L’os Cachou i la baralla a mort que no va existir mai
Detingut un agent mediambiental per la mort del plantígrad, que es creia que havia estat com a conseqüència de l’enfrontament amb un altre animal
La mort de l'os Cachou va semblar un accident, però en realitat no ho va ser. És el que sospita la jutgessa de Viella (Vall d'Aran), que s'encarrega d'investigar la mort del plantígrad, el cadàver del qual va aparèixer al fons d'un barranc de 40 metres a la Vall d'Aran a l'abril. Van ser agents de Medi Ambient del Consell General d'Aran els qui van avisar de la troballa de l'animal, prop del municipi de Les, a tocar de la frontera amb França. El veredicte inicial, avalat i divulgat pel Govern aranès, va dictaminar que el Cachou havia caigut després de barallar-se amb una altra fera. Mig any després, la jutgessa ha ordenat detenir un dels guardes del cos de Medi Ambient per la seva presumpta relació amb l'enverinament de l'os.
El Cachou era un mascle de sis anys de la població del Pirineu i es va fer conegut per donar mostres d'una fam voraç, que tractava de pal·liar envestint a dentades els ramats que trobava pastant per prats i muntanyes. El setembre de l'any passat se li van atribuir cinc atacs a egües i poltres en només 15 dies. La seva presència al Pirineu va desencadenar moltes crítiques del sector ramader i el Govern de la Vall d'Aran va arribar a reclamar que es retirés l'animal. “Exigim l'extracció immediata de l'os Cachou després d'aquests cinc atacs en poc més de dues setmanes”, va manifestar el llavors síndic d'Aran, Francesc Boya, després d'una onada de denúncies de propietaris de ramats.
El Consell General d'Aran va ser soci del programa Piros Life, un projecte per consolidar la presència de l'os al Pirineu, finançat amb 2,4 milions de fons de la Unió Europea. Malgrat tot, el màxim responsable polític de la vall es va fer ressò de les veus més crítiques amb la presència de l'os al Pirineu. “Reclamem a totes les administracions que reaccionin de manera immediata i que es prenguin les mesures necessàries per gestionar aquest conflicte que afecta directament els nostres ramaders”, va dir Boya. Aquest posicionament va generar malestar en entitats ecologistes i col·lectius que treballen per la reintroducció de l'os al Pirineu.
La Generalitat va admetre el caràcter “depredador” de l'animal i va afirmar que iniciaria un procés de reflexió per estudiar quin era el camí a seguir amb l'os. Abans d'expulsar-lo, es va provar a ruixar amb fungicides restes d'equins morts per provocar-li una indigestió, amb l'objectiu que es cansés de buscar la carn de poltres i egües. Quan el Cachou va aparèixer mort, diversos col·lectius animalistes van apuntar la possibilitat d'un enverinament amb algun tòxic. Joan Vázquez, portaveu del col·lectiu Ipcena, va ser un d'ells. Ara no amaga certa sorpresa pel desenllaç de la qüestió: “És com si un guàrdia civil atraqués el Banc d'Espanya”.
”El Consell General d'Aran va voler tancar el tema dient que l'os havia caigut després de barallar-se. Qui sap si llavors ja sabien que un funcionari seu hi estava implicat i, amb la versió de la baralla, buscaven la manera de treure's de sobre una acusació que afecta també la institució”, apunta.
El Consell General d'Aran, presidit ara per Maria Vergés, evita fer valoracions sobre la detenció de l'agent de Medi Ambient, que va ser contractat inicialment amb el programa de la Unió Europea i formava part de l'anomenada Brigada Os. Tampoc es pronuncia en relació amb el dictamen que va avalar i va divulgar inicialment. Es referien contusions i ferides perforants al cap del Cachou. “En tractar-se d'un mascle adult, es dedueix que només un altre os pot haver-li causat aquestes lesions”, dictaminava.
La detenció de l'agent de Medi Ambient, realitzada dijous pels Mossos d'Esquadra, no ha servit perquè la jutgessa titular del cas aixequi el secret de sumari, una reserva judicial que no s'havia aplicat mai abans a Espanya per la mort d'un os.
