a la primavera i desplaçat a un frugal esdeveniment virtual el segon l’octubre passat, la pèrdua d’ingressos el 2020 ha estat del 95%, cosa que deixa en situació molt delicada tant la celebració dels salons com la mateixa entitat organitzadora, Ficomic. Amb els seus set treballadors en expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) i tramitant un crèdit bancari, l’entitat sense ànim de lucre responsable dels dos esdeveniments ha iniciat converses informals amb Generalitat i Ajuntament per buscar fórmules de finançament i formats per al 2021, amb l’esperança de reprendre els salons amb tota la seva esplendor el 2022.

“No podem permetre’ns no fer res l’any que ve, però sense ajuda institucional serà impossible; els nostres salons són, per definició, de masses: congreguen molta gent, els expositors són molt grans i hi ha molts convidats nacionals i estrangers... És molt improbable que el 2021 puguem fer ni el del Manga, a 12 mesos vista, i qualsevol format no ens serveix, com sí que li ocorre a altres sectors del món editorial”, apunta Meritxell Puig, directora general de Ficomic. L’entitat va ser creada el 1989, està composta pels gremis d’editors, distribuïdors i llibreters de Catalunya i s’autofinança amb els ingressos que generen els dos salons.

La jivarització dels salons és complexa: Còmic Barcelona va allotjar l’any passat 180 expositors en 52.000 metres quadrats i va requerir gairebé un milió d’euros de pressupost; Manga Barcelona va mobilitzar 121 expositors (de més volum) en 78.000 metres quadrats, amb una partida de gairebé 1,5 milions d’euros. Tots dos es van celebrar en una Fira de Barcelona que, avui, “està tancada i no sabem com estarà a la primavera”, recorda Puig.

La responsable està analitzant ja una llista d’espais, principalment a l’aire lliure, que poguessin acollir una versió “relativament reduïda” de la convocatòria de Còmic, que es retardaria “a maig o juny”. Però tots els escenaris estan oberts: des d’un Moll de la Fusta (a imatge del que va fer la Setmana del Llibre en Català al setembre) a un doble espai mixt (un pavelló i la plaça de l’Univers “descarregada de restauració i destinada a expositors” de la mateixa Fira de Barcelona), passant, evidentment, per una edició cent per cent digital. El problema, en tots els casos, seria el cost, que avui la malmesa tresoreria de Ficomic no pot assumir. “Les empreses paguen per un estand del qual esperen una rendibilitat, un retorn, que nosaltres hem de tornar en gent; si aquesta gent, per restriccions sanitàries, no arriba, quin és el preu d’això i qui n’assumeix els costos?”, planteja Puig.

Ajuts a la creació i edició

A més dels problemes laborals que podria oferir la situació (com ja amenaça grans fires del sector, com la del llibre de Frankfurt), la preocupació més gran està en poder realitzar com sigui el saló del Còmic “pel component cultural i de promoció professional que comporta”, recorda Puig, una cita que “sempre és deficitària” i que és compensada pel marge que genera el saló del Manga, que d’alguna manera el subvenciona. Però aquest any els ingressos per l’esdeveniment del còmic japonès han estat “pràcticament zero: l’edició digital va donar per a quatre bàners i un mínim marxandatge; tot just hem recuperat un 5% dels ingressos tradicionals”, xifra la gestora. “És complicat seguir endavant, però ho intentarem”, resumeix Puig, que, com a mostra d’aquest esperit, afirma que aquesta edició digital del Manga Barcelona “ens ha obert a més gent, en especial d’Amèrica Llatina: hem tingut 35.000 visitants diaris”; també ha aconseguit posposar per al 2022 una altra notable exposició de temàtica japonesa com la que es va poder veure al MNAC dedicada al gran mangaka Osamu Tezuka. “No som un gran mercat per al Japó, però ens respecten molt professionalment i ens tracten amb exquisitat”.

Conscients de la fragilitat del còmic autòcton, Generalitat i editors ultimen una línia d’ajuda a la creació i producció a través de l’Institut Català d’Empreses Culturals. Les xifres el converteixen gairebé en urgent: el 2018, a Catalunya es van publicar només 64 còmics en català, un 0,4% de la producció, davant els 11.000 en castellà. “És una oferta molt baixa que, d’una banda, dificulta poder pagar als molts i bons creadors de Catalunya, que acaben treballant en altres llengües i per a altres països; d’altra banda, som poc competitius en un gènere clau per als adolescents, just en aquesta franja on solen deixar de llegir en català,” assegura Montse Ayats, presidenta d’Editors.cat, que agrupa als segells que editen en aquesta llengua. A l’escassetat d’oferta s’afegiria, segons la mateixa font, la de la diversitat temàtica, principalment centrada en “una línia historicopatriòtica, que pot estar bé, però que és poc internacional; caldria ampliar el ventall a temes i estils més contemporanis”.

Sant Jordi ‘perimetrat’ i cita fixa al juliol

Les estretors econòmiques estan forçant la necessitat de convocar com sigui els esdeveniments clau del món de llibre. Així, també oficiosament, han començat ja les negociacions del sector amb Ajuntament i Generalitat per a la diada de Sant Jordi d’abril. Que la festa concentri uns 22 milions d’euros de facturació fa que sigui “una cita clau que el 2021 cal fer sí o sí”, admet Montse Ayats des d’Editors.cat. L’escenari d’una zona perimetrada en un passeig de Gràcia tallat

al trànsit plantejat per al Sant Jordi d’estiu del passat 23 de juliol, però que la pandèmia va acabar avortant, és el punt de partida, al costat de les llibreries obertes. Precisament, que en aquella jornada estiuenca s’arribés a facturar prop d’un 25% d’un Sant Jordi clàssic (més de cinc milions d’euros) ha determinat el sector a “fer el 2021 alguna cosa per a aquestes dates”, segons Patrici Tixis, president de la Cambra del Llibre de Catalunya, consolidant així una nova celebració fixa. Davant d’una primera idea de reproduir a petita escala el 23 d’abril que part del sector no veu sostenible econòmicament per logística i nous descomptes, cobraria ara més força una espècie de Nit de les Llibreries, a imatge de la que ja fan els museus, i a la qual podrien afegir-se les biblioteques, segons estudia la Generalitat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ