_
_
_
_
_

La Barcelona que la pandèmia ha deixat enrere

L’anuari estadístic del 2019 mostra com abans de la covid la majoria dels indicadors de la ciutat milloraven o batien rècords

Clara Blanchar
El Mercat de la Boqueria el 25 de juny del 2019.
El Mercat de la Boqueria el 25 de juny del 2019.Albert Garcia (EL PAÍS)

Poques vegades l’anuari estadístic de Barcelona té el valor que tindrà el del 2019: la majoria d’indicadors milloraven, o fins i tot batien rècords: les xifres de demografia, economia, turisme, activitat comercial, ús del transport públic, espectadors de la cultura, condicions de vida o de renda dels veïns... La pandèmia ha clavat una destralada tan forta que l’anuari del 2019 quedarà per a la història com la foto de la ciutat prepandèmia. En aquest any del coronavirus és una certesa que l’any que ve els gràfics s’ompliran de columnes i línies que en comptes de pujar, baixaran. La incògnita és quant de temps trigaran a recuperar-se o si ho faran tots els sectors. Vistes les condicions de partida, la ciutat té múscul.

El 2019, Barcelona va guanyar població gràcies a la immigració: hi havia veïns procedents de 179 països, segons l’anuari que publica l’Oficina Municipal de Dades. La xifra de persones centenàries va pujar un 10,8% i va ser rècord: 863. Les defuncions van caure per segon any consecutiu i la mitjana d’edat, 44 anys, continuava mostrant que la població envellia. Amb una sobremortalitat que des del març ha superat les 4.000 persones (un 45% més de l’habitual, segons dades de l’Agència de Salut Pública) i tenint en compte que més de tres quartes parts de les persones que han mort com a conseqüència del virus tenen més de 75 anys, no és forassenyat pensar que tot plegat impactarà en la piràmide de població.

Un altre capítol d’indicadors que mostraven xifres rècord i que es desplomaran el 2020 per les restriccions de l’activitat són els econòmics, d’ocupació o renda. L’activitat econòmica de la ciutat va créixer el 2019 (un 2,3%) i aquest any es parla d’una caiguda del PIB de dos dígits. El 2019 es creava ocupació, queia l’atur i les xifres de treballadors afiliats a la Seguretat Social se situaven en màxims històrics: 1.151.665 persones, un 1,1% més que el 2018. El 27,6% eren treballadors del comerç, el transport i l’hostaleria.

Sobre els ingressos salarials, la mitjana dels residents de Barcelona va ser de 30.807 euros bruts, un 1,8% més que un any enrere (i amb una bretxa entre homes i dones del 21%). La renda familiar bruta, segons l’última estimació oficial, va créixer el 2017 (un 0,5%) per cinquè any consecutiu. Per primera vegada des del 2009 més de la meitat dels veïns de la ciutat vivien en un barri de renda mitjana.

Mentrestant, l’atur disminuïa fins a la xifra més baixa dels últims anys (69.047 persones). La contractació, això sí, mostrava amb cruesa la rotació i precarietat del mercat de treball de Barcelona: només un 14% dels nous contractes van ser indefinits i un 43% van tenir una durada inferior a un mes.

En línia amb aquests indicadors, van baixar un 5,2% les persones ateses als centres de serveis socials. Es trencava la tendència a l’alça d’una dècada, des que va esclatar l’última crisi el 2008. Aquest any pandèmic, les persones ateses s’han disparat de nou, com els ajuts d’emergència (l'Ajuntament hi va destinar durant l’estat d’alarma 65.000 euros al dia).

Respecte a l’activitat econòmica, va augmentar la despesa per persona i per unitat de consum. I les dades de l’últim cens de locals comercials indicaven que el nombre d’establiments actius en planta baixa va pujar un 2,2% (el 2019 respecte al 2016), mentre que els locals buits van caure del 6% al 4%. Ara el tancament de comerços, sobretot al centre, és un dels drames de la pandèmia.

I pel que fa a xifres històriques, les del turisme: 8,5 milions de visitants (un 5,9% més) van pernoctar en hotels, amb un total de 21,4 milions de pernoctacions (un 5,7% més). Van augmentar així mateix els congressos (1.733) i els congressistes (664.607).

L’any 2019 també va registrar rècords vinculats a la cultura. Els museus de Barcelona van tenir gairebé 13 milions de visitants (un 1,6% més que un any abans); les arts escèniques van concentrar 2,5 milions d’espectadors (un 3,5% més) i es van fer 75 festivals només de música, amb gairebé un milió d’assistents (993.492). També van pujar els espectadors de cinema. La caiguda d’aquestes xifres per la pandèmia seria impensable fa un any.

Arbres, cartrons de bingo, mascotes o contaminació

Des de la xifra d’arbres fins als cartrons de bingo que es van vendre (per quantitat i import), els gats recollits al carrer, el cens de mascotes, dades de contaminació, el nombre de centres de culte, els quilòmetres de carril bici, els dies que va nevar, o les hectàrees de voreres. I tot per districtes.

“Barcelona té anuari estadístic des del 1902 i va ser la primera ciutat espanyola en difondre les seves dades i l’esperit es manté”, celebra María Jesús Calvo, la responsable del departament d’Estadística i Difusió de Dades de l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament. En aquesta edició, l’anuari canvia de disseny: “Més dinàmic i perquè tingui un to narratiu”. Així, a més dels quadres habituals, cada capítol inclou un text de resum a l’inici i gràfics de síntesi al final, explica Calvo. Sobre les dades del 2019, admet que “la foto del 2019 serà molt lluny de la del 2020” a causa de la pandèmia, però apunta que “la ciutat té potencial per recuperar-se”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_